L'oasi

Un relat de: Flanagan

La meva vida és un camí llarg i pesarós a través d'un àrid desert, en el qual en comptables ocasions he tingut la sort de trobar un oasi, un lloc on poder trobar aigua, amor... un lloc on poder donar allò que tan necessita l'ésser humà, i també on poder rebre-ho.

Feia temps que caminava pel desert; sol, sense ningú a qui poder agafar la mà. No tenia menjar, ni aigua, ni amor, ni confiança... Tu, oasi meu, m'has donat pau i un somriure a la cara. M'has tornat l'alegria.

Et vaig veure, i no eres cap miratge. Eres real, existies ahir i avui encara existeixes, encara que no et puc veure. Vaig veure't, vaig caminar molt, abans d'arribar a tu...però ho vaig aconseguir, tot i haver caigut a la calenta sorra. I eres preciós, oasi, meravellós. Tu també estaves sec, amb la fruita pansida i massa aigua al teu cabal. Però jo en vaig veure, i també vaig menjar els teus fruits. Jo et vaig tornar la vida, l'esperança... i tu em vas donar ànims per seguir endavant el meu camí pel desert.

Ara camino pel desert i sovint penso en tu. Saps, oasi? Se'm va fer difícil abandonar-te, però tu ets un oasi i jo sóc un viatger destinat a vagar pel desert eternament. Vaig arribar a tu assedegat, i vaig marxar amb un somriure al rostre, feliç d'haver-te ofert el que tan necessitaves.Ens vam servir d'ajuda mútua, i això mai ho oblidaré. Ara he marxat, sí, però em queda esperança, oasi, l'esperança de perdre'm un altre cop pel desert... i tornar a trobar-te.

Comentaris

  • AnNna | 06-12-2006

    ja l'havia llegit, sísí, però ara em fa il·lusió comentar-te'l...


    jo també vull un oasiiii!


    ai, espera, que crec que l'he trobattt ;P soc feliiiç leleleel i m'encanta :)



    petons petonsss!


    ;P

  • elteuoasi_4 | 05-11-2006 | Valoració: 10

    Saps, que si tu vols, em retrobaràs. I que jo també visc amb l'esperança de sortir del desert algun dia.

    Però més enllà de tot això, estaré al teu costat sempre per ajudar-te i escoltar-te quan ho necessitis. Ets una persona fantàstica que es mereix. Si em vols deixar enrere, ho entendré, però, per damunt de qualsevol egoïsme, somriuré al veure que hi ha algú que et fa feliç tal i com et mereixes.

    Un petonet, cuxiii! Cuida't molt.

  • eps foraster...[Ofensiu]
    foster | 06-09-2006

    ehem, he vist el títol i no m'he pogut estar de mirar...i bé, el relat és simple i força intens, però gires massa entorn el mateix recurs -comparació oasi / ell-ella...personalització d'un espai id-il.lic i amb molta càrrega símbòlica-, i això fa que et repetixis exageradament, sobretot frases i expressions quasi idèntiques, camí pel desert, caminar pel desert, i l'ús repetitiu fins l'esgotament de les dues paraules clau...desert i oasi...

    La idea és, com he dit, quasi un tòpic...però s'hi entreveu un relleu privat que, si poleixes el text i li afegeixes els teus significats, serà bo, amb un sentit que transcedirà el pur joc metàforic i el farà més interessant per a nosaltres, els lectors...

    En fi, salut amic

    foster

  • Hola Alexander!![Ofensiu]
    Yáiza | 06-09-2006

    M'alegro doncs, que trobessis el teu oasi. Segur que per aquesta persona també tu ets un oasi.
    Algun dia, deixaràs de ser un viatger errant i et podràs quedar a l'oasi per sempre més...

    ens veiem aviat!!!

    Yáiza