LES SEMIFUSES (COMPOSICIÓ)

Un relat de: PERLA DE VELLUT

LES SEMIFUSES

(COMPOSICIÓ)








PARAULES

No escoltes les teues llàgrimes,
no fereixes la teua ànima
amb paraules.
Obri el teu cor, escolta
l’escala de la volta
que puja fins l’amor.
Cal caminar per a viure,
callar i poder dir
t’estime irremeiablement.
No escoltes més que la teua ànima,
oblida un poc la monotonia
i somnia sense límits
amb les semifuses.






















CONSOL

No escoltes les semifuses
que se’n van sense mi
a l’univers.
Sembra el teu cor i escolta
el meu so,
que es mescla
entre els llençols.
Cal somriure per a amar,
i retenir les semifuses
en la meua satisfacció
perquè no se’n vagen
a la constel•lació.
No escoltes la gravetat
de l’infinit,
però sí..., escolta
el meu amor.



















LA NOTA

Per a rebre més amor,
per a rebre més excitació
he compost en silenci
una nota molt original.
Aquesta, canta, mima,
assaboreix la teua llengua
i no envelleix.
Ningú no sap on va a parar
però jo sí que ho sé...
perquè va volant
fins trobar
l’oblidada nota
de la semifusa,
que és sabedora
del teu ventre perfecte.
Tinc la nota en la meua ment,
vola i vola
com la música
que estic escoltant.
















LLÀGRIMES

L’essència de les teues llàgrimes
pugen amb sentiments
entre les grenyes del teu cabell.
Notes curioses, desalineades,
furioses d’ira,
travessen l’horitzó
de color nacrat,
preguntant per les semifuses,
per a tocar més perfectes
i esmunyir-se entre el teu cos.
Els meus dits fan voltes,
moltes voltes sense notes,
aleshores en un moment oportú
troben la nota re,
i entren exactes
per la teua oïda.









CANÇÓ


Em garanteix la vesprada
amb les teues parpelles,
però no escoltes
la vibració de la rosella.
En el carrer
sent el rostre de la lluna,
que diu
l’amor que et té.
Les ones de la vesprada
caminen amb mi,
per discernir
l’amor de la nit.
I tu, destra de la disciplina
de l’amor,
escolta les semifuses
de la meua cançó.


















LA TORRASSA


Ets dinamita
dins del meu cor
i en el torrent del nostre amor.
Ets la il•lusió
de les meues paraules
quan les traus a l’univers.
Aleshores busca la torrassa
prop de la platja
perquè no escoltes
les ones enfadades;
i així oferir-te
les meues mans plenes d’ones
de música
que són notes clares de semifuses.




















EL PENTAGRAMA

En l’espurna del silenci
s’ha obert una nota,
aquesta nota viu molt,
és la més important
de l’escala musical.
He baixat al pentagrama
buscant l’amor natural
i entre les seues línies
s’ha alçat la nota do.
Nota que no vacil•la
entre la meua escala,
se’n recorda sempre de mi
i de tu amb les semifuses.
Semifusa d’ondulació
acompanya-la sempre tu
per la senda del pentagrama.
Em vaig dir: Vull el sabor dels teus llavis.
No miraré fins arrere,
però sentiré la fugitiva
llàgrima que ix dels teus ulls.















LA MÀ DRETA

La meua mà dreta
va polsar algunes notes diàries,
eren la do..., la re,
després vaig improvisar
la més fabulosa,
la més harmoniosa
amb un to eloqüent
l’assaboria
per a posar-la al teu front,
sol.
Sonava autèntica amb
el meu dit índex,
interrogant
la teua postura,
distraient-se
en la teua figura.
Es recreava la nota sol
i demanava ajuda
les semifuses.
És or pur la nota que sent
perquè és amor més que esperit,
ja que és alè que naix
de la teua veu de felicitat.











LA TEUA POSTURA

Tu, delites
la formosa sort del teu cos,
sobre la brúixola de la meua mirada.
Tu, busques
les meues mans entre
la meua ànima.
Tu, que sempre
tens més alegria
que tristesa,
canta-li, ara i després
les semifuses.
La teua incansable postura
té cura del cel,
té cura del meu ésser,
així que la teua presència
és per a mi
una important paciència.
Veig els meus ulls a través dels teus,
oh, flama meua!, amor etern!,
doncs no esquives la meua simpatia
la trobaràs al notar la teua música.













SOM DUES ÀNIMES

Sempre he estat convençut
que t’estime més que les notes.
Jo acompanyat de la teua intimitat,
tu assaborint el meu perfum.
Afegiré la importància
de l’eternitat;
i em convenceré de les dolces notes.
Jo sentint la nota do
al costat de les semifuses,
tu interpretant-me
amb un gest senzill.
Som dues ànimes
sentint les notes,
però darrere de la sinceritat
està l’amor d’harmonització,
que va teixint el pentagrama
ressonant la nota
entre les semifuses.
Però la semifusa
et vol menys que jo.
Et cride entre els núvols de música,
sóc la semifusa que tu vols.












