L'esperit del lleó

Sembla que va ser ahir quan et vaig veure
i estaves allà de peu,
esperant entrar a la ràdio,
esperant la teva intervenció,
esperant el teu torn.

Vas venir tard i te'n vas anar d'hora.
Encara no em faig càrrec de la teva absència.

Plorem la teva pèrdua!
No t'imaginaràs
que som part de la teva anada
al país de mai tornaràs!
Te'n vas anar de seguida,
I ja no tornaràs.
Esperança deguda,
Te'n vas anar, sense més!

Amb tu se'n va part de nosaltres,
els que un dia vam ser companys
y opinions festejàvem.

Res tornarà a ser igual,
sense tu, el món perd força.
Nosaltres perdem força vital,
perquè tu eres de la nostra naturalesa.

Et recordo gros i vacil·lant
i el teu esperit era el d'un lleó.

Et recordo amb:
roba i calçat esportiu.

Et recordo així:
mandrós i despistat,
el teu parlar: castís,
el teu fer: parc i lliscadís,
el teu ésser: tendre i aprensiu.

Així et recordo, Dani, així.
Participatiu,
mai abatut.
La paciència acudia a tu
per romandre, a la fi,
i tenir-te entretingut.

No oblidarem la teva il.lusió,
el teu esforç per la comprensió.

La teva ànsia per millorar
i el teu engatjament en cerciorar.
Cada frase o paraula a l'atzar
ens dona ales per acatar
la veritat de la passió
i allò ocult en la oració.

Vas escollir Corsari Negre com a àlias.
Corsari Negre, ídol de masses.
Corsari Negre, caçador a la caça.
Corsari Negre, líder de raça.
Corsari Negre, de cara blanca.
Corsari Negre, mirada blava.
Corsari Negre, gran esperança.
Corsari Negre, revolta a l'alça.
Corsari de mars que encanta
i negre de passions que amaga.

Daniel, com jo, un altre Daniel
que es queda en aquest món
sense un company, ja exànime
i sense nom bessó, ja mut.

De Dani a Dani et dic
que el teu nom i el meu sonaran
i retentiran fins els mosaics
quan de tu parlaran.

Perquè no tens res per amagar,
No hi ha en tu el dubte, hi ha sí etern.
Hi ha un voler constant i serè
Hi ha un tot per la causa del malalt.
Hi ha unes ganes, una suor, però cap zel.
Hi ha una entrega i una dignitat en el teu callar.

Poca vida se t'ha concedit,
als 25 la vela es va apagar.
La teva vida no era agraïda,
i, te'n vas! Som més orfes...