L'espai del dubte

El teu poema és un text breu, íntim i sincer que treballa temes clàssics de la poesia amorosa (el dubte, la por de no ser correspost, la distància emocional, la presència de l’altre dins el caos mental) amb un to molt contemporani i directe. Es nota que ve d’un lloc real, no hi ha postureig ni artifici excessiu. Això li dóna credibilitat i connecta fàcilment amb qui hagi passat per una situació semblant. L’estructura en tres estrofes curtes amb una mena de “progressió” té lògica interna i fa que el poema respiri.

Què em fa difícil connectar-hi? La combinació de versos curts i llargs; em costen els poemes en què no sé trobar una musicalitat, un ritme que flueixi. No cal que segueixi cap mètrica ni cap rima, però si no la segueix m’agrada sentir-lo lliure, sense entrebancs. Ara mateix, al llegir-lo, em fa l’efecte que vaig en un cotxe que ara accelera, ara s’atura, ara torna a accelerar amb una certa brusquedat, ara frena… Però són coses meves, eh; el poema és molt bo.

sempre hi ha dubtes a l'amor. Arriben imatges que ajunten i d'altres que separen. Un poema que m'ha arribat, per que he trobat que expressa una sensació molt real.