LLIBRES FUGISSERS

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
Com tota bona amant de la lectura tinc les meves manies o el que sigui. Crec sincerament que els llibres moltes vegades tenen anima i vida pròpia o si no a veure el que em va succeir amb un llibre que pel que veig físicament mai tindre a les mans.

Com moltes vegades no fa gaire vaig anar a una llibreria que solc anar a comprar, el llibre em deia comprem. El vaig agafar del prestatge que estava col·locat i a l'anar a pagar la noia de la caixa amb posat greu em va dir, és vostè fulano de tal i va dir el nom d'una persona que ara no mencionaré perquè no he de fer propaganda de la persona ni del llibre en qüestió. Jo educadament vaig dir: No ho sento no sóc aquesta persona, que passa?

- Doncs miri va dir la noia, és que l'ha encarregat per telèfon avui mateix i a la llibreria no en tenim cap més. Oi que no li sabrà greu esperar una mica?

- No, no vaig dir jo, esperaré a la setmana vinent que en tingueu més i així es va quedar.

La setmana vinent vaig tornar a la llibreria, llavors en una lleixa en tenien potser deu o dotze, jo contenta el vaig agafar i em vaig dirigir a la caixa a pagar.

La noia que em coneix molt va dir, avui sí que ha trobat el llibre i amb un gest envers meu em va regalar un altre, que va dir seria una bona obra, l'havia llegit i tenia cara i ulls.

- És per la molèstia de l'altre dia, i gràcies al cap de poc de venir a la botiga es va presentar la persona que l'havia encarregat, i els va embolicar tots dos i m´els va donar.

Jo contenta vaig encaminar-me al pàrquing on tenia el cotxe i a l'anar a pagar vaig tenir la mala pensada de posar-lo a sobre de la màquina de pagar. En aquell precís moment em van trucar el telèfon i jo vaig continuar pagant i parlant i amb tot això els llibres es varen quedar damunt el caixer.

Al sortir del pàrquing vaig recordar els llibres més era molt tard hi havia molts cotxes per sortir darrer meu i els llibres es varen quedar allà, sols desitjo que els hagi trobat els hagi pogut gaudir , eren dos llibres molt interessants.

Com veieu el llibre es vol escapar de les meves mans. Temen que em tornes a passar, vaig comprar-lo en línia i ja l'he llegit, com també l'altra que em va regalar i cert els dos llibres són molt bons.

Per això us dic, que a vegades els llibres tenen vida pròpia i diuen comprem o no volen venir de cap manera. O potser sóc jo que sóc una despistada i somia truites ?. Jo penso que els llibres a vegades poden ser fugissers.....

Comentaris

  • Visquin els llibres![Ofensiu]
    Olga Cervantes | 01-03-2017 | Valoració: 10

    Un relat molt divertit.
    Una forta abraçada
    Pinya de rosa

  • Gràcies[Ofensiu]
    Lecram | 26-02-2017 | Valoració: 9

    Gràcies Montserrat per aquest relat tant fresc i bonic...sincerament jo penso una cosa semblant el que tu dius: no som pas nosaltres qui triem un llibre, és ell qui ens tria a nosaltres.

    Una abraçada

  • Felicitats[Ofensiu]
    olgalvi | 25-02-2017 | Valoració: 8

    Jo també penso que els llibres tenen vida pròpia, M'he identificat amb el teu relat.
    Felicitats per la teva feina.

  • Bonic[Ofensiu]
    Karin | 23-02-2017 | Valoració: 10

    A vegades el llibres tenen vida pròpia es cert

Valoració mitja: 9.4

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

464 Relats

1635 Comentaris

326001 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.