Parafílies II: Helixofília

Tinc tres-centes amants. Em direu que és impossible, que potser n'he tingut tres-centes, però mai totes elles alhora. Però us ho ben prometo: tinc tres-centes amants i m'allito amb totes elles al mateix temps.

De fet, la paraula allitar-se falla a l'hora de descriure exactament la realitat. M'explico: una sessió amb totes elles necessita una preparació llarga i meticulosa, des d'una habitació que tinc especialment preparada amb les parets i el sostre folrades de plàstic, fins a l'elecció del millor moment. I és que a elles els agrada pujar per les parets, i, a vegades, llençar-se a sobre meu des de dalt de tot! També sé que els millors moments són els dies de lluna plena, i, sobretot, després d'un aiguat.

Jo em poso al mig de l'habitació, completament nu i humitejat (els encanta trescar per damunt de la meva pell mullada), i després les deixo sortir, com si obrís la tapa d'un tresor. Sovint les ajudo a enfilar-se damunt meu, al mugrons, al ventre, al sexe...

Elles em comencen a bavejar. I com els agrada bavejar-me! I a mi m'encanta tenir tot el cos untat de les seves babes, relliscós i lluent. I quan comencen amb el penis, dues, tres i fins hi tot quatre d'elles alhora, sovint em deixo anar i el semen em brolla incontrolable.

A vegades, elles aprofiten per fer-se l'amor al meu damunt: s'arrapen una amb l'altre, capiculades, i es comencen a recaragolar amb èxtasi mentre es llancen dards.

Potser algú em dirà que utilitzo el femení equivocadament, que hauria de descriure-les com a mascles més que com a femelles. Però esteu totalment equivocats. Totes les Helix Aspersa són femelles que ja mai més necessitaran de mascles.

I és això, potser, el que les fa tant desitjables!