Reflexió

Un relat de: Sareta_16

Estimat Artur:

Ja es que tot això és tan absurd; però últimament sento que solament m'escoltes tu. A més ja fa molt temps que no estàs aquí i crec que desconeixes aquest nou món completament. Si em demanessis que t'ho descrigués amb una expressió, suposo que utilitzaria la paraula fals. Sí, fals. Potser penses que haguessis preferit viure en aquesta època, plena de comoditats i tecnologies, perquè en la teva època tot era més dur, complicat, violent; però, no obstant això, el que abans es podria definir com "dolor físic" ara s'ha convertit en "dolor moral".Sí, tot es tracta de moral, una moral que cada vegada m'està tornant més boja. Que què dic? No et puc dir res, solament puc observar, morts violentes, guerres sense fonament, suicidis inútils, mares i pares que maten als seus fills i germans o vicerversa...aquests fets parlen per si sols. La gent es torna boja. I per què? Tu que ho mires des d'altre punt de vista tan diferent, em sabries respondre? Suposo que el culpable és allò que anomenem sentiments. Sí, aquestes sensacions que ens fan reaccionar de manera irracional i que són capaces de proporcionar-nos des d'una felicitat gairebé absoluta fins al dolor més profund. Aquests canvis tan sobtats...suposo que són la causa de la bogeria de la gent. Anhel, desig, ràbia, amor, odi...mai serem perfectes veritat? Fins a la millor justícia d'aquest món no és justa. O fas mal o et fan mal, sempre serà igual.

Igual passarà en l'aspecte econòmic, riquesa i pobresa. On hagi riquesa haurà pobresa. Sempre una classe superior a l'altra. Sempre hi haurà éssers "superiors" als altres. Sempre. I els superiors manipulen als altres. Manipulació, tot és manipulació i falsedat, fins a en les coses més senzilles...en l'amor, l'amistat...la vida és un engany; o més aviat els altres fan que sigui així.

Després de tres anys de sofriment, de dolor, d'enganys, de manipulació, he començat a veure la vida amb altres ulls, no obstant això, ara que em sento bé, no feliç, però si satisfeta amb mi mateixa, la tristesa dels altres m'impedeix gaudir d'aquesta "felicitat". Potser quan un està bé és quan realment pot contemplar la tristesa dels altres. I també la inseguretat del matí m'impedeix gaudir del que sento ara.. perquè es que això no és etern.. i que la tristesa tard o d'hora tornarà. Sento que estic condemnada, però no puc fer res.. Si no estic trista tampoc puc estar feliç, perquè la felicitat no és més que un engany propi, que pocs poden fingir.

Explica'm perquè no em volen, Artur. O sóc jo qui no els vol? La veritat és que no m'agrada gens aquest món, en el qual visc...i com és el teu? Suposo i espero que la vida allí sigui millor que aquí. Allà els teus amics no et fallen, no com aquí. Allà qui et vol no et falla, no com aquí. De vegades envejo el teu món, saps? Però els separa una distància massa gran, la mort. I si ho provo? No, no tinc valor. L'única cosa que puc fer és esperar. Sí, temps. El temps, que ens fa canviar tant...espero que aviat em canviï a mi també. Sí, la gent canvia...poc, molt o massa. Naixem, creixem, madurem, envellim i finalment morim...tot és qüestió de temps. Per què volem córrer tant si la vida és tan llarga? Aquesta acceleració del món ens durà al suïcidi. La tecnologia avança però nosaltres retrocedim. No hi ha equilibri, uns són massa feliços i uns altres sofreixen massa. Per què som així, per què no hem creat un món millor?

Segur que tu em veus envoltada de gent, tot i això, em sento sola, molt sola...Potser és per això que la humanitat sempre ha anat acompanyada de drogues, per a omplir el buit que no poden omplir les persones, un buit que de vegades aquest plena, de vegades es buida més.

