Les postres

Entro a casa teva amb la meva clau i veig que encara no has arribat, per la qual cosa decideixo donar-te una sorpresa. Pels missatges d'aquest matí sé que tens molta ànsia de postres abans de dinar i m’he passat el dia pensant en aquest moment.

A l'oficina, et desitjava tant que t'odiava, intentant dissimular la meva excitació pels missatges que m'anaven arribant: Promeses de plaer, fantasies i jocs. Imaginació desbordant que m'accelerava el pols i humitejava la meva roba interior.

La petició d'esperar m'embogia i em desafiava a mi mateixa a obeir-te, cada cop més exaltada. El meu instint primari no opinava el mateix, el meu cos m'urgia a satisfer el meu desig. Els dits buscaven furtius el frec de la pell, el tacte calent sota la faldilla. Em preguntava si algú se n'adonaria si desapareixia una estona al bany, i mentrestant les hores passaven odiosament lentes i no veia el moment que m'alliberessis d'aquesta deliciosa tortura.

Ara, imaginant l'impúdic càstig per desobeir les teves ordres, em dirigeixo al dormitori desfent-me de la roba pel camí. Completament nua em deixo caure sobre els llençols, anhelant sentir el teu cos sobre el meu.

No trigues a aparèixer i m'enxampes amb els meus dits buscant satisfacció.
-No has pogut esperar- dius en veure'm. I amb severitat em subjectes les mans amb fermesa, lligant-les al capçal del llit. Desitjosa del joc no hi poso resistència.

En silenci et miro i somric. No contestes.

Sense deixar de mirar-me et comences a desvestir amb parsimònia. El meu cos es remou urgint la teva presència. Amb els teus dits comences a recórrer el meu cos, acariciant la punta dels peus, el turmell, el genoll… Desesperada sospiro, no tens pressa, jo sí.

T'atures a escassos centímetres del meu engonal. Obro la boca per remugar, però m'atures amb un gest.
-Shhh. Silenci. Ara t'esperaràs – dius dirigint-te a la porta- Seràs les postres, fins aleshores, calladeta. Tinc fam.

La porta es tanca i em quedo sola amb les meves ganes.
No era això el que tenia planejat.