L'Hort

Un relat de: boigboig

Avui és un dia núvol, d'hivern, ha plogut i el cel és gris. Mentre miro el terra mullat del carrer i un nen que s'entreté trepitjant els bassals, una ventada aixeca un bossa de plàstic del supermercat de davant de casa i la fa voleiar una mica, escampant gotes d'aigua marronosa per la pols omnipresent a aquesta ciutat. De fons, el soroll dels clàxons dels cotxes irritats pels embussos que sempre es formen quan cauen quatre gotes, ens dóna el teló de fons per començar. Però la nostra història passa a la primavera, en un dia ple de sol i lluminós. Així que per mi podeu oblidar-vos de la pluja i la ciutat i tot aquest escenari.

Comencem. Al principi de la història només hi ha dos del quatre personatges (la Gemma, el Jeremies, el Manel i l'Àngels) que acabaran per sortir en un moment o altre. Estan asseguts a una taula, vella i fosca, atrotinada, gastada de tants menjars i sobretaules. Són a la cuina d'una masia, la Gemma amb una faldilla curta i una jaqueta, tota mudada. Bé, donat que som al camp millor que porti pantalons gastats i un jersei de llana. El Jeremies la mira encuriosit.

-Que hi fem aquí? I a més amb aquesta roba horrible! Jo preferia el vestit...-es lamenta la Gemma, mentre intenta arreglar una mica el jersei de llana donat que porta.

-Ni idea, però d'ell ens ho podem esperar tot-diu el Jeremies, amb un cert deix de resignació-Potser es pensa que posant-nos junts aconseguirà que passi alguna cosa...-afegeix amb un somriure mig burleta a la cara.

-I l'hort? No hi hauria d'haver un hort?-es pregunta la Gemma mentre es mira el Jeremies amb una cara de fàstic que no pot dissimular.

De cop, s'obre una porta i en surt l'Àngels, els cabells esbullats, els ulls amb lleganyes.

-Ep, noia, m'he adormit. Ho sento. Per cert, on som? Ara no recordo...

-Mira-la, baixes del hort! Bé, de fet potser hi podríem anar, no?-proposa el Jeremies fent el gest d'aixecar-se, tot i que després es fa enrere tot escarxofant-se a la cadira -La veritat, ni nosaltres mateixos sabem molt bé que hi fem aquí, esperem que passi alguna cosa... o més aviat ens temem el pitjor. Però estem ben bé a les seves mans.

-Mireu, jo aniria a la part de darrera de la casa, que aquí davant només es veu un camp i tot de floretes-diu la Gemma mentre mira per la finestra.

A darrera es troben el Manel, pantalons de peto, una mica enfangats, i una mena d'aixada a les mans. Aixeca el cap, amoïnat, i els pregunta com si no estigués sorprès de la situació.

-Heu vist les meves cabretes? No sé on han marxat, fa estona que les busco.

I torna a mirar cap a l'horitzó, on s'hi veu un pic, que, sincerament, sembla de cartró-pedra, creuat d'un d'aquells núvols que només es veuen en els decorats de l'opera quan representen a Wagner.

-Mira, és que ni en pensar un bon paisatge si ha matat! Reaprofitant decorats antics... Em fa pena, sincerament, una història sense cap ni peus, i a més ens deixa abandonats de la mà de Déu-es plany la Gemma, que segueix estirant-se el jersei que ja li arriba a mitja cuixa.

-Au, Gemma, si vols ens canviem el jersei, que amb la llargada que té potser m'anirà bé a mi i tot!-li diu l'Àngels, riallera, mentre es mirà un moment per intentar veure que porta posat.

-Si, dona, que pretens? Que em posi el skijama que portes posat? Però si és d'un quico que fa mal a la vista! A més, només falta que ens comencem a treure la roba per provocar-lo. Mirà, deixem-ho com està, com a mínim així estic protegida de mirades indiscretes...

De sobte, senten una veu estranya que ressona per les valls.

"Això és una presa de pèl! Quin carall d'història és aquesta?"

-Algú es deu estar emprenyant. I no m'estranya! Se suposa que, estant on estem, ja hauríem d'haver començat una orgia-es queixa el Jeremies mirant enlaire, com si esperes una resposta del cel.

