Les veus del plaer

Un relat de: llacuna

relatsencatala.com adverteix que aquest relat contè llenguatge que pot ferir algunes sensibilitats. No recomanat per menors de 18 anys.

Aquella veu que fa -ohhhh-, amb una vocal difícil de precisar. Un -ohhh- de plaer. Una veu que expressa que és on volia ser, on volia tornar i que bé que hi estic. -M'hi estaria dies-. Em vas dir un cop. I jo que sento el teu -ohhh- i faig un gemec més suau i profund, i sento que vull que hi siguis i com si el centre del món hagués retornat a mi.

Però lluny d'aquell record, hi ha el present. Ara en aquest menjador, mentre escric, enutjada penso com aquell -ohhh-, no és en realitat res per a tu, més que plaer superficial. El mateix que et produiria menjar un plat de tapes o qualsevol cosa encara més trivial. En definitiva, que no el recordes com quelcom especial. Seré només jo qui recordo els gemecs del món? Em caldrà potser cridar més el proper cop, si és que n'hi ha cap? Ara, em venen ganes de cridar que vull ser l'oient de milers de gemecs dolços. Vull gravar-los tots a la meva ment. Els vull sentir, els vull reconfortar. Vull experimentar que no només poden sortir de la teva boca mentidera. En vull tenir un bon ventall i sincers com un trenc d'alba.

I després del neguit em pregunto. Com són aleshores els teus gemecs reals? Aquells que sí s'acompanyen de realitats? Seré que no tinc encara prou registres a la meva ment? M'hauràs de disculpar la meva innocència, però no sabia que hi haguessin gemecs falsos en aquest instants dolços. Tot i que la realitat m'ho confirma.

I passen les hores i tornen les preguntes i recupero aquell record, com una cançó que vull escoltar i sentir mil cops. I vull que torni, i en canvi, és millor que marxi.

Sé que ets egoista i que sempre abans de marxar et vols escórrer. Això és un senyal. Peti qui peti tu has de sortir amb el teu plaer servit. Tu i sempre tu. Per això un dia et vaig desitjar una orgia on el fluxos t'arribessin a cobrir de cap a peus i t'enganxessin les pestanyes fins a no poder obrir els ulls com una cola d'impacte. I jo faria un somriure quan m'ho expliquessis. Aleshores potser també faries -ohhh-, però potser seria amb un altre to. Que, és clar, jo ja no podria discernir sorda de sentir tants gemecs. De nou tal per a qual, ho veus? Cadascú amb el seu regal, sempre m'agrada acabar amb justícia, tot i que a estones ho canviaria al meu favor.

llacuna

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer