Cercador
L'espectre
Un relat de: Amalasunta- Compartir:
Surto de la dutxa embolicada només amb la tovallola i vaig a l'habitació, només travessar la porta veig com la llum de la webcam s'encén i la càmera comença a enfocar. Fa dies que ho he observat. He provat de desconnectar-la, però es torna a encendre i encara que decidís treure.-la d'aquí no serviria de res, sento la teva presència a l'estança. Un calfred em recorre i em fa sentir excitada. Puc notar el teu alè al clatell tot i que no hi ha ningú més que jo a l'habitació.
Al principi em feies por, a les nits escoltava el grinyolar de la porta i havia de recórrer la casa encenent totes les llums per assegurar-me que no hi havia ningú amagat darrere un racó. M'esglaiava quan la mampara de la dutxa s'entelava molt abans que encengués l'aigua, tot just en començar a despullar-me, vaig fer més d'un crit en descobrir marques de mans al vidre, dibuixades al vapor.
Però tu no t'aturaves aquí, sovint sentia com et passejaves al meu voltant quan em canviava, podia captar moviments als llençols quan era al llit, com si algú volgués tibar-los avall.
Últimament t'has tornat més osat. L'altre dia quasi tinc un accident a la cuina quan et vaig sentir a l'esquena, respirant-me sobre el coll. Estava preparant el sopar i em vas recórrer amb un calfred cos avall. De cop vaig notar un espasme involuntari a l'entrecuix. Sé que no és possible, fins ara no m'havies tocat mai, però podia sentir unes mans invisibles baixant-me pels malucs, travessant la roba com si no hi fos. Podia sentir l'escalfor a la meva pell. Vaig sentir-me humida i excitada i no podia parar de gemegar. Sé que no és possible, només ets un espectre, però podia notar el teu cos fregant-se contra el meu. El meu cos em demanava més, però de sobte vas desaparèixer i em vaig quedar allà sola, palplantada, tallant verdures.
Aquesta nit estic preparada, deixo caure la tovallola amb un moviment innocent, d'esquena a la càmera, però espio i veig com l'objectiu em segueix mentre em moc per l'habitació. Puc sentir la teva presència, ets aquí, ho sé. Aquesta nit no marxaràs. Totalment despullada em deixo caure al llit, mirant maliciosament cap a la càmera, estudiant cadascun dels meus moviments.
No trigo a sentir aquell calfred característic que m'indica que ets a prop. La pell se m'eriça a mesura que uns dits invisibles em recorren el cos, des dels peus, els genolls, la cuixa. Una força invisible m'obliga a separar una mica més les cames. Els dits invisibles segueixen pujant cap amunt, fan cercles al mèlic, els costats, s'aturen als pits, els rodegen, fins i tot puc sentir pressió a sobre d'ells, com si me'ls poguessis prémer i els mugrons, excitats, s'endureixen davant una força intangible. Les meves mans intenten abraçar el cos que sembla recorrem, però només aconsegueixo acariciar l'aire. Decebuda tanco els ulls i em deixo portar. No et puc veure, no et puc tocar, però et puc sentir.
El meu cos s'excita involuntàriament davant dels teus estímuls i em deixo arrossegar pel desig. Les teves mans etèries juguen amb el meu sexe fent-me estremir de plaer, acariciant els meus llavis, el meu clítoris. El cos respon al massatge invisible i malgrat tot els meus intents de sentir-te més són ineficaços; per molt que et cerco només puc sentir el que tu em permets rebre.
A poc a poc arribo al clímax i em desfaig en gemecs d'èxtasi. Em quedo extasiada al llit esbufegant, la llum de la càmera s'apaga i deixo de sentir la teva presència.
Mentre recupero a poc a poc una respiració normal ja no intento trobar una explicació lògica a aquest fenomen paranormal, només em pregunto si demà tornaràs a visitar-me.
Al principi em feies por, a les nits escoltava el grinyolar de la porta i havia de recórrer la casa encenent totes les llums per assegurar-me que no hi havia ningú amagat darrere un racó. M'esglaiava quan la mampara de la dutxa s'entelava molt abans que encengués l'aigua, tot just en començar a despullar-me, vaig fer més d'un crit en descobrir marques de mans al vidre, dibuixades al vapor.
Però tu no t'aturaves aquí, sovint sentia com et passejaves al meu voltant quan em canviava, podia captar moviments als llençols quan era al llit, com si algú volgués tibar-los avall.
Últimament t'has tornat més osat. L'altre dia quasi tinc un accident a la cuina quan et vaig sentir a l'esquena, respirant-me sobre el coll. Estava preparant el sopar i em vas recórrer amb un calfred cos avall. De cop vaig notar un espasme involuntari a l'entrecuix. Sé que no és possible, fins ara no m'havies tocat mai, però podia sentir unes mans invisibles baixant-me pels malucs, travessant la roba com si no hi fos. Podia sentir l'escalfor a la meva pell. Vaig sentir-me humida i excitada i no podia parar de gemegar. Sé que no és possible, només ets un espectre, però podia notar el teu cos fregant-se contra el meu. El meu cos em demanava més, però de sobte vas desaparèixer i em vaig quedar allà sola, palplantada, tallant verdures.
Aquesta nit estic preparada, deixo caure la tovallola amb un moviment innocent, d'esquena a la càmera, però espio i veig com l'objectiu em segueix mentre em moc per l'habitació. Puc sentir la teva presència, ets aquí, ho sé. Aquesta nit no marxaràs. Totalment despullada em deixo caure al llit, mirant maliciosament cap a la càmera, estudiant cadascun dels meus moviments.
No trigo a sentir aquell calfred característic que m'indica que ets a prop. La pell se m'eriça a mesura que uns dits invisibles em recorren el cos, des dels peus, els genolls, la cuixa. Una força invisible m'obliga a separar una mica més les cames. Els dits invisibles segueixen pujant cap amunt, fan cercles al mèlic, els costats, s'aturen als pits, els rodegen, fins i tot puc sentir pressió a sobre d'ells, com si me'ls poguessis prémer i els mugrons, excitats, s'endureixen davant una força intangible. Les meves mans intenten abraçar el cos que sembla recorrem, però només aconsegueixo acariciar l'aire. Decebuda tanco els ulls i em deixo portar. No et puc veure, no et puc tocar, però et puc sentir.
El meu cos s'excita involuntàriament davant dels teus estímuls i em deixo arrossegar pel desig. Les teves mans etèries juguen amb el meu sexe fent-me estremir de plaer, acariciant els meus llavis, el meu clítoris. El cos respon al massatge invisible i malgrat tot els meus intents de sentir-te més són ineficaços; per molt que et cerco només puc sentir el que tu em permets rebre.
A poc a poc arribo al clímax i em desfaig en gemecs d'èxtasi. Em quedo extasiada al llit esbufegant, la llum de la càmera s'apaga i deixo de sentir la teva presència.
Mentre recupero a poc a poc una respiració normal ja no intento trobar una explicació lògica a aquest fenomen paranormal, només em pregunto si demà tornaràs a visitar-me.