La Gemma el mira amb cara de fàstic i diu:
-Calla, no el provoquis que jo avui estic derrotada!

L'Àngels es s'acosta al Manel, que treu un rellotge de butxaca, mira l'hora fixament, i remuga:
-Se'm fa tard! I si arribo tard després em tocara pintar-les totes de nou! I ja hauríeu de saber que no li agraden blanques, les vol roges com la sang, roges de passió, diu ell. Se'm fa tard!!!!

I comença a caminar amb el pas decidit cap el pou que hi ha al costat de la casa. Un pou, per cert, dels d'abans, amb galleda mig rovellada inclosa, mig penjant de la corriola, fet de pedres amb líquens i sorra que es comença a desmanegar, i una mata d'herba que mig en tapa la boca.

-Mira, ara ho intenta arreglar posant una descripció poca-solta d'un pou, que no té res a veure amb res de la història. A més, insisteixo, es suposa que hi hauria de sortir un hort, no? Perquè si un posa un títol a un relat deu ser per alguna cosa, no?

-He de marxar, faig tard, faig tard... I les meves cabretes? Les buscareu, si us plau? He de marxar, he de marxar....-segueix murmurant el Manel mentre salta a dins dels pou i desapareix de la vista.

L'Àngels, amb un crit mig ofegat, es llença darrera del Manel per intentar agafar-lo.
-Manel, que ets boig? On vas?

Ara tornem a estar com al principi, o sigui que només hi ha dos dels quatre personatges (la Gemma, el Jeremies, el Manel i l'Àngels) que ara ja si que han sortit en la història. El Jeremies, de fet, sembla content de la situació, no sé pas que deu estar pensant. La Gemma el mira amb un rictus:

-Jeremies, ja t'ho pots treure del cap. Jo no li penso pas fer el joc. Em nego. Que es pensa, que perquè m'agrada escriure històries picants estaré disposada a fer-m'ho amb el primer que se'm posi al davant?

El Jeremies ni s'immuta. Imagino que deu pensar que ells no podran fer-hi pas res per evitar-ho, tot i les queixes reiterades, així que es disposa a passar una bona estona, que ja sabem que els homes per a certes coses no li busquem tres peus al gat (frase, per cert, que mai he entès, doncs els gats que jo sàpiga en tenen quatre, de peus).

-És que em posa dels nervis. Sincerament, jo li recomanaria que anés a algun curset d'escriptura creativa on li ensenyessin les eines del ofici. No m'estranya, hi ha gent que es pensa que seient davant del ordinador i començant a cliquejar ja en podrà treure algun conte que valgui la pena. El que pretén fer està més vist! La gent vol llegir històries amb contingut, amb missatge, o bé amb bellesa...

"Prou! Ja no ho aguanto més! Efectivament, és una presa de pèl! Marxo a llegir una altre cosa..."

Mentre les lletres comencen a desaparèixer, la Gemma, mig burleta, pensa que finalment la gent sempre acaba donat-li la raó, mentre el Jeremies, decebut, pensa si ara no podria llençar-se a sobre d'ella aprofitant aquests últims moments que ja ningú els observa...

Ara ha tornat a ploure. Es senten les gotes com repiquen en la teulada d'uralita del magatzem del costat. A la paperera, un parell de fulls, arrugats, amb els quatre personatges que ja en mai sabrem el seu final. Com de la vida mateixa.

Comentaris

  • No creguis que[Ofensiu]
    Màndalf | 01-08-2006 | Valoració: 10

    no l'he llegit fins ara... fa temps que el tinc imprès per dir-te quatre coses:

    1) Gràcies per tenir-me present en un relat tan adient a la meva personalitat (ejem), m'agrada lo de l'aixada i les cabretes...

    2) I l'hort, què? Trobo a faltar una descripció com cal de l'hort... el lector s'espera un hort com Déu mana amb els seus pebrots, les pastanagues, les bajoques i tot plegat ben llustrós i regat... això és una creu com la del Tibidabo...

    3) Fantàstic acabament del personatge principal que es veu entaforat al fons del pou amb una de les poetesses més fantàstiques del món !! Amb tot el temps del món (valgui la rebundància) per escoltar poesies, si la resta d'activitats ho permet, clar...

    4) Ara bé, amic piradet....


    ENHORABONA!!! ACABES DE REBRE UN COMENTARI ENCADENAT!

    Fes clic a la imatge i descobreix de què es tracta

    R en Cadena



    Salut amic!!

  • Una història diferent[Ofensiu]
    Biel Martí | 20-04-2006

    Podriem considerar que aquesta és una versió boigbojenca de "sis personatges en busca d'autor", malgrat els 4 protagonistes són autors en sí, diria jo, encara que he de reconèixer que no recordava què m'havies dit i ho he començat a llegir com si no fossin qui representa que són (Jeremies Soler, Gemma34, angie i Mandalf, imagino). El relat és força original i bàsicament és diferent. Escrit com una obra de teatre pràcticament, en que simplement dius qui o què hi ha a l'escena i deixes que els personatges s'ho facin sols, com si esperessin les reaccions del públic i de fons la veu del lector hipotètic que pot avorrir-se.
    Potser alhora, aquesta posta en escena tipus teatre és el seu fort i el seu punt perillós al mateix temps, perquè li falta climax, se m'ha fet relativament lineal. Un cop he endevinat de què anava (no diré que estic espès, sinó que ho sóc) he esperat sorpreses i no n'he tingut cap, i això m'ha decebut relativament. Ara, si hi ha continuació, aquí estaré com un pep...

    Biel.

  • Moltes gràcies.[Ofensiu]
    Jere Soler G | 19-04-2006

    Perdona el retard en el comentari i moltes gràcies per fer-me personatge en un relat... tot i que m'hi veig com un actor més que no pas com jo mateix... Està molt ben escrit, té girs originals, propis del teu nick dividit per dos, i només lamentar que al final la meva set sexual no s'hagi pogut satisfer en aquesta història... Espero que en facis alguna altra on em mengi algun "rosco".

  • genial, bo[Ofensiu]
    Ainoa | 18-04-2006 | Valoració: 10

    Increible, original, perfecte!!!

    un peto ben fort i ben real!!

  • Realment original[Ofensiu]
    copernic | 14-04-2006

    És un relat que juga amb els intríngulis de la creació, de la narrativa i de la relació que s'estableix entre els personatges i l'autor. Més que "Tot esperant Godot" m'ha recordat una mica pel títol (no l'he vist) "Sis personatges a la recerca d'autor" de Pirandello, un altre representant del teatre de l'absurd. Davant l'ordinador ens sentim demiürgs o déus de l'Olimp que dirigim els fils dels mortals. M'ha agradat molt la descripció que fas al començament, especialment la de la bossa dels supermercat volant erràticament. La trobo molt suggerent. L'acabament també està molt bé.
    Gràcies pel teu comentari. Aviat publicaré el primer capítol de "Els textos de Qumra". No crec que hagis d'esperar gaire. T'atraveixes a fer una continuació?. Podem anar a mitges si ens surt un best-seller i fer-nos més rics que el Bill Gates. Una abraçada.

  • Relat inspirat en un repte[Ofensiu]
    angie | 13-04-2006

    Un bon relat, irònic i divertit. Com el seu autor, piradet, piradet...
    M'ha fet gràcia fer de personatge d'un relat teu i no quedar només com la mossa del fòrum, jejeje (ara que, amb llenganyes i despentinada no quedo molt glamurosa, eh?)

    petons sincers

    angie

  • Bo, 'tiu'![Ofensiu]
    rnbonet | 12-04-2006 | Valoració: 10

    Parlant "en plata", i després d'una lectura ràpida, m'ha semblat un TOT ESPERANT GODOT en versió masovera i amb més personatges... O siga que,... collonut i de puta mare!

    Salut i rebolica!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de boigboig

boigboig

33 Relats

192 Comentaris

146227 Lectures

Valoració de l'autor: 9.70

Biografia:
Si penjo els meus relats aquí, tonteries que escric per a treurem l'avorriment, és per què em critiqueu. Per que digueu el que us sembli...
Des de això és una merda , fins a abans de penjar res apren a escriure .
Però preferiria si podeu fer alguna crítica constructiva.... Per anar millorant... poc a poc.