EM BELLUGUEN

Em belluguen a la vegada
el teu cos i el teu cor,
com em belluguen les semifuses
la meua oïda dolçament.
M’inunden a la vegada
la nota do, la nota sol,
i amb molta satisfacció
estic convençut
del teu amor.
Àgils i intuïtives
recorren les notes..., mi, fa;
són espontànies, darrere de sol,
però jo les aclame
perquè vinguin amb la do,
i així posar-les
amb constància de decisió
a la teua cintura
i alhora al teu cor.
Tendrament tinc la teua gentilesa,
assaborint la teua elegància
feta esplendidesa.
No ploriquejaré perquè tinc
la dolçor del teu cor de música.









LA VERITAT DEL DESTÍ


Des de sempre vas tenir
el desig de la teua casa,
embolicant-te amb la façana,
tota lleugera, tota emocionada...,
sentint les notes reposades
una darrere una altra.
I has anat despullant-te
sentint les semifuses
que et rodegen al capvespre.
Feia temps que escoltaves
aquestes semifuses
amb una sensibilitat
que abraçava el dia.
Jo que et deia:
Deixa-la oberta,
aquesta finestra,
que vull sentir amb intensitat
la veritat del destí
de les semifuses.












LA MANDOLINA

A la vora del teu vestit
he vist quatre o cinc notes,
que volen volar amb a tu
que volen que llisquen
el teu cabell.
A la vora de la meua oïda
he notat més d’una nota,
aqueixa nota que redobla
el meu ésser junt a tu.
La mandolina ha vibrat
cantant-te sense parar,
i ha buscat la semifusa
perquè vol estar junt a tu
i ondejar el teu vestit.
La mandolina canta do...,
la mandolina canta mi...
i entre els meus dits
he sentit més amor.
La mandolina sap quan vespreja,
també sap del teu amor.
Jo li canti fins a la nit
per a saber quant sóc de feliç.










L’ALOSA REFILADORA


Alosa de veritat, alosa meua,
qui t’anivellaria i t’instal•laria
en el meu clarinet de música, fusa amb semifusa,
perquè toques el solfeig en la meua vida?

La teua clara gola, canta i desafia
la teua nota d’or vibra i en l’escala
de l’èxit de la meua, repeteix l’avidesa
que sempre va a lloure amb la meua poesia.

Flors que naixen amb les teues pestanyes,
flors que persegueixen el meu bategar
i sobretot es lliuren amb les meues entranyes.

Ai, terrerola de fugaç estil,
crema’m amb una guspira infinita
del teu hàbit, que estic temperat.














T’ESTIMEN

Així, a pler, així es diu,
de totes les semifuses
que canten
i cauen suaument
del cel,
en el meu esperit.
Així, sí, a dojo,
de les semifuses
que travessen el temps,
que giren a borbolls
i saben col•locar-me
en la primavera.
Així les cride, atent,
perquè vull que volen
al sol,
enfront dels teus ulls
i somnien la veritat del meu sentiment.
Així està dit,
t’estimo com el sol,
que estima les semifuses;
i aquestes amen les cordes
del meu llaüt.










LA GUITARRA

Deixa’m que vaja per aquesta semifusa
que vull omplir el pentagrama que perdura;
deixa’m l’afany, que poc dura, i així vine
al meu que es llança sense desimboltura.

El teu nèctar està en la guitarra
que està consagrada a la teua cintura,
l’art de viure està amb la nota
que jo, ara i sempre valoraré.

Creuar voldria la saborosa inquietud
i sé que l’arbre floreix amb la primavera;
i tanmateix vull tocar-la i sensibilitzar-la.

Tu com jo, modula les seues fulles
perquè així llança la meua fusa,
per tal que t’emmeles amb la seua cúspide.















LA MAGRANA

La corona de sis puntes que he trobat
es bressola de dia i de nit.
Ets suau corona de magrana,
suau capoll que gires amb el teu coixí.
Ets l’ombrós cimbori transparent.
Oh!, caragol floral,
laberint concèntric de fuses
i encantat jardí de semifuses.
Ai!, magrana, en la teua engronsadora,
que la pròpia fusa abriga
en els plecs més íntims de tu.
Perquè en la font, bassal de semifuses,
cada any de nou, prens forma tu mateix.
Ai!, magrana, que ja calcules el vent,
magrana vermella,
vel i tela del cel.
Ai!, fusa composta, clòtxina cantadora,
cadira de l’home que t’admira,
nascuda de la nota de pura mel.













