Cercador
Mans anònimes
Un relat de: NaiadeMans que s'arrapen a la roca
impregnades en tintures de color
siluetes aplegades, implorants
deixen fe de la seva presencia
emetent crits anònims
que encara a hores d'ara
immortalitzats a traves dels segles
ens n'arriben murmuris llunyans.
Ritus ancestrals
cerimònies d'invocació
cercant els sers primigenis
que els donaren la vida.
Connexió d'energies
oferint-te'ls tot el que tenien
absorbint el que els deus els donaven
a traves de la mare terra.
Mans alçades al cel
implora'n benaurances
conjurant al pare sol
esperant la còpula divina.
Comentaris
-
Súplica viva[Ofensiu]Unaquimera | 17-01-2010 | Valoració: 10
Després d'observar la impressionant imatge que serveix de motiu al poema, i de llegir els versos varies vegades, crec que has copsat perfectament la sensació que transmeten aquestes mans: súplica.
Les paraules que has triat ho deixen ben clar: "siluetes aplegades, implorants","emetent crits anònims", "cerimònies d'invocació", ... sobre tot en la darrera estrofa:
"Mans alçades al cel
implora'n benaurances
conjurant al pare sol"
Crec també que has sabut recollir una altra sensació molt forta que emanen: encara són vives!
"ens n'arriben murmuris llunyans" perquè no han callat, no han estat silenciades, malgrat el pas dels anys, dels segles.
I malgrat el canvi d'any, jo continuo enviant-te abraçades de les bones,
Unaquimera
-
Impressionant tot el poema! [Ofensiu]J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 18-07-2009 | Valoració: 10
és una magnifica visió perfectament traslladada al art del escriure.
El primer vers em trasllada a una de les vivències esgarrifoses d'aquells temps llunyans tal i com tu mol be descrius escrivint "Mans que s'arrapen a les roques..." passejant-me tot seguit per algunes situacions d'aquells temps prehistòricsper acabar amb un altre vers magistral
Mans alçades al cel
implora'n benaurances
conjurant al pare sol
esperant la còpula divina.
Una abraçada
J. Lluís Cusidó i Ciuraneta
-
de la lluna dues[Ofensiu]lluis perealbert | 17-07-2009
Primer de tot salutacions de maduixa.
Es sens dubta l'imatger de les mans una sensació de misteri i de temences infantils k ens fa pensar i tal com comences el relat...( mans que s'arrapen a la roca ) ja es prou fort .
Un bon tema.
-
ja saps...[Ofensiu]Galzeran (homefosc) | 15-07-2009
quina era la meva visió d'aquesta imatge, i ja me l'has comentada, gràcies pels teus mots.
La teva visió també té força, i m'agrada com descrius aquesta propietat d'un fet humà, com volem fer-nos reconèixer en el pas del temps, i en com volem fer-nos sentir per la nostra descendència.
Felicitats Montserrat.
Ferran
-
Son les nostres mans![Ofensiu]Persona | 15-07-2009
De qui mes podien ser?
Mans de persones
terminacions sensitives
nervioses, energètiques
calentes, fredes, capritxoses
humils, gentils, o no tant
O pot ser,
iniciacions?
d'amistats
d'amor
de passions
vicis i gentilicis
ritusd iniciatics
imploracions,
benediccions
tots els éssers
som Ger-
MANS.
i els relataire, a més ho gaudim! -
Repte poètic de les mans...[Ofensiu]F. Arnau | 04-07-2009
El teu poema crec que és el més realista de tots els que presentàrem al RPV 91, proposat pel Jeremias amb la imatge de les pintures rupestres argentines, que tant ens han trasbalsat.
Enhorabona pel resultat!
Una abraçada!
FRANCESC
PS Tanmateix, volia dir-te que has de procurar que les imatges no han de malmetre la pàgina.
És per això que, jo que ja porte molt de temps posant imatges als meus poemes, et recomane que abans de posar l'enllaç amb la imatge, deixes tres espais en blanc (després del signe *) -també pots posar qualsevol altre. Mira els meus poemes de Reptes i veuràs com queda.
També t'he de dir que l'amplada de la pàgina no ha de sobrepassar els 500 píxells, i que per reduir les imatges has d'emprar el codi HTML.
Si, com és el cas, copies la imatge original, per saber les seues dimensions, cliques amb el botó de la dreta del mouse, i a propietats t'eixiran els píxels de la imatge en qüestió.
Si tens dubtes, m'envies un mail i intentaré resoldre'ls:
francescarnau@hotmail.com -
Molt bona![Ofensiu]Mercè Bellfort | 04-07-2009 | Valoració: 10
la teva versió poètica de la imatge de les mans enclastades a la roca. A través d'elles has evocat temps ancestrals d'una forma magistral.
La meva enhorabona, Naiade.
Petonets.
Mercè
Valoració mitja: 10
l´Autor
246 Relats
1711 Comentaris
274313 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Fa temps que escric, necessito plasmar el que porto dins. També m'agrada pintar, pel mateix motiu.Però escriure per un mateix no té cap gràcia, necessito estar en contacte amb gent que també li agradi i poder compartir i intercanviar opinions, consells.
Varen parlar-me de relatsencatala i aquí estic, satisfeta de formar-ne part.
(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")
Lèvingir en va encadenar i jo he passat la cadena a orchid i entortilligat. També a gaia1, Follet, Blaumar i Atlàntida
Per qualsevol cosa aquest és el meu e-mail:
mlloretp@gmail.com