L'espectacle del temps

INUNCAT, NEUCAT, PROCICAT...els diferents plans de la Direcció General de Protecció Civil ens alerten de les situacions de risc que es poden produir arreu de Catalunya per les condicions meteorològiques extremes pròpies del clima mediterrani. Tanmateix, de vegades els advertiments d'aquest organisme (assessorat per meteoròlegs, evidentment) poden resultar massa prudents. Aconsellar als Consells Comarcals d'unes quantes comarques gironines que suspenguessin el servei de transport escolar era una decisió encertada si la previsió del temps s'hagués complert. Però va fer tramuntana i les temudes gelades provocades per la baixada de les temperatures i les pràcticament inexistents nevades no es varen produir. La conseqüència va ésser que no hi va haver ni neu ni glaç,. Els col·legis van obrir i molts pares varen haver de portar els seus fills a l'escola amb el seu cotxe particular. Tots, menys els de la Garrotxa perquè el Consell Comarcal va esperar fins a última hora per prendre la decisió.

El temps és un factor tan important en les nostres vides que, fins i tot, les televisions li dediquen un espai a part de les notícies. Uns moments en que, si s'esperen novetats importants, es registra una gran audiència. Les cadenes ho saben i el dia 7 de Gener, la publicitat que emet TV3 un cop s'acaba el Telenotícies, es va allargar una mica més per aprofitar l'expectació. I no en varen tenir prou amb connectar amb Josep Mauri que ensenyava ufanós cotxes plens de neu, impossibles d'identificar, en una petita localitat del Priorat si no que quan va acabar l'espai, el mateix Tomàs Molina va recomanar que ningú es perdés la nova sèrie d'advocats "Danys i perjudicis" que es podia veure a continuació. Com es pot constatar, de vegades l'espectacle del temps també pot ésser penós.

Però encara hi ha un espectacle més penós: La delegació que hem fet a l'administració del seny individual i del sentit comú. Aquest hivern sentirem com ens dissuadeixen de que fem excursions a muntanya els dies que hi pugui haver risc d'allaus, com si anar a caminar al Pirineu els mesos d'hivern i primavera fos la cosa més natural del món. Ens advertiran a l'estiu , quan hi hagi una onada de calor, de la necessitat de beure i del perill de fer esport a les hores centrals del dia, com si un mateix no sentís la pruïja de la set i no fos suïcida fer footing a les dues de la tarda al juliol o a l'agost. Quan anem a la platja, els socorristes hi posaran la bandera vermella si les onades arriben als tres o quatre metres d'alçada i encara hi haurà gent que es banyarà, tindrà greus dificultats per sortir de l'aigua i l'hauran de rescatar. O algun submarinista farà una immersió aprofitant les excel·lents condicions meteorològiques. No sé si hem perdut el seny o és que mai l'hem tingut.