Luxúria

Un relat de: Canela fina
Fa dies que busco el moment de poder-nos retrobar, és difícil coincidir amb tu, no pares quiet i aturar-te per retenir-te una estona s’ha convertit en una tasca força laboriosa.
Avui t’he pogut atrapar i et tinc aquí, davant meu, mirant-me als ulls amb desig, tenim temps i m’hi penso entretenir.
M’abraces buscant la pell de l’esquena però aquest cop sóc jo qui iniciarà el joc, així que t’aturo, somric i t’ensenyo un mocador llarg que em servirà per tapar-te els ulls. Em deixes fer, confies en mi. Vull que sentis l’alè a cau d’orella, vull que notis la meva pell, que la meva olor et penetri per a no oblidar-la mai més. Aquesta nit aprendràs a mirar sense que puguis veure’m.
Amb les parpelles closes t’abraço la cara i et mossego els llavis ficant-te la llengua ben endins, buscant un joc que no s’acaba perquè no troba on acabar. Les mans s’escapoleixen per dins el coll de la camisa, descordant els botons, poc a poc, d’un en un, mentre se’t va accelerant la respiració i et vaig acariciant el pit. Tens uns pectorals forts i uns mugrons petits que conviden a fer-hi mossegades per donar-los el punt just d’erecció. Amb el pit descobert i passejant carícies que van serpentejant la panxa et ressegueixo els braços, ferms però insegurs per la ceguesa que t’he imposat, em poso els dits a la boca, t’excita i en notar-ho continuo amb la llengua tot el camí que duu fins al coll i just allà, sota l’orella, et faig mossecs, pura golafreria.
T’estremeixes i tires el cap enrere mentre s’escapa un gemec que em fa continuar el joc, sense pressa amb la punteta dels dits et busco l’esquena i t’arqueges, un petó a cada vèrtebra, després l’abraçada, ens fonem i ens fem petits sobtadament, m’encanta quan aconseguim ser un de sol.
Des del darrere busco el botó dels pantalons i amb la mà, entremaliada, ja ho saps, m’escapoleixo per agafar-te-la ben fort i la noto així, tan humida i tan dura que no me’n puc estar de gustar-la. La llepo amb delit i et tambaleges buscant un punt on recolzar-te, t’empenyo per a que caiguis assegut al llit i just en el moment del desconcert m’assec damunt teu i me la fico ben endins. Tremoles, em toques els pits que primer has hagut de buscar i et noto concentrat en descobrir on trobar cada bocinet de mi. Em perds en la foscor.
- On ets?
- Impacient... Olora i diga’m què és el què tens davant teu.
- M’ho poses difícil...
- Crec que no...
- Perfum de sexe... Tens el cony damunt la meva boca?
- Comprova-ho.
- Mmm... deliciós, suau, tendre i extremadament dolç.
Gaudim del moment mentre el vaig mullant, regalims melosos que desapareixen per canals incerts i tinc un orgasme així, damunt la teva cara.
Torno a desaparèixer uns segons per posar-me damunt teu amb suavitat, buscant el mínim contacte, sent només una fressa que va eriçant-te la pell. Et repasso les pigues, posant-li un petó a cadascuna, aquí una carícia, aquí una mossegada, aquí la llengua ressegueix una línia, aquí t’encerclo amb els llavis, aquí tinc les cames obertes i busco altre cop el teu sexe.
Cavalco damunt teu, primer és un ball lent, després s’anirà accelerant i finalment, ritme frenètic. Panteixos. Un crit culmina el plaer i després un silenci que les respiracions entretallades corrompen, t’allibero la vista.
No obres els ulls, els prems fort, somrius i fas un cabdell amb els nostres cossos nuus.
Em dic luxúria i t’embriagaré d’amor sempre que et trobi en el camí.

Comentaris

  • Traballes, fi![Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 07-02-2019 | Valoració: 10

    Canela fina , gràcies pel comentari que has fet al meu poema Coll de Dama, celebro que hagi estat del teu gust. Jo, llegint aquest teu, Luxúria, he quedat sorprès de com treballes tan fi el relat eròtic, tot defugint de la grolleria i els mots massa explícits o la vulgaritat. Per cert, al final els de 3D teatre! van portar el teu relat a escena? estic encuriosit per saber-ho...

  • 3D teatre[Ofensiu]
    Canela fina | 05-04-2016

    Hola 3D teatre! Ho podem parlar això que proposes. Us passo el meu mail i m'expliqueu qui sou i què heu pensat. Gràcies.
    mibana75@gmail.com

  • adaptació teatral[Ofensiu]
    3D Teatre | 05-04-2016

    Hola Canela Fina!

    magnífic text

    Som 3D teatre i voldríem contactar amb tu tan aviat com et sigui possible perquè volem portar a l'escenari aquest text teu.
    Com podem fer per contactar?

    Salutacions i gràcies

    3D Teatre

  • Gràcies Filantropia[Ofensiu]
    Canela fina | 27-12-2015

    Gràcies Filantropia, a mi també m'agrada llegir-te. Continuem doncs, alimentant les lectures.

  • Encantada[Ofensiu]
    Filantropia | 24-12-2015 | Valoració: 10

    M'agrada molt el teu estil Luxúria, deixa't veure més sovint per aquí.
    Moltes gràcies per escalfar-me.

  • Gràcies Escandalós[Ofensiu]
    Canela fina | 27-10-2015

    Gràcies pel comentari, espero que t'animi a continuar-me llegint. Del sexe se'n pot parlar, escriure, practicar o somniar... tot és benvingut si fa passar una bona estona.

  • Arrossegada[Ofensiu]
    Antònia Puiggròs Muset | 27-10-2015 | Valoració: 10

    No acostumo a llegir literatura eròtica. És difícil que m'agradi. Però el teu relat m'ha arrossegat i m'ha fet entrar dins el joc amoròs, és intens i sensual sense ser barroer. M'agrada.

  • Gràcies Aleix[Ofensiu]
    Canela fina | 15-10-2015

    Quina il·lusió tenir de nou el teu comentari, mil gràcies!
    Ens anem llegint ;)

  • El punt just[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 15-10-2015 | Valoració: 10

    Caram, m'ha encantat aquet relat i et diré perquè: En el sexe és important deixar-se anar i el teu estil literari, la teva prosa, és així, allargada, de frases llargues i deixades anar, com el moviment de les mans damunt el cos. I aquesta prosa d'ones de mar de fons contrasta amb la brevetat dels diàlegs, breus i concisos. blanc i negre, el puntet de contrast necessari. Total, llargària per aquí i concisió per allà han fet un còctel magnífic. Salut! Una abraçada.

    Aleix

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Canela fina

Canela fina

48 Relats

291 Comentaris

58304 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Sempre he tingut la necessitat d'escriure, m'allibera.
Generar emocions en l'altre em fa sentir bé, per egocentrisme possiblement o potser per altruisme, m'agrada que la gent del meu voltant se senti a gust. Ves a saber...
Per cert, penso continuar utilitzant accents diacrítics, em declaro insubmisa a la nova normativa