Malena

De lluny ja en va reconèixer la silueta. Era única. Ningú li havia fet sentir res d’igual. A mesura que s'hi apropava el cor li bategava cada cop més de presa, podia evocar l’aroma a gessamí que emanava i embolcallava els seus encontres.

Moltes vegades havia volgut trencar aquella relació adultera, que amenaçava la continuïtat amb la seva esposa, a qui s’estimava. Sí, però no podia desfer l’embruix que el lligava a aquella altre dona, la Malena que va conèixer a un “nightclub” de poca monta .

El seu somriure murri, els llavis carnosos del color de les roselles i aquell cos voluptuós guarnit de meuca barata, l’atreia amb passió magnètica. Avui tampoc podria evitar gaudir i sadollar-se fins l’extenuació d’aquella femella.

El joc de l’abraçada fugissera fingint evitar ser reconegut, el coqueteig descarat a la vista dels passatgers del metro, l’excitava d’allò més. Anaven a casa d’ella com sempre, feien el gran recorregut que els portava cap al raval de la ciutat, allà era un desconegut.

Pujaven l’escala rònega i en traspassar la porta.La Malena l’empenyia cap al llit, li lligava els canells als barrots del capçal, refregava el seu cos sobre el d’ell com fera en zel. Amb mirada trapella cercava el fulard amb el qual li taparia els ulls mentre ella aniria jugant a posar-lo més i més calent.
Quan semblava imminent l’ejaculació, ella l’aturaria amb quelcom dolorós i tornaria a començar. Aquest joc podia durar hores i quan a ell ja no li quedava alè, la Malena el deslligava i el deixava fer. Esgotat durava més i ella arribava a l`’èxtasi tan desitjat com difícil d’assolir.

De tots els seus amants, ell, era l’únic que aconseguia donar-li plaer.