L'himne del Madrid és satànic

Un relat de: Societat Anònima
He de reconèixer que no sempre paro atenció en les lletres de les cançons. Suposo que es tracta d’un mecanisme de defensa perquè, a vegades, semblen escrites per alguna persona dopada amb una àmplia varietat d’ estupefaents. Aquests dies ho podem comprovar amb les nadales. Pero mira cómo beben los peces en el río, pero mira cómo beben por ver a Dios nacido. Y després ho repeteix: y beben y beben y vuelven a beber. I és que no saps si parla dels peixos o de Guti a Turquia. I què em diuen del: el vint-i-cinc de desembre, fum, fum, fum. Hom té la impressió que es tracta d’una cançó protesta a favor del consum de cànnabis.

Però de totes les cançons que he escoltat al llarg de la meva vida, la que he trobat més surrealista és l’himne del Madrid. Deixant de banda que la musiqueta sembla del NO-DO i que qui la canta deu tenir el clàssic bigotet de la Falange, el que em deixa més en fora de joc que Sergio Ramos en una biblioteca, és el seu contingut poètic.

Però, com va dir Jack l’Esbudellador: anem per parts. L’himne comença amb força: de las glorias deportivas, que campean por España. Em sorprèn el verb campear. He buscat al diccionari de la Real Academia Española de la Lengua i la primera definició em deixa esbalaït: dicho de los animales domésticos: salir a pacer. Home, ben mirat, hi ha jugadors que a vegades es passen els partits tocant-se les pilotes, però tant com pacer? Suposo que l’autor d’aquesta magnífica composició es referia a l’accepció número sis: dicho de un ejército. Salir a combatir en campo raso. Què volen que digui. Comparar un equip de futbol amb un exèrcit diu bastant de la filosofia de club. M’estimo més cantar allò del: si del sud o del nord, ara estem d’acord, estem d’acord, una bandera ens agermana. Molt més bonic.

Després, l’himne t’obliga a cantar una frase digna de Cañita Brava (recorden a aquell friky?): va el Madrid con su bandera, limpia y blanca que no empaña. Ja sé que era necessari que rimés amb España però… on collons s’ha vist que una bandera empañe? Tanmateix, en aquest cas, defensaré una mica a l’autor. I és que resulta molt complicat trobar una rima amb España. De fet, els catalans ho estem intentant des del 1714 i no ens en sortim. Proposo una petita variació: va el Madrid com su bandera, que te quita la legaña. Potser el to poètic és una mica baix però al menys té sentit.

Més tard, la tornada proposa el famós ¡Hala Madrid!. No sé per quin motiu però això em recorda a un pastor que una vegada vaig veure per la tele i que, per dirigir a les seves ovelles, feia servir un sorollós UUUUAAAAAAAALAAAAAAAAA!!!

Un cop emocionats pels dos ¡Hala Madrid! és el moment perfecte per submergir-se en l’instant més poètic: noble y bélico adalid, caballero del honor. Quin deu ser el percentatge de madridistes que conegui el significat de la paraula adalid? Suposo que és el mateix que el que sap veure les virtuts futbolístiques de Benzema (més conegut com Benzemalo). El diccionari de la RAE ens aclareix l’enigma. Un adalid és un caudillo militar. Neguen la seva vinculació amb el règim franquista i el seu himne té més missatges críptics que El Codi Da Vinci. Potser quan ho canviïn encarregaran la seva lletra a Dan Brown.

Un cop acabada la bèl·lica tornada és hora de la demagògia: enemigo en la contienda, cuando pierde da la mano, sin envidias ni rencores, como bueno y fiel hermano. Sergio Ramos sempre ho fa. Dona la ma i, si cal, fins i tot bufetades. Sin envidias, ni rencores. Sembla que hagi definit perfectament el periodisme que practiquen els diaris AS i MARCA o tota la caverna mediàtica madridista amb Tomás Roncero com a líder espiritual. Que no insultin la nostra intel·ligència, si us plau.

No obstant, de totes les estrofes, la que trobo més hilarant és la que podran llegir a continuació: los domingos por la tarde, caminando a Chamartín, las mocitas madrileñas, las mocitas madrileñas van alegres y risueñas porque hoy juega su Madrid. Sort tenim els culers que a l’himne del Barça no es fa cap referència a les mocitas barcelonesas que caminen al voltant del Camp Nou per la nit. Més que res perquè, encara que ho semblin, aquestes persones que fumen i et parlen de tu no són mocitas. La seva veu té la mateixa tessitura que Carmen de Mairena.

En definitiva, crec que l’himne del Real Madrid s’hauria de modernitzar. Proposo el següent:

De los pelotazos más sonados, que ha hecho Florentino
es Ronaldo y su gomina, el que lleva al desatino.
Club chulito y atrasado, vestuario muy garrulo,
Villa, Pedro, Xavi y Jeffren,
cinco goles han metido por tu madrileño…

Deixo en blanc la darrera paraula amb la finalitat que el lector trobi la rima més adient. Per cert, un amic m’ha dit que si reprodueixes l’himne del Madrid al revés (tal com es fa a la pel·lícula L’Exorcista) es poden escoltar missatges satànics que afirmen que Mourinho és l’anticrist. Però m’ha assegurat que únicament funciona si ho fas el 28 de desembre. Visca el Barça!

Comentaris

  • Quin fart de riure![Ofensiu]
    Àlex Vidal Vidal | 20-12-2011 | Valoració: 10

    Quin fart de riure m'he fet. M'ha encantat això que els catalans anem buscant la rima amb Espanya des de 1714 i no la trobem. Gràcies per alegrar-me la tarda!

    Salut i bona lletra!

  • S’entén dit de forma ‘fraternal’, oi ? [Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 20-12-2011 | Valoració: 10


    Tots tenim un ‘passat’, i justament el R.M el té ‘fosc’ com l’infern.
    Només permeten puntuar amb un 10, em sap greu,

Valoració mitja: 10