Li manca la paraula

Mostra la inseguretat del que pateix dia rere dia. Sembla cercar les forces per sortir del pou, s'està gestant el seu futur alliberador i quan ho aconsegueixi ella parlarà i dirà prou i enfilarà el seu camí lliure, intentant deixar els mal records en el oblit, fins que pugui riure.
Parla...
Una abraçada

que t'afecten tant com a mi, els maltractaments vinguin del cantó que vinguin. Però tal vegada, si es tracta d'una criatura encara fa patir més.
Et felicito per la forma tan poètica en que ens ho fas arribar.
Una abraçada, Cendra de flor.

també et felicito per aquest poema cru, real malauradament ...
una abraçadota carinyosa
joan

Quan un infant físicament sa no parla, és a dir, quan el seu mutisme és electiu, el seu silenci resulta un símptoma tan delator com un crit continuat: el seu clam mut està demanant ajuda, atenció, solucions.

En el cas esgarrifós que refereix el poema, la seva mudesa està esperant que algú aturi la font del mal, del dolor, que algú li demostri que una altra "normalitat" és possible, en lloc d'aquella "de casa"!
Llavors, podrà començar a balbotejar tot el que ha quedat guardat endins: a la memòria, al cor, a l'ànima... i podrà començar a pensar en un futur sense sofriment.

Només per si et ve de gust fer una llegida sobre altres crits muts, t'ofereixo Mirades i miratges.

T'envio una abraçada plena de paraules bones,
Unaquimera

Un poema que m'ha tocat la fibra. Sé d'alguns casos de nens que han passat per aquesta experiència nefasta i que et posen els cabells de punta.
Molt ben expressat amb les teves paraules.
Una abraçada.
Mercè

al patiment d'una infant o adolescent que obrint-se camí a la vida només li queda el silenci a les agressions prematures d'una vida dura i sense sentit. Enhorabona per aquesta història que ens transporta a una realitat cada cop més sovintejada. Gràcies per oferir-nos els teus relats plens de sensibilitat social!

Un poema amb missatge, compromés amb la societat, sempre amb els ulls oberts als patiments.

Domi

per la duresa humana que s´hi intueix, i tendre, alhora, pel sentiment i tendresa en què ha estat escrit. Enhorabona!

Una cordial abraçada de primavera

Pilar

Sense la paraula,
el dolor de l' agressió,
potser inclòs mes gran,
doncs la queixa queda amputada .
sigui dona, noia, o nena
algú no li ha mirat els ulls,
i aquets, si parlen