Mai vam ser

Camines i deixes rastre de restes
dels records morts,
de retalls callats,
d'un diari difamador
de memòries de glòries
jubilades.

Et vessa la butxaca de lliures somriures,
que et guardaves de les vegades
que amagada em miraves
sota l'ombra d'ultratomba
d'un macabre arbre
que apartava paraules
per sempre aparcades
a l'asil del silenci.

Camines i deixes rastre de restes
de tristors trivials,
d'amor mort,
de cartes fartes
de promeses permeses
i fets desfets.

Vesses melodies de dies
de melodrames derramats
a llits en nits de crits escrits
en tinta de pintors del capvespre
de cap vespre.

Vesses penes que a penes
penaven pensaments penedits
i mai dits.

Mai vam ser i t'ho penses
i et panseixes entre queixes
que et torturen i t'obturen
d'oblits i obediències.

Mai vam ser i et precipites
per precipicis de capricis
i vicis i martiris i et tires
al laberint d'il.lusions il.luses.

Però… mai vam ser,
camines entre mines.