Cercador
l'espera
Un relat de: quetzcoatl- Compartir:
Curull de petals roents
entre les mans que t'esperen.
Quan arribes esclatem en tempesta roja.
Comentaris
-
L'espera[Ofensiu]George Brown | 03-06-2005
Breu, molt breu... només tres versos, pocs?... potser sí, però suficients!
La veritat és que molts cops em costa interpretar aquest poemes tan breus, tinc la sensació que em perdo algun missatge... i amb aquest poema teu, tinc aquesta sensació.
Però malgrat això, m'agrada molt la seva sonoritat... i crec que això és el més important. I potser no entenc exactament el que tu volies expressar, però el missatge que jo hi extrec em sembla genial, per tant, per mi es converteix en un mini-poema genial.
Els nervis d'una espera tan desitjada, l'emoció, els sentiments tan temps continguts... donen pas a un esclat de felicitat, un alliberament etern.
una abraçada,
Jordi.
-
Gràcies[Ofensiu]xesco | 30-04-2005
Hola quetzcoatl, quina sorpresa trobar un poema teu amb el mateix títol que un dels meus relats! Em comença a agradar el costum de topar amb tu quan entro a RC.
Gràcies per aquests poemes que escrius, breus i directes; des d'aquí em declaro un fan teu.
Gràcies també per valorar el que escric. M'agradaria que també consultessis Xeixa i ens diguéssis què et sembla. Espero resposta! -
sant jordi[Ofensiu]quetzcoatl | 25-04-2005
nomes dir que vaig fallar en no enviar-lo fins el dia de sant jordi i per tant arriba amb retard... Espero que passessiu una diada preciosa... tant els enamorats com els desenamorats! Petons! m
l´Autor
90 Relats
822 Comentaris
161641 Lectures
Valoració de l'autor: 9.76
Biografia:
Diuen que vaig néixer amb presses... a les escales de ca la llevadora. De la meva infància no recordo gairebé res, però devia ser maca.D'adolescent m'agradava la creació i escrivia molt però "vivia" poc. Després d'uns anys d'efervescència em vaig apagar; vaig passar un parell d'anys una mica perduda, passiva i superficialment.
Finalment vaig fer les maletes i me'n vaig anar un temps a centreamèrica. Allà em vaig despertar del tot i vaig viure tan intensament que si m'hi hagués quedat el cor m'hauria estallat. Vaig tenir temps de sentir-me sola, acompanyada, enamorada, desolada; vaig fer projectes, vaig construir coses, vaig destruir-ne algunes i deixar-ne d'altres; vaig conèixer paratges i persones meravelloses; també em vaig començar a conèixer a mi mateixa; vaig obrir les portes del meu esperit, vaig créixer... A través de relatsencatalà vaig escriure i molt, i de moment ha estat la meva època més prolífica relatairement parlant.
Quan vaig tornar de centreamèrica, vaig estudiar infermeria i em va agradar molt —però no em veig treballant en un hospital o ambulatori. Vaig conèixer el meu home i vam començar a plantar i a ser més autosuficients. Des de llavors la sobirania alimentària i la salut humana i mediambiental són dos temes en els que crec i que em motiven molt.
El 2009 vam tenir una nena. És l'experiència més fascinant que he tingut mai i constantment aprenc i desaprenc coses a través d'ella. També és cert que des de llavors tinc molt menys temps per a mi i en conseqüència per escriure, però espero anar-lo recuperant. De moment intento ser tant bona mare com puc i combinar-ho amb l'hort i el dia a dia.
El temps passa volant però me n'adono que amb una bona actitud davant la vida, no cal esmerar-se en buscar la felicitat que tant vaig idealitzar en l'adolescència, després del primer amor. La felicitat és un camí i una manera de fer i viure. Som els únics responsables de les nostres vides i penso que amb intuïció podem acabar familiaritzant-nos amb l'atzar.
Tanmateix penso que també he de dir que no podem eludir la responsabilitat individual i col·lectiva que tenim envers les grans injustícies i profundes desigualtats que passen cada dia al nostre món.
Espero que us agradi algun dels meus relats!
teaspoontrader@gmail.com