Per tu

Un relat de: Sareta_16

Tantes preguntes passen pel meu cap, on només tu pots proporcionar-me la resposta.. tantes coses et diria Jordi...
Jo només sé que tu tens al teu poder absolut dels meus sentiments, que tu ets el seu amo.. de tu depèn la meva felicitat.... no vull que per això estiguis obligat a estimar-me com jo vull... tan sols vull que siguis sincer, jo mai t'he mentit ni mai ho faria, la veritat sempre per davant, sigui quina sigui... si la veritat m'ha de fer mal, doncs fes-me'l, trenquem el cor però no vull la felicitat si és un engany, no vull el teu amor si no és veritat, prefereixo avans que em destrossis, però no m'enganyis, la falsedat és algu que no puc suportar.. sé que no et puc demanar res pel simple fet de que no em pertanys però no juguis amb els meus sentiments, no et demano res més... que no et sàpiga greu, tots fem mal sense voler, però que vols fer-hi si t'estimo així... en part tens culpa per haver-me enamorat però també jo per entregar-me algú d'aquesta forma.. mai és bo dependre tant d'una persona perquè en el moment que no hi és, aquella absència et provoca un mal intens que et perfora cada racó però tenim de còmplice el temps, el temps fa que aquest dolor es vagi apagant i el va fent menys intens fins finalment ja només queda una cicatriu...
Si m'abandones em costarà tirar endavant i cada dia més perquè cada dia que passa vas conquerint una part meva més i te l'apropies... i realment estic molt enamorada de tu, però tots hem patit un desengany alguna vegada i aquí estic tornant a estimar, arriscant-me a patir, a sofrir... un risc que val la pena? Jo crec que si, sempre és bonic tornar-se a enamorar, tornar a estimar.. almenys jo mai deixarè de creure en l'amor només perquè m'han fet mal..
L'amor juntament amb l'amistad mou el món...
I el risc d'estimar és que quan aquella persona no t'estimi ja, o simplement no ha arribat a estimar-te com tu hauries volgut... s'emporti les teves ilusions, els teus dies, que llençi els teus somnis, les ganes de viure, tota esperança que pugui haver i borri somriures donant lloc a llàgrimes i tot això que s'ha endut ho abandoni en un abisme que has de trobar per tu mateix i recuperar tot allò que s'ha emportat juntament amb la seva partença... però sempre al final s'acaba superant algunes vegades amb més facilitat... altres aquest amor està tan arraigat que és més difícil fer-lo marxar però tot requereix temps per poder seguir amb la teva vida, sense aquella persona que t'ha marcat tan i que ha signficat tant per tu...
I serà quan per fi seràs capaç de caminar amb el cap ben alt, cercant allò que et pertanyia i et van pendre, aquella persona que van robar per tornar a ser la d'avans i teixiràs somnis de nou al cor i deixaràs enrere tot això per recuperar la felicitat fins qui sap qui...
Sense ell seguiràs vivint, sense ell podràs seguir endavant, sense ell...
Teva fins quan vulguis. Tu decideixes.
És la meva forma d'estimar-te, de sentir-te dins meu.
T'estimo Jordi

Comentaris

  • Reflexions de matinada[Ofensiu]
    Carme Dangla | 05-10-2005

    Sareta, amb aquest relat m'ensenyes el llenguatge de la sinceritat, corrobores coses que més o menys penso però no sabria dir, o potser sí que em sortiran el dia que m'enamori… però gràcies ha haver vist els sentiments d'altres noies com tu.
    És molt bonic com descrius el risc de l'amor, i la voluntat d'assumir-lo.
    També el que veig com un joc, en el que per guanyar cal fer una jugada i esperar la de l'altre, confiant en un joc amb dos guanyadors.

  • Un relat ben íntim, intimista[Ofensiu]
    brideshead | 01-09-2005

    i directa als cors.... al seu i al teu també. És com una carta, com una confessió, on expliques tot el que necessites d'una persona. No vols enganys, només la veritat, encara que faci mal.

    ".. mai és bo dependre tant d'una persona perquè en el moment que no hi és, aquella absència et provoca un mal intens que et perfora cada racó però tenim de còmplice el temps, el temps fa que aquest dolor es vagi apagant i el va fent menys intens fins finalment ja només queda una cicatriu..."

    Totalment cert. Però la cicatriu queda, permanent, com gravada amb un punxó..... fins que ve algú altre per polir-la, per "enblanquinar-la" de nou...

    I m'agrada l'esperança amb la que vas arribant al final: comences exposant tot el teu dolor de no saber-te estimada de veritat, si tot és una mentida i vas anant cap a les reflexions que et fas a tu mateixa: aprendre a viure sense aquesta persona, remuntar el buit que et deixa, i tornar a començar. Perquè és possible viure sense algú que no t'estima, encara que a tu et sembli que no.

    Un bon relat, Sareta, escrit directe, sense formalismes ni polimentes, producte d'una inspiració desfermada.

    PS. Moltes gràcies per "rescatar" "Et necessitava tant..." Feia molt que no el llegia i em agradar que l'haguessis trobat. Llegint aquest teu, m'ha semblat que, fins i tot, podria ser la versió, en forma de poema d'aquest lament que tu has expressant tan bé aquí.

    Una abraçada, Sareta. Crec que ets tota cor, tota sensibilitat, i m'agrada molt com escrius.

    Fins la propera!

  • amor i amistad[Ofensiu]
    seglexx | 24-07-2005

    "L'amor juntament amb l'amistad mou el món..."
    Que maco que creguis això !

l´Autor

Foto de perfil de Sareta_16

Sareta_16

28 Relats

145 Comentaris

51734 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Biografia:
Avans de tot només dir que no em considero bona escribint, simplement escric per exterioritzar els meus sentiments i sensacions i així mitjançant aquesta terapia no em destrossen per dins.
Els escrits són el reflex dels meus sentiments...

Aviam que us puc contar de mi, tot i que no sóc bona describint-me...

Sóc una noia de Barcelona i tinc 16 anys, estic estudiant el Batxillerat científic. Un dels meus somnis és ser Biologa.
Les mates són el meu pitjor malson...O_ô

Llegir m'apassiona és un mòn on em puc evadir de la realitat, oblidar-me de tot el que m'envolta i viatjar més enllà dels somnis...

Recomano la ITACA, té molt talent i és una bona amiga, per no dir la millor que he tingut mai!:)

Si em voleu conèixer el meu msn és: sara_romero_88@hotmail.com

--------------------------------------------
Som la cançó que mai s'apaga, som el combat contra l'oblit, som la paraula silenciada, som la revolta d'un sol crit...
I quan la nit ens ve a buscar, som tot un món per estimar, som una història per guanyar, tot un futur per començar...

[[El valor de les coses no resideix en el temps que duren..sino en la intensitat amb la que es produeixen...per això existeixen moments inoblidables, coses inexplicables i persones incomparables]]

>> No em preocupa el que pugui pensar de mi la gent, simplement estan massa capficats pensant en el que pugui estar pensant jo d'ells...