Lo Pere...mata

Un relat de: res al cap
.

Obre els ulls endormiscats per la merda de nit que ha passat.
Entreobre els llavis, got d'aigua, empassa, respira, sospira i decau.
Les passes aquest matí són lentes i plomades com si tingués la bola presidiària encadellada al turmell. Una rere l'altre fins a sortir al carrer. Massa Sol! Molesta la lluïssor de primera hora en conduir, però no hi ha més remei. El cendrer del cotxe és ple i no hi han ganes de buidar-ho. Total, el cotxe en si és un cendrer, com la seva vida pensa ell. Envoltat de centenars de puntes de cigarro inacabades o rexusclades.
Gira el cap i ella hi és, somrient, al seu costat, fent d'acompanyant al cendrer mòbil. La mira, la repassa de dalt baix en un sospir i li encanta!
Camí a un concert. Els dos sols... Per fi!!!
Que maca és, quin somriure té. M'encanten les seves mans i no sé exactament el motiu, però si sé que els hi vull agafar. Allarga el seu braç cap a ella i la seva imatge es difumina entre la boirina de la cigarreta...no hi és...no hi ha sigut en cap moment... Continua conduint.
Obre els ulls, mal de cap i boca pastosa. Una altra merda de nit.
Entreobre els llavis, decanta el càntir i no surt res! No comença bé el divendres.
Ibuprofèn, cafè, plàtan, aigua i al cotxe.
Tombs cap a un costat i l'altre, ciclistes, camions, un gos creuant amb la cua entre les cames, com ell. Para el cotxe on pot i agafa el gos. Està fet caldo, desnodrit i sense gaire be forces per res. Brut, trist i marxat del cap! El gos en canvi està prou bé!
Lliga el gos als seients del darrere i continua el seu camí. Sense ganes, sense il·lusió, sense ella, però amb el gos.
Obre els ulls i mira el rellotge que té soterrat al que hauria de ser una tauleta de nit.
És tard, fa tard, molt tard. No és possible! I ara que?!?! Salts olímpics barrejats amb driblin per tal d'arribar al wc. Seu, treu, neteja i fora.
Puja al cotxe. Cigarro, tombs, ciclistes i aquest cop cap gos. El gos!!!!!! Gira cua i cap a casa!
Arriba derrapant pq sap que en Coihuyfg mossega toooot allò que pot i més si no el tanca fora al jardí. La clau no passa pel pany. O és el pany que no vol la clau?
Finalment aconsegueix entrar i busca en Coihuyfg desesperadament. No el troba...no hi és... no hi ha sigut en cap moment... Torna al cotxe i se'n va.
Obre un ull, l'altre es resisteix, però les tovalloletes oculars i una gasa ben xopa de farigola fan la resta. Trago d'aigua. Boníssima! Una mica d'esmorzar i surt de casa.
Puja al cotxe i busca una cigarreta que es pugui reaprofitar a la muntanya del cendrer. En té una!
Fumar, conduir, ella al costat un altre cop, bona música i xerrameca recordant el concert de l'altre dia.
Jaja-jiji-jojo... Sóc taaaaant feliç -li diu ell-
-Jo també – respon ella amb seguretat.
-Vull dir-te...
-No. Millor ara no. Així està bé no trobes?-
- Però... D'acord, com vulguis.-
Les onades es poden ensumar del vent que fot i el plàstic que envolta la carpa ressona com milers d'ales sense cap ni peus d'aquí enllà. La sorra s'aixeca i escampa formant petits embuts que semblen tornados mentre ells prenen dues birres ben fresques i els nens corren com a bojos, rient i caient un cop i un altre. Un cop i un altre. Que feliç sóc ara mateix pensa en Bqwe amb tu, aquí, tranquils i relaxats, els dos, els cinc... Per fi!
S'aixeca de la taula i amb una miradeta li xiuxiueja a l'orella que va un moment al WC. Que no s'acabi la seva birra, que ja torna.
En Bqwe somriu i espera. Mentre vigila als tres petits. On són? Merda!
S'aixeca d'un salt i comença a cridar els seus noms. La gent el mira i no entén res del que passa.
L'angoixa comença a supera' l i cau genolls a terra on lentament s'enfonsen els seus genolls junt amb la fina i delicada sorra.
I ella? No hi és...no hi ha sigut en cap moment... Continua enfonsant-se i desapareix.

Comentaris

  • RENOI[Ofensiu]
    Identitat Inedita | 29-05-2021 | Valoració: 9

    Home, una mica surrealista i angoixant. Quants fills de li moren? Tres, no?
    El final és el que toca. Què faig jo aquí sense ella?

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

res al cap

3 Relats

12 Comentaris

460 Lectures

Valoració de l'autor: 8.25

Últims relats de l'autor