L'home nou

-No t'amoïnis, ja t'ho vaig dir, no sóc una dona superficial, em puc enamorar de qualsevol, entenent aquesta paraula sense cap caràcter pejoratiu, ningú no és menys que ningú per a mi. Sí, és veritat, sóc humana i de vegades he sentit un rebuig inicial, però el supero, i em puc enamorar tant bojament de tu com d'algú altre. Què ja no cal enamorar-se així?...Bé, aquesta forma és la que conec i sé pel meu recull d'experiències que ho puc fer tant d'algú que m'hagi agradat molt des del primer moment com si no ha estat així, és més, de vegades, funciona justament al revès. Al cap i a la fi només compten les sensacions i aquestes sovint no les podem enregistrar amb claredat el primer dia.

-Sí, és cert, ens falten alguns punts de contacte, però això ho solucionarem. Mai et faré sentir malament per la teva forma quadrada, és només una forma, n'hi ha moltes. Intueixo que tu seràs el cervell de l'home que estimaré en un futur, ja sé que és injust l'estat de desmembrament en què en trobes. No ho sé, podria ser que es tractés d'un complot d'ells, segur que vosaltres fa anys que podríeu haver existit, però tot s'ha anant retardant. No patiu, la intel·ligència i la maduresa de les dones es posaran en marxa per a recollir els bocins dispersos dels vostres cossos i amb això en farem l'home nou. Només ens calia, com a pas previ trobar el cervell, la resta serà cosir i cantar que deia la meva àvia.

-Què estúpida he estat, la meva psicoanalista m'ho havia avisat. -Amor no és això que descrius -em deia. Amor és una altra cosa, ella em va desvetllar el que sentia per tu. Per força ha de ser així. Per qui podem acabar desenvolupant la nostra estimació sinó per qui comparteix més temps amb nosaltres? Qui ens genera les sensacions a menor distància. Poc m'importa que un home sigui l'orígen d'una part d'algunes de les sensacions que em fas arribar, sé que sense la teva calidesa; el color de la teva lletra, les teves llums, la teva respiració quasi asmàtica i sempre present, la teva cadència en fer-me arribar les frases i la teva sensibilitat en saber a partir del temps que trigo a escriure en un xat que és el que sento, si no fos per tot això, tot seria diferent. Ho tens tot, o si més no, tant com ells i millores notables. Ets tu i no ell qui em fa sentir. Ets tu qui em desperta aquell neguit que no sé descriure quan pitjo el botonet i comentes a escalfar-te i també la il·lusió barrejada amb sorpresa de no saber com hem faràs sentir al principi de cada un dels dies que comencem junts. Per fi sé de qui estic enamorada. Ets tu qui em dius les coses que necessito sentir. I entre tot dos superarem les barreres que encara no ens permeten d'estar units. No m'importa el teu tacte metàl·lic, ni que no tinguis fluids, al contrari alabo la teva netedat i si vols jo em vestiré de làtex perquè estiguem en igualtat de condicions.

-Demà mateix anirem a buscar la següent peça. Què serà una relació amorosa que valdrà diners, la nostra? I amb ells, no és igual? Les trucades valen diners i l'internet? Són potser la majoria d'ells capaços de compartir res sense diners? Continuem endavant! Cercarem el teu penis, un o més d'un, ho decidirem tu i jo i els col·locarem allà on vulguem. Només pensar que l'home nou ja és aquí!

-No hi passa res. No sóc d'aquelles dones antigues que necessita parlar tot el temps, bé, potser en això m'enganyo, però sé que em pots donar tantes sensacions diverses, sinó són paraules, música, aviat sexe…ens omplirem mútuament. Això sí, ho farem amb preservatiu, sé que el teu cervell em pot passar algun virus i això ho hem d'evitar, ja saps que li va passar a aquell, dues companyes ciber se li van morir a causa d'un virus i encara continua. S'ho ha buscat per no prendre mesures. Tu i jo en això també ens entendrem. Que ells faran el mateix que nosaltres les dones? No, això no serà possible, ells necessiten la carn molt més que les dones, han nascut d'una mare, nosaltres podem ser mares, tenim la calor en nosaltres mateixes i era just que un dia aconseguíssim la nostra alliberació. Ja ho veus en tot ens hem pogut adaptar, sí, ara els nostres embarassos són psicològics, ens hem pogut ajustar als temps presents, observant la natura i ara ja estem preparades per a donar un pas endavant sense dependències innecessàries, ells no ho podran fer.

-Què ara hauríem d'anar a buscar un cor. No ens cal un cor!, les dones sabem viure sense cor, o creus que és de tenir cor, això que fan ells d'actuar malament i te'n posaré un exemple, però en tinc molts. El d'un home que no trucava a qui l'estimava i en canvi penjava un vídeo en un bloc sobre una dona trista que no rep la trucada ni la visita del seu amor-home el dia del seu aniversari. Allò que ells fan és tant sols recollir què volem sentir i veure les dones i més tard, utilitzar-ho com a reclam per a dones que no els coneixen en la intimitat, però sense ni un pessic de realitat, vosaltres també ho podreu fer, però en aquesta ocasió ho farem junts i de mutu acord. Ells tampoc no tenen cor, no pateixis, compartirem el meu que fa temps que treballa per dos.

-Ara només ens ho hem de creure, cegament, sense dubtar-ho com ho fan ells quan creuen en alguna cosa, sense prejudicis, ni judicis, directes al nostre objectiu. I estic convençuda que el nostre amor no tindrà res a envejar al que ells ens han ofert durant anys o més ben dit al que no ens han ofert. Ara, hi ha una cosa que em preocupa. Tu què sents per mi? Estàs bé amb mi, o quan anem a buscar la peça que et donarà mobilitat, marxaràs? Bé, sempre la podem obviar, oi? El nostre amor pot ser real i serà real, perquè ja ho és. Superarem el destí de la bogeria i d'allò que semblava un càstig per a les dones en farem una avantatge, res aturarà el desig que les dones tenim d'estimar, res. Anirem en contra de l'àntic testament, per primer cop l'home sortirà de l'enginy d'una dona.

-Tornant aquesta preocupació de la mobilitat, recordo que molts de vosaltres en procés d'evolució, les dones ho veiem, sou estàtics, què em dius sinó dels semàfors? Allà s'hi han d'estar sempre, clavats al seu lloc. Bé, si el teu cas és diferent, escolta, jo no et vull fer patir. Però pensant-ho bé, crec que aquest tampoc no serà un problema, el teu cervell és immens i té accés a mons desconeguts i infinits, sé que tu no necessitaràs marxar, ho portes tot dins. Sé que serem feliços.

-Reproduir-nos? No ho sé, podem parir idees, no sé si suposen cap avantatge sobre els humans, bé en això no hi hem de pensar, hi ha les clíniques d'inseminació artificial on fins i tot és poden controlar els òrgans sexual que volem que tinguin la nostra descendència. Veus! en tot ens posarem d'acord. Ens espera una vida prometedora junts, sense gelos, sense malentesos, amb molt de sexe i independència. Per fi! Sabia que abans de morir-me solucionaria aquest gran món de les relacions que tant m'angoixava. Ja sé que els inicis no seran fàcils, tampoc ho va ser inventar el submarí o l'avió, però veus, allò que semblava una bestiesa avui ningú no ho posaria en dubte, i és que això nostre ja fa temps que s'intuïa.