LLàgrimes

Un relat de: Sareta_16

Una llàgrima entela els meus ulls,
una llàgrima plena de somnis,
repleta d'esperançes,
condensada d'il·lusions,
llàgrimes que s'han tornat amargues,
la meva alegria es difumina,
en cada minut que transcorre.

Els dies em roben la felicitat,
hora després d'hora la meva alegria s'afebleix,
la tristesa és la meva realitat...
I em tanco més en mi,
espero que la solitud sigui la meva única companyia,
fer-la la meva amiga, la meva companya, la meva íntima,
ella no em fallarà mai.

Sense ganes de sortir d'això,
sense ganes de lliurar a ningú el meu amor,
sense ganes de recuperar la felicitat.
I sense adonar-me,
vaig morint lentament,
dia rere dia miro el meu futur indecís,
res està clar,
el que decideixis avui,
demà serà per llançar.

Els dies passen i el meu estat empitjora,
la tristesa em consumeix,
res m'importa ja,
tot pel que vaig lluitar,
ja no queda gens de tot això.
Les forces m'abandonen,
I m'evadeixo en el meu món,
Sense ningú amb qui contar,
Sense ningú amb qui passar el temps,
Sense ningú amb qui riure...

El temps s'esfuma lentament,
i cada mesura de temps,
Em recorda que estic sola,
Sola en aquest món cruel,
Sentint la meva amargor,
Cada vegada es fa més forta,
Soledat...

Comentaris

  • que maco![Ofensiu]
    _shamandalie_ | 08-12-2005

    buff que maco! que sencill que és i quantes coses que transmet! qui no ha vessat llàgrimes de soledat algun kop?
    mencantaaaaaaaaa!!

  • Estimada solitud.[Ofensiu]
    George Brown | 04-05-2005

    Molt cops hem d'aprendre a viure amb la solitud, un cop t'acostumes no esta tant malament... això sí, sempre és millor no acostumar-se!!
    A vegades la soledat pot fer mal, i plorar allibera molt... el problema de la solitud és que et deixa massa temps lliure per pensar i donar voltes a les coses, i capficar-se per coses que realment son insignificants... però la solitud també ajuda a créixer com a persona i a valorar molt més l'amistat, i això és un regal.

    una abraçada,
    Jordi.

  • Per mala sort...[Ofensiu]
    kispar fidu | 28-04-2005

    ... aquesta sensació de soledat i tristesa que mostrem amb llàgrimes, se'ns presenta més d'un cop. A vegades passem èpoques o dies que estem més enfonsats, que ens sentim derrotats, que ens sembla que hem perdut totes les forces...

    Llàgrimes, que recorrent el nostre rostre, ens fan expulsar aquests sentiments de ràbia i soledat que sovint sorgeixen del nostre interior.

    Però arreglant (modificant) una frase de Fito: "Después de un invierno malo, una BUENA primavera!" jejeje)

    Apali! doncs seguiré passant-me per aquí! ciao!
    Gemm@

  • Escriure per deixar la petjada del sentiment[Ofensiu]

    M'ha passat una cosa semblant que al comentarista anterior, voler llegir-te, és el mínim que es pot fer quan algú et comenta, voler saber com és la persona a qui ha agradat el meu relat "Estimada Carla". I em trobo uns poemes tristos que m'evoquen molts dies i sentiments dels meus setze anys, i vint, i trenta-cinc, que és on sóc ara.

    Escriure per viure, i per sobreviure, per deixar constància de la tristesa i de la solitud... segueix que és el millor que pots fer! Petons.

  • Ploraré...[Ofensiu]
    eqhes | 20-04-2005 | Valoració: 10

    M'has fet un comentari, he volgut llegir-te i m'has enredat. Porto només tres dels teus textos i un més d'aquests tan bonics, em farà ploar.
    Quant de sentimet, aquells records de fa un instant... Com passa el temps. Avui és ahir i demà ja ha passat, que tristes algunes coses, la soledat.

    Segueix escrivint així!

    Una abraçada,
    Eqhes

  • perfecte![Ofensiu]
    mistika | 18-04-2005 | Valoració: 10

    Hola Saretaaaa!
    simplement perfecte!
    Nena q + et puk dir?doncs....res xq no hi ha res + q comentar. Ah! si! em sento completament identifikada amb el teu poema! :D.

    Ja xlarem xl msn xq.... la teva bio i akest poema m'han donat molt bones vibracions ;p.
    Inga adewsss muaks!

  • ESTA MOLT BÉ[Ofensiu]
    gateta | 12-04-2005 | Valoració: 10

    hola en el teu relat donés a entendre la teva soletat, i la teva tristor pel fet de no tenir ningú al costat. el teu relat es precios, i sentit identificada en un moment de la meva vida, quan jo vaig estar en lo més fons... llegite tots els meus poemes... t'agradaram

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Sareta_16

Sareta_16

28 Relats

145 Comentaris

46128 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Biografia:
Avans de tot només dir que no em considero bona escribint, simplement escric per exterioritzar els meus sentiments i sensacions i així mitjançant aquesta terapia no em destrossen per dins.
Els escrits són el reflex dels meus sentiments...

Aviam que us puc contar de mi, tot i que no sóc bona describint-me...

Sóc una noia de Barcelona i tinc 16 anys, estic estudiant el Batxillerat científic. Un dels meus somnis és ser Biologa.
Les mates són el meu pitjor malson...O_ô

Llegir m'apassiona és un mòn on em puc evadir de la realitat, oblidar-me de tot el que m'envolta i viatjar més enllà dels somnis...

Recomano la ITACA, té molt talent i és una bona amiga, per no dir la millor que he tingut mai!:)

Si em voleu conèixer el meu msn és: sara_romero_88@hotmail.com

--------------------------------------------
Som la cançó que mai s'apaga, som el combat contra l'oblit, som la paraula silenciada, som la revolta d'un sol crit...
I quan la nit ens ve a buscar, som tot un món per estimar, som una història per guanyar, tot un futur per començar...

[[El valor de les coses no resideix en el temps que duren..sino en la intensitat amb la que es produeixen...per això existeixen moments inoblidables, coses inexplicables i persones incomparables]]

>> No em preocupa el que pugui pensar de mi la gent, simplement estan massa capficats pensant en el que pugui estar pensant jo d'ells...