llàgrimes sense control...

Un relat de: Tenderness

Un nen plorant, la mare el pega, insulta, no el tracta amb amor
Un home gran que apenes pot caminar, mira atordit al seu voltant, tot és fugaç
Una dona es desmaia, estirada al terra, la gent al voltant
Un noi amb síndrome de Down observant a una parella menjant-se a petons

Una discussió absurda que acaba amb un que tonto/a que sóc
Una mirada d'indiferència que et destrossa el cor
Paraules dures, pronunciades sense control

Fotos de foques matades brutalment.. és horrorós..
Gossos que els cremen o apallissen sense compassió

Nens mutilats sense resguard, ni educació
Gent que pateix d'amagades, ningú ho sap.. com si estiguessin morts..

Un món trasbalsat, de tots colors i formes d'actuar amb o sense control..

Llàgrimes que afloren en cada una de les situacions..
Em trenquen el cor, mil pedaços dispersos dins el dolor..

Comentaris

  • Ostres![Ofensiu]
    Sareta_16 | 22-05-2005 | Valoració: 10

    Jum quant de temps feia q no em passava per aquí i m'has deixat tota flipada! Joer, quin escrit tia! Que impactant! No te lligam però la questió es el final, el com et sents! Quanta raó en cada vers... genial eh!^^

    P.D: La fotu molt maca, pero somriu dona!!;P

  • Molt trist![Ofensiu]
    mistika | 07-05-2005

    Hola Tenderness!
    akest relat reflexa molt bé els teus sentiments, però es molt trist no?
    Vinga !

  • Tot allò que ens indigna[Ofensiu]
    Biel Martí | 06-05-2005 | Valoració: 8

    Tot allò que ens indigna, que ens crea mal estar, que ens fa contenir una ràbia dins nostre... La primera frase, tenint en compte de què treballo, m'ha cridat l'atenció. Bona disposició de diferents escenes, suposo que una mica de la teva personalitat plasmada sobre el paper... o no.

    Biel.

  • Encara queden sensibil.litats[Ofensiu]
    Angelina Vilella Ros | 06-05-2005 | Valoració: 10

    És bo que surtin a la llum escrits com el teu. A vegades sentint, llegint i veien coses desnaturalitzades t´arribes a trobar com en un altre món, en el que tu éts una extranya.
    No paris, la teva joventut ens dóna esperances de que aquest món! no es perdi del tot.
    No defallexis! Continua! Esperem els teus escrits!
    (orchid)

  • mig món...[Ofensiu]
    Capdelin | 06-05-2005 | Valoració: 10

    negre, trist, trencat, desfet... és la cara de la tragèdia que tant bé has retratat... però de tant en tant mira l'altre costat del món... també hi ha rialles i gent que estima i flors...
    però per a la poesia... la cara amarga del món és més font d'inspiració que l'altra, ho comprenc...
    ets una gran retratista... res s'escapa a la teva mirada penetrant... i del dolor en fas poesia.
    Un petonàs... i una abraçada... AMIGAAAAA!!!

  • Me quedat.....Preciòs...[Ofensiu]
    La flama de l'oest | 05-05-2005 | Valoració: 10

    Anna! Ja m'has matat de nou! És un text dallò més maco, i es que tens raò, tots passem per quelcom que fa que les llagrimes acaronin la pell, que la humitjegin de llargs plors.
    De vens egur, que algun somrís apareixara en aquest cel d'avui enuvolat.

    El misteri arrenca els rajos de llum...


    Petons i abraçades

Valoració mitja: 9.6