Maria

Un relat de: 14

Et veig nèixer davant meu,

t'acarono suaument,

respires amb facilitat,

i t'em apropo a la boca,ja ets vida...


Tasto la teva ànima,

em mates per dins,

t'observo i t'aprecio,

que n'ets de bona preciosa!


Cada respir de la teva ànima,

és una revolta dins meu;

m'encanta fer el bohemi,

amb l'única companyia de tu...amiga.


El verd del teu tronc m'omple de vida,

i mentre et vas consumint,

penso,ric,ploro,i disfruto...

i et dic t'estimo...Maria.


Comentaris