Al noi dels poemes tristos

Un relat de: Sareta_16

Asseguda a la freda sorra de la platja
observo la lluna, la reina de la nit
vestida de blanc que em mira amb aires de superioritat
i l'acompanyen una cort d'estrelles
que s'emmirallen en la immensitat de la mar.

La brisa m'acarona la cara
mentres tu en un indret desconegut
aïllat del món real
ets envoltat per la tristesa dels records
capficat en les teves cabòries
tancat en els teus pensaments
que t'ofeguen i t'enfonsen en aquesta foscor
t'alimentes de felicitats ja extingides
pensant en el que va poder ser i no fou.

i jo distant de tu en aquella platja
amb la mirada fixa a l'horitzó
on els somnis són palpables
llàgrimes broten dels meus ulls
al veure el teu sufriment etern
i no poder consolar-te
treure't aquesta pena que arrosegues
empapada de decepció i soledat.
Llàgrimes salades al no poder ser fisicament amb tu
per abraçar-te i dir-te a cau d'orella:

Que en aquest dia la màgia
sigui el teu millor vestit
el teu somriure
el teu millor regal
els teus ulls
el teu millor destí
i la teva felicitat
el meu millor desitg.

Jo només se d'un amor que et manté viu
i alhora et va consumint
un amor que abarca:
anhels i realitats
plenituds i buits
alegries i tristeses
rialles i plors
crits i silencis.
Un amor que ha robat un Josep
que no he tingut l'oportunitat de conèixer.

I tu continues empresonat en el teu món
sense poder alliberarte'n
un altre dia a punt de desaparèixer
i és quan em mires amb la calidesa de la teva mirada
i em somriuss amb dolçor i tendresa
i dels teus llavis surten aquests mots:

Avui per fi he obert els ulls
m'he despertat d'un malson
que feia massa dies que durava
ja n'estic fart i vull ser feliç
tornar a estimar, desitjar, entregar,
i deixar enrere el passat.

Ara és la lluna que des de dalt
mira recelosa perquè acaba de nèixer
un astre que brilla més que ella
i amb llum pròpia...
Aquest astre ets TU!

A partir d'ara ja no hi haurà més foscor...

Comentaris

  • Molt macu![Ofensiu]
    julia11 | 29-05-2007 | Valoració: 10

    És preciós!, sense dubte un dels millors poemes k he llegit. És molt inspirador i bonik. Dèu ni do per no konsiderar-se bona escribint!

    Molts petons!

  • Mmm, deliciós![Ofensiu]
    OhCapità | 21-07-2005 | Valoració: 10

    Un títol suggerent, una història trista, melangiosa i finalment esperançadora, ... Bufa! Es llegeix d'una volada, i queda un regust mmm, ... Ara, ja sé que no només sou un encant sinó que sou una gran poetessa! Als seus peus, un humil aprenent!

    OhCapità.

  • annah | 19-06-2005 | Valoració: 10

    Perdona per fer tant i tan temps que no et llegia...

    Quin poema més i més bonic... de debò!! Ple de melengia, dolcesa... M'encanta....

    Ara és la lluna que des de dalt
    mira recelosa perquè acaba de nèixer
    un astre que brilla més que ella
    i amb llum pròpia...
    Aquest astre ets TU!

    Què wapo!!! És fabulós...
    Continu acreant poemes tan i tan bonics com aquest...

    Espero no tardar tan a llegir-te la pròxima vegada...

    Un petonàs!!

    Anna

  • Bones![Ofensiu]
    kispar fidu | 29-05-2005

    Si, si, ja ho sé! Aquest relat ja el vaig comentar! jeje, de fet, aquí sota hi ha el meu comentari de ja fa uns dies!

    Però és que l'altre dia estava mirant alguns dels meus escrits (jajaja, això sembla molt de cregut, oi? jejeje, mira, em feia gràcia!). I vaig rellegir un dels teus comentaris on em deies que escoltés la cançó dels pets, de por. I vaig dir-me, ostres! doncs anem a sentir-la! I vaig entrar al kazaa, i Carai tu! tenies raó! Bona cançó! Dóna tanta força! "Res no m'espanta!!!" Uau! Té molta energia! M'agrada! jejeje! merci! ;)

    jajaja! Ja veus, no és cap comentari... però és que ara l'estic escoltant i he pensat en dir-t'ho, i he afegit "un altre" comentari! ;)

    Apa! Doncs que vagi bé! I que Res t'espanti! jeje
    Ciao!
    Gemm@

  • fabulós[Ofensiu]
    fill de les ombres | 20-05-2005 | Valoració: 10

    en un dia com avui, he sentit com si el teu poema fos per mi, com si cada paraula esfumés un bocí de la tristesa que avui m'acompanya.

    què puc fer quan la vida m'ofega si no és escriure i cantar, compondre i llegir? ...
    viatjar a un món oníric de poemes com el teu que em pinta de colors una realitat amarga i sovint gris que no acabo de pair del tot, és el meu únic port segur enmig d'aquesta mar revoltosa...

    gràcies!