I una altre cosa que sembla ser que necessita l'home és diners; sí, diners. Tot el món viu per diners, que necessita per a viure. Per culpa de diners la gent mor, mata, destrueix món...tot això per unes peces metàl·liques anomenades monedes i trossos de paper que en diem bitllets que sembla ser que té molt, massa valor. Amb diners es pot aconseguir tantes coses...des d'un capritx insignificant fins a una necessitat massa luxosa. Però els diners no poden aconseguir la felicitat, solament pot facilitar-la; i a vegades ni això.

Pobresa, necessitat, desig...es poden guarir amb diners però el que no pot guarir és odi, amor, dolor, desesperació...Maleïts sentiments. Maleïts sentiments que no et deixen viure en pau... De vegades penso si no hagués estat millor no néixer per a no haver de sofrir. Des que neixes fins a que mors sempre, de vegades menys de vegades més, hi ha sofriment. I si la gent deixés de tenir fills?L'espècie humana s'extingiria per a sempre o tornaria a néixer?La teva que penses de tot això?

Els valors inicials han perdut el seu valor, ara predominen altres coses...

Potser estigui exagerant un poc massa..em sento confusa, massa confusa. Però no vull que els altres ho sàpiguen. No. Ells solament aconseguirien confondre'm més; perquè estic segura que tard o d'hora tot el món viu aquesta reflexió ...
En què consisteix a buscar el significat de la vida?

Bé, aquí acaba la meva reflexió. Demà aniré a veure't, et portaré flors i et deixaré aquesta carta, encara que sé que mai la llegiràs i que la hi durà el vent qui sap on, com les tantes altres cartes que et vaig escriure.

Comentaris

  • LA VIDA SÓN MÉS COSES.[Ofensiu]
    SANTANDREU3 | 22-06-2005


    El que expliques - molt bé, per cert - és una visió del món d'una noia de 16 anys en un moment de pessimisme.

    Jo no he conegut el destinatari de la teva carta, però et puc assegurar que en la seva època passaven les mateixes coses que ara, i que sempre.

    D'aquell temps als actuals han canviat moltes coses, però la gent és víctima com sempre de les seves debilitats i els seus vicis.

    Pensa que el que la Església ha qualificat com pecats i virtuds cardinals són exactament les mateixes des que la primera parella humana va començar a viure.

    En aquesta mena de calvari, però, sempre hi ha qui en sap treure més profit, per allò que diuen de l'ampolla mig plena o mig buida.

    De la vida, però, no en sabem res, els savis fan hipòtesis amb bona fe, però van perduts.

    Jo tinc un conte molt curtet, d'un cuc savi que vol ser més trascendent que els altres i, mirant pel forat del corcat es pregunta : "Hi hauran altres pomes habitades?"

    Per si et pot servir, et diré que jo penso que la vida i l'aigua podrien explicar els pensaments del Creador.

    L'aigua que ara tens segurament a la vora per la calor que està fent aquests dies, és la mateixa que hi havia el primer dia de la vida del món.

    En aquesta aigua hi ha, doncs, continguda tota la vida vegetal i animal que ens ha precedit.

    I cada gota d'aquesta aigua ha sigut evaporada per la calor i ha sigut núvol i pluja. I ha fet un recorregut des de la puresa dels dolls de la montaña, baixant per rius embrutant-se fins arrivar als pous morts i a les clavagueres.
    I torna al mar a repetir el camí.

    I torna a ploure i torna a escampar una i milions de vegades i al final tota l'aigua és bona i els moments de clavaguera són insignificants comparats en la immensitat del mar.

    A mí, aquesta manera de veure la vida, m'explica, per exemple, perquè un nen neix al Congo i es mor al cinc anys amb els ulls plens de mosques i un altre nen neix en un palau i té una vida que és una maravella.

    Perdona, bonica, que m'haigi extès tant.

    Et juro que no ho faré més.

    I et desitjo que desprésde la tristesa, t'arribi la felicitat que et mereixes.

