M'agradaria ser el fil

M’agradaria ser el fil que cus la roba que somica
en els armaris de singular quietud i pretesa emancipació.
Roba, hàbilment cosida per una dona de mitjana edat,
amb un dibuix, brodat, que em fa dissentir
de tot allò que veig, amb un filat de daurada insignificança.
Teixir emocions de porcellana en el teu maluc
seria com disposar dels borrims de llana que el teu jersei
ordeix, i no obstant, no hi ha tela que vesteixi el teu nu
i no fregui la pell com un teixit d’angora sense captenir-te.
Fer la vora d’uns pantalons ploraners,
I plorar en l’intent de persuadir els plecs de la roba,
Amb la planxa, de laboriosa i llarga tradició il·lustrada.
Després, cosiria el botó, caigut de la bonhomia,
amb una agulla i un didal de cosir melangies.
Brodat amb el teu nom hi duus una màscara espiritual
que tenyeix de violeta tot groc, sense uniforme,
en la guerra dels cabdells de vivor i cordura.
És temptadora la insipidesa dels grisos marengos.
El ris de la tovallola se’m fa bla al tacte,
prèvia docilitat de l’aigua que acaricia el pèl,
quan pell i barnús s’uneixen per assecar la gota
d’aigua que rodola per la galta d’aquella sobrietat.
Sabatilles de roba per marcar la diferència
entre un peu sec i un peu moll que vol emmudir
quan es fa de nit, en aquella habitació estiuenca
on la claror ha deixat eixut un dia més, sense història.
I sentir la carícia del rosa pijama de cotó cent per cent
quan els àngels s’assabenten que els llençols verds respiren
mansuetud i finor pel gaudi que espera el coixí de tu.
Malgrat l’espuma del coixí, sempre hi ha la funda
que recull la suor de les il·lusions florides,
sempre a la recerca del plaer de notar-se fonedís,
quan manca la feresa del dia recent claudicat
i espera una nit de zeros que sumen xaiets,
que salten tanques de fusta en un cobert,
quan el pagès n’ha sacrificat algun perquè mengis costelles.
És el cicle de la roba el que et dóna de menjar coneixement
i abrigar les penes per destensar atmosferes tempestuoses,
i alimentar brogits per fer ambigua la submissió,
i assecar la gota per fer net de tan treball sense remuneració.
M’agradaria ser un fil que cosís esperança,
un que teixís les novetats de diversos orígens primerencs,
un que ordís les similituds entre filats d’aparences nobles,
un que desgranés els records de vanitats obcecades pel pas dels anys.
M’agradaria ser qui filés prim, tot passant el cap del fil per l’ull de l’agulla, sense dubtar.