  • M'ha emocionat [Ofensiu]
    brideshead | 20-05-2005

    descobrir aquest poema dedicat a Sanke85... És cert, els seus poemes són més aviat tristos, ahir precisament vaig fer-li un comentari i avui trobo aquest homenatge tan preciós.

    Felicitats per aquestes paraules que li dediques, es nota que el coneixes bé i que saps que ha passat per hores baixes.... espero que ja només sigui un record... Amb un cant a l'esperança com aquest que li has escrit, no pot ser d'altra manera.

    Un petó Sareta, i és cert, hi ha una contradicció a la teva biografia, estic totalment d'acord amb l'Anònim ;-).

  • Hi ha una contradicció...[Ofensiu]
    Anònim | 24-04-2005 | Valoració: 9

    En la teva biografia dius que no et consideres bona escrivint, però després de llegir aquest poema impressionant, no puc estar d'acord amb tu.
    Un gran poema

  • felicitats ......... Sara[Ofensiu]
    antoni_5 | 23-04-2005 | Valoració: 10

    Si tots aquests grapats de sentiments que tan bé expresses no son ben entessos es que i falta
    imaginació .

  • Un nou astre[Ofensiu]
    kispar fidu | 19-04-2005

    Un nou astre que és capaç de vèncer la poderosa Lluna amb la seva grandesa. Un astre que brilla amb la seva pròpia llum, i que il·lumina altres petits astres que amb energia van creixent i segueixen els seus passos.

    Molt bonic!
    Merci pel teu comentari! Seguiré llegint-te!

    Gemm@

  • un raig d´esperança...[Ofensiu]
    Capdelin | 19-04-2005 | Valoració: 10

    una visió de l´ànima dolguda i una pluja d´ànims per a sobreviure i començar de nou un nou vol, deixant enrere records malguarits del passat...
    pot estar content aquest noi... i segur que ben aviat els seus poemes ja no seran tant tristos.
    un petó i una abraçada!

  • MOLTIIIIIIIIIIIIIISIMES GRÀCIES!!!!!![Ofensiu]
    Sanke85 | 19-04-2005 | Valoració: 10

    Tens un dels cors més grans que conec...

    Ja et vaig dir ahir que mentres llegia aquest magnífic poema (que a sobre està dedicat a mi... jejeje:P), em vas fer recordar perquè sóc viu encara... el perquè de la meva existència... avui també he plorat al llegir-lo una vegada i un altra i veure que no tinc clar tot el que busco... o potser ho tinc massa clar, però... no tinc valor, ni forces...

    Gràcies de tot cor, per dedicar-me aquesta obra d'art!!!

    Molts bexitos i abraçades:
    Sanke85

Valoració mitja: 9.67

l´Autor

Foto de perfil de Sareta_16

Sareta_16

28 Relats

145 Comentaris

51745 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Biografia:
Avans de tot només dir que no em considero bona escribint, simplement escric per exterioritzar els meus sentiments i sensacions i així mitjançant aquesta terapia no em destrossen per dins.
Els escrits són el reflex dels meus sentiments...

Aviam que us puc contar de mi, tot i que no sóc bona describint-me...

Sóc una noia de Barcelona i tinc 16 anys, estic estudiant el Batxillerat científic. Un dels meus somnis és ser Biologa.
Les mates són el meu pitjor malson...O_ô

Llegir m'apassiona és un mòn on em puc evadir de la realitat, oblidar-me de tot el que m'envolta i viatjar més enllà dels somnis...

Recomano la ITACA, té molt talent i és una bona amiga, per no dir la millor que he tingut mai!:)

Si em voleu conèixer el meu msn és: sara_romero_88@hotmail.com

--------------------------------------------
Som la cançó que mai s'apaga, som el combat contra l'oblit, som la paraula silenciada, som la revolta d'un sol crit...
I quan la nit ens ve a buscar, som tot un món per estimar, som una història per guanyar, tot un futur per començar...

[[El valor de les coses no resideix en el temps que duren..sino en la intensitat amb la que es produeixen...per això existeixen moments inoblidables, coses inexplicables i persones incomparables]]

>> No em preocupa el que pugui pensar de mi la gent, simplement estan massa capficats pensant en el que pugui estar pensant jo d'ells...