    SANTANDREU3

  • " per a omplir el buit que no poden omplir les persones "[Ofensiu]
    kispar fidu | 22-06-2005

    Bona reflexió, si, penso el mateix!!! I com molt bé diu la quetzcoatl, jo també crec que és una reflexió per la què passem tots. Jo almenys ho he pensat un munt de vegades: el motiu de la vida, la raó d'estar lluitant pel poder quan podríem viure en molts més senzillesa, el valor tan elevat que li hem donat als diners... les ànsies de poder, el destruïr per aconseguir més força i beneficiar-se'n...
    Tothom hauria de fer-se aquesta reflexió!!!

    Que vagi molt bé l'estiuet!!!
    Ciao!
    Gemm@

  • quetzcoatl | 24-04-2005

    Innocent pero madura, tendra pero segura... Caram Sareta, m'has ben sorpres! Si que es una reflexio per la que passem tots... i a mes es molt necessaria: ens obliga a crear-nos un propi criteri sobre les coses i intentar definir a qui i a que li donem valor, i intentar especular coms i quans i perques... Una reflexio molt productiva, moltes gracies!

    una abraçada,

    m

    p.d. has llegit 'girl with a pearl earing', del qual aquest quadre de Vermeer n'es la portada?

  • Ufffff!!!![Ofensiu]
    annah | 21-04-2005 | Valoració: 10

    Noia! Quina gran reflexió tan verdadera... no hi sobra res ni hi falta res.... senzillament és perfecte... però molt trista... pequè malahuradament tot el què dius és veritat. Per què hem d'esperar a la mort per poder viure en un món on regna la felicitat per damunt de tot???
    Des d'aquí, faig una crida a tothom que s'ofereixi voluntari a aportar el seu gra de sorra per canviar aquest món que ens impedeix ser feliços......

    Molt bo!! De veritat... fantàstic!!!!

    Anna

  • Felicitats[Ofensiu]
    Tenderness | 20-04-2005 | Valoració: 10

    Està molt bé el que has escrit.. has comentat molt bé temes molt importants en aquesta societat, en què s'hi hauria de reflexionar.
    M'ha sobtat una frase i me l'he apuntada perquè m'ha agradat: "la tecnologia avança però nosaltres retrocedim" si més no, no avancem... ens hem quedat aturats.
    Comento el mateix que ha dit en Sanke85, no et consideres bona escribint? jo m'ho pensaria eh.. :D.

    1 abraçada i gràcies. :)

  • Felicitats[Ofensiu]
    Tenderness | 20-04-2005 | Valoració: 10

    Està molt bé el que has escrit.. has comentat molt bé temes molt importants en aquesta societat, en què s'hi hauria de reflexionar.
    M'ha sobtat una frase i me l'he apuntada perquè m'ha agradat: "la tecnologia avança però nosaltres retrocedim" si més no, no avancem... ens hem quedat aturats.
    Comento el mateix que ha dit en Sanke85, no et consideres bona escribint? jo m'ho pensaria eh.. :D.

    1 abraçada i gràcies. :)

  • Es una passada[Ofensiu]
    eternasomiadora | 18-04-2005 | Valoració: 10

    Aquesta reflexio es realment bona,
    d'escrius tant be, tantes coses de la vida,
    estic segura que l'Artur a la manera que pot l'haura llegit de ben segur la teva carta i sino la intensitat del teu escrit l'hi haura arribat. A la teva biografia dius que no escrius be, pero per l'edat que tens ets increible.

  • Cartes a l'Artur...[Ofensiu]
    Sanke85 | 15-04-2005 | Valoració: 10

    Ai Sareta... tan jove i has viscut tan... tan bo, i per desgràcia també dolent... ja arrivaran temps millors, ànims!

    Les cartes que li hi escrius a l'Artur, potser no las ha llegit, però si que, de ben segur que sap tot el que penses, tot el sents, perquè amb el cor tan gran que tens, segur que ell el sent bategar, sent les preocupacions que et ronden pel cap.

