LLàgrimes

buff que maco! que sencill que és i quantes coses que transmet! qui no ha vessat llàgrimes de soledat algun kop?
mencantaaaaaaaaa!!

Molt cops hem d'aprendre a viure amb la solitud, un cop t'acostumes no esta tant malament... això sí, sempre és millor no acostumar-se!!
A vegades la soledat pot fer mal, i plorar allibera molt... el problema de la solitud és que et deixa massa temps lliure per pensar i donar voltes a les coses, i capficar-se per coses que realment son insignificants... però la solitud també ajuda a créixer com a persona i a valorar molt més l'amistat, i això és un regal.

una abraçada,
Jordi.

... aquesta sensació de soledat i tristesa que mostrem amb llàgrimes, se'ns presenta més d'un cop. A vegades passem èpoques o dies que estem més enfonsats, que ens sentim derrotats, que ens sembla que hem perdut totes les forces...

Llàgrimes, que recorrent el nostre rostre, ens fan expulsar aquests sentiments de ràbia i soledat que sovint sorgeixen del nostre interior.

Però arreglant (modificant) una frase de Fito: "Después de un invierno malo, una BUENA primavera!" jejeje)

Apali! doncs seguiré passant-me per aquí! ciao!
Gemm@

M'ha passat una cosa semblant que al comentarista anterior, voler llegir-te, és el mínim que es pot fer quan algú et comenta, voler saber com és la persona a qui ha agradat el meu relat "Estimada Carla". I em trobo uns poemes tristos que m'evoquen molts dies i sentiments dels meus setze anys, i vint, i trenta-cinc, que és on sóc ara.

Escriure per viure, i per sobreviure, per deixar constància de la tristesa i de la solitud... segueix que és el millor que pots fer! Petons.

M'has fet un comentari, he volgut llegir-te i m'has enredat. Porto només tres dels teus textos i un més d'aquests tan bonics, em farà ploar.
Quant de sentimet, aquells records de fa un instant... Com passa el temps. Avui és ahir i demà ja ha passat, que tristes algunes coses, la soledat.

Segueix escrivint així!

Una abraçada,
Eqhes

Hola Saretaaaa!
simplement perfecte!
Nena q + et puk dir?doncs....res xq no hi ha res + q comentar. Ah! si! em sento completament identifikada amb el teu poema! :D.

Ja xlarem xl msn xq.... la teva bio i akest poema m'han donat molt bones vibracions ;p.
Inga adewsss muaks!

hola en el teu relat donés a entendre la teva soletat, i la teva tristor pel fet de no tenir ningú al costat. el teu relat es precios, i sentit identificada en un moment de la meva vida, quan jo vaig estar en lo més fons... llegite tots els meus poemes... t'agradaram