Lia

Un relat de: llamp!

La fragilitat se’m va personificar.
Vigorosa i ferma, se’m presentà.
Aquella mirada penetrant i sincera, per directa
em feu tremolar de fervor contingut.

Lia és el seu nom, única i exclusiva.
No només és la seva condició,
sinó la seva intel•ligència sensible
i la seva presència absoluta.

Una fugaç mirada a la finestra de la vida,
un traç de melindrós somriure,
una subtilesa consistent i amalgamada,
contrastant amb la bèstia que duc a dins.

Lia és sinònim de presència.
Ella és fruit d’una coincidència astral.
Res més enllà d’unes llunes, uns tastets
i unes hores de clarividència.

Abastar la seva Àurea esdevindria heroic.
Dilucidar què vol la seva mirada seria inabastable.
Assolir la seva sobrietat, una barbaritat.
Evitar el sotrac, un alleujament.

Fràgil Lia, ets un munt de serenitat
i gaudeixes de la presència i la determinació
més adusta i eixuta,
en consonància amb el cosmos.

_________________________________________

Comentaris

  • Gabriel M. | 21-08-2014 | Valoració: 10

    Un poemàs de 10+1.
    Arriba i s'encenen els versos als ulls i esperit de qui el llegeix.
    Cordialment.

    Gabriel M.

  • Retrat interior[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 19-08-2014 | Valoració: 10

    Dani, m'has deixat de nou sense paraules. Aquest poema és una barreja de descripció retratista i retrat animista, de l'ànima, vull dir. El dibuix d'un interior humà, la sinceritat d'una impressió, un món de sensacions en majúscules. L'he llegit un parell de cops i no en tinc prou. És bestial! Una abraçada.

    Aleix