Lletres marines

Un relat de: teresa serramià i samsó

Dins del full blanc
m'esperen múrries,
amb la canya del llapis
les pesco dessalades;
molt suaument, els trec
escates de tristesa,
i amb elles submergint-me,
emergeixo pletòrica
regalimant paraules.

Comentaris

  • Aquell gloriós día[Ofensiu]
    Melcior | 21-05-2007 | Valoració: 10

    que jugant a pescar,vas trobar lo peix de la poesía, fillet de Deu ,quina troballa més gran.
    Endavant!

  • tant de bo[Ofensiu]
    clariana | 10-05-2007 | Valoració: 9

    jo també pogués deixar anar bones lletres a les pàgines del meu quadern....

    porto una temporada ancorada a una cala amb mala mar.

    felicitats!

  • Pescadora[Ofensiu]
    Anagnost | 09-05-2007 | Valoració: 10

    Molts de nosaltres també param la canya, però poques vegades aconseguim fer pescades tan belles en el mar de les paraules. Preciós.

  • gypsy | 09-05-2007 | Valoració: 10

    emergeixes cisellada en esfinx i música encantada, la dels teus mots innocents rebentant tot el que és anodí i insuls. Poemes de brevetat intensa, cor que batega i simbolisme a dojo. Tot i això i molt més que no sabria dir-te... doncs no trobo les paraules adequades.

    gypsy

  • l'home d'arena | 09-05-2007 | Valoració: 10

    És cert. T'imagine així, cercant-les, prenent-les després amb infinita tendresa, perquè naden a la mar infinit del poema, lliures i juganeres.

    Un bes.

  • Imatges de salnitre [Ofensiu]
    angie | 03-05-2007

    Un mar de versos en poc espai!

    angie

Valoració mitja: 9.83