    Ara intentaré fer un comentari de cada paràgraf que has escrit, comparant el que has escrit amb el que penso i/o crec.

    La gent mata per amor, per desamor, per venjança... tan fa... la gent mata. Es una acte cruel, despiadat, de persones que, d'alguna manera o altre, han estat "trastonades" pel sentiments.

    Sempre hi haurà rics i pobres, la vida en aquest sentit mai canviarà, la gent sempre vol tenir més i més, i amb això tampoc si pot fer res...

    Quan dius que no pots ser feliç em fa mal al cor... perquè sent tan bona persona com ets, em costa d'entendre com no pots ser feliç, tot i que jo cerc que la felicitat depen molt d'un, de si realment la vol aconseguir o no. També dius que tu (al igual que jo), saps enganyar i d'alguna manera fingir la propia felicitat, suposo que això ho faràs per no preocupar a la gent que t'envolta i t'estimes, si més no, jo ho faig per això.

    La gent falla, és una cosa inevitable. Les persones no som màquines i cadascú te els seus propis problemes, que intentem solucionar-los lo més ràpidament i millor possible. Partint d'això, tingues en compte que dificilment, mai podràs tenir una persona que estigui allà les 24 hores del dia pendent de tu, per si et passa quelcom. Viu la vida, confia en pocs i valore'ls molt.

    La gent consumeix moltes drogues. Solen ser gent amb poca personalitat i amb ganes o de divertir-se o d'oblidar, però bé, està força clar quina es la millor droga no? L'amor verdader.

    Els diners mouen part del món, l'altre part la mou l'amor i ganes de viure. Jo crec que els diners no donen la felicitat, però a vegades ajuden a viure una mica millor.

    Jo agraeixo al creador (sigui qui sigui), que va fer posible que tu estiguis aquí ara, fent aquest tipus d'escrits reflexius. No et valoris tan poc. La teva vida val un munt!

    Tothom tard o d'hora pensa en el sentit de la vida, tothom tard o d'hora el troba. Altres no pensen, altres no troben resposta. Jo cerc que el significat de buscar la vida, es... trobar-se a un mateix.

    Insisteixo en que a l'Artur, li arrivarà el misatge i que a la seva manera et respondrà.

    Una abraçada i un petonàs:
    Sanke85

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Sareta_16

Sareta_16

28 Relats

145 Comentaris

46128 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Biografia:
Avans de tot només dir que no em considero bona escribint, simplement escric per exterioritzar els meus sentiments i sensacions i així mitjançant aquesta terapia no em destrossen per dins.
Els escrits són el reflex dels meus sentiments...

Aviam que us puc contar de mi, tot i que no sóc bona describint-me...

Sóc una noia de Barcelona i tinc 16 anys, estic estudiant el Batxillerat científic. Un dels meus somnis és ser Biologa.
Les mates són el meu pitjor malson...O_ô

Llegir m'apassiona és un mòn on em puc evadir de la realitat, oblidar-me de tot el que m'envolta i viatjar més enllà dels somnis...

Recomano la ITACA, té molt talent i és una bona amiga, per no dir la millor que he tingut mai!:)

Si em voleu conèixer el meu msn és: sara_romero_88@hotmail.com

--------------------------------------------
Som la cançó que mai s'apaga, som el combat contra l'oblit, som la paraula silenciada, som la revolta d'un sol crit...
I quan la nit ens ve a buscar, som tot un món per estimar, som una història per guanyar, tot un futur per començar...

[[El valor de les coses no resideix en el temps que duren..sino en la intensitat amb la que es produeixen...per això existeixen moments inoblidables, coses inexplicables i persones incomparables]]

>> No em preocupa el que pugui pensar de mi la gent, simplement estan massa capficats pensant en el que pugui estar pensant jo d'ells...