Llavors d’espígol

Un relat de: rautortor



Llavors d’espígol

Visc entre volves de foscúria
enmig d’un destret insaciable i feixuc
que em priva d’adonar-me i gaudir
dels colors que matisen els arbres.

Mariner de terra endins, sense esma
vaiverejo com una gavina desorientada
que vol retrobar la serenor turquesa
i, com ella, m’imagino arran de mar
per flairar-lo, caminar-lo, notar-lo,
banyar-me sobre les ones que ara no veig
i escoltar la monòdica remor que ara no sento;
és mon delit tornar als dies de bonança
per plantar novament mates d’espígol
en la terra flonja i amable del meu jardí.

Per sort, amic lector, el temps no s’atura
i a l’hivern li naixerà una nova primavera;
no cal cridar-la, ni obligar-la, ni acuitar-la,
bastarà esperar-la assegut sota els cirerers.


Comentaris

  • La serenor del cirerer [Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 01-04-2021 | Valoració: 10

    Poema mixt de Mar i terra, on el record i el present i són ben presents. M’ha encantat la serenor que ens deixes en el darrer verds. Una forta abraçada, Raül!

    Aleix

  • emotiu[Ofensiu]

    Un poema molt escaient per a l'arribada de la primavera. Se'n respira el flaire.

  • Paraules que em ressonen[Ofensiu]
    Atlantis | 22-03-2021

    T'acabo de llegir en el fòrum i et volia comentar.

    Un poema que m'ha agradat molt i que m'ha ressonat a dins,.M'hagués agradat escriure'l jo.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

rautortor

170 Relats

572 Comentaris

102650 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)

A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.




Fotografia d'Arno Rafael Minkkinen