a cau d'orella...

A cau d’orella,
humides promeses.
Al clatell, un respir
alliberant el desig.
 
Sobre un cos salat,
l’aspre llengua avança,
camins que baixen de pressa
com un cavall desbocat.
 
Contra una paret freda,
la pell crema ardent,
càstig pervers
d’innocència perduda,
uns dits que no demanen permís
avancen cap a un destí humit.
 
Uns pits que clamen, turgents,
per uns llavis ser coronats,
mossegada assedegada,
de sobte fa gemegar.
El cos que s’obre impacient
humit, encès, excitat

La carn vol carn
La guerra ja ha començat,
dos cossos juguen
a fondre`s en el combat
el ritme accelera
prepara l’últim embat.

Un crit trenca el silenci
el volcà s'ha despertat