LA CAL•LIGRAFIA

Li saluda l’aire a la cara,
aquella vesprada de juny;
li saluda i s’esvara,
però tanca els ulls al firmament
sentint i escoltant la semifusa.

El rinxol del cristall somriu
quan ella es mira el pèl;
la meua temprada cal•ligrafia li diu
què càlida és la teua semifusa.

El dit de la seua mà
vol tocar-la i la respira, però
s’ha clavat una agulla de cap
i així xiscla la meua fantasia.

L’envelliment passa i passa,
sempre passa a contracor,
les notes gallardegen al món
i jo xisclant més notes.












LES MEUES ULLERES

S’entelen les meues ulleres
quan senten més fortes les semifuses,
i s’afona el meu cor de llampada
a aqueixa llum bellíssima
perquè creuar voldria amb ella.

Em murmura la lluna
una nota pareguda, no ho és,
però té cansats els ulls
i al seu repòs vull ajudar-la.

Llum que passà pels meus ossos,
els quals guarden la subtilesa divina,
aquesta llum que va buscar l’estiu xafogós;
no sé com dir-ho exactament
però solitària s’ha quedat la fusa
volent trobar la nota bellíssima.

Ara, que he ficat els meus ulls
en l’adolescència divina
que t’embolica,
he sentint la teua aurora,
perquè siga nit
i no em quedi indefens.
Necessita la teua tebiesa
que travessa les notes bellíssimes.
















SENTIR-TE VESSANT

Vermella, vessa en aquesta semifusa
que vull traure’t en el meu poema;
aixeca’t més enllà de la figura
mentre vaja en aquesta qüestió.

Eren ja les quatre i mitja del diumenge
i pensava: Vine, amb la meua sorpresa,
que voldria compondre’t la meua nota,
i cada vegada compondre’t més perfecta.

Produiria més que en aquesta música
que sentim més fort aquest diumenge,
per això volem que en vinga un altre.

De fit a fit et mire el vestit,
malgrat que vinguin les vuit de la nit
per sentir-te vessant.






























Comentaris

  • Insuperable[Ofensiu]
    helenabonals | 20-02-2022 | Valoració: 10

    Molt i molt brillant, aquesta composició! És molt lírica, justament perquè és tan musical.
    Això de "t'estimo com el sol" ho trobo curiós, jo estimo com la lluna. Els poemes parlen sobretot de l'amor, de la vida i la mort i de la mateixa poesia, tu parles molt sobre l'amor, veig. Com a poeta, jo no t'arribo a la sola de la sabata!

  • Semifuses[Ofensiu]
    Carles Linares | 07-02-2022 | Valoració: 10

    Ho lamento molt, però com ja t'ho he dit, davant d'una poesia com aquesta, sóc un babau de debò. Em falten les conexions neuronals ;-)
    Reconeixo el treball i la qualitat, això sí, però...
    He mirat vídeos sobre la metrica poetica catalana, i coses així, pensant que provocarien un canvi en el meu cervell, però no... M'emprenya, sí, de no saber apreciar, perquè llegint els altres comentaris, sembla molt bé com a poesia...

    Ho sento.

    Bé almenys he après paraules noves, fusa i semifusa ;-)

  • comentaris[Ofensiu]
    Noia Targarina | 06-02-2022 | Valoració: 10

    Molt bonic l'escrit.

    Continua escribint així, val la pena llegir-te!

    Una abraçada Noia Targarina

  • Onada d’amor [Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 01-02-2022 | Valoració: 10

    Renoi, Rafael, quina onada més profunda, d’aquelles de Mar de fons que s’enfilen arena enllà, i quan retornen a la Mar, els peus si enfonsen. Un seguit de poemes magnífics, amb una musicalitat molt sonora. Fantàstic! Una forta abraçada.
    Aleix

  • Musicalitat del teu cor[Ofensiu]
    Marnusa | 01-02-2022 | Valoració: 10

    Una preciosa composició de poemes que degoten rítmicament la musicalitat de l'amor... la musicalitat del teu cor.
    Gràcies per compartir Perla de Vellut. Una abraçada.
    Marnusa

  • Ets un romantic[Ofensiu]
    Miquel Seguí Cases | 30-01-2022

    Les semifuses son notes ràpides!
    Molt Bona feina Perla!
    Enhorabona

  • Ets un romantic[Ofensiu]
    Miquel Seguí Cases | 30-01-2022

    Les semifuses son notes ràpides!
    Molt Bona feina Perla!
    Enhorabona

  • Ets un romantic[Ofensiu]
    Miquel Seguí Cases | 30-01-2022

    Les semifuses son notes ràpides!
    Molt Bona feina Perla!
    Enhorabona

  • BROLL DE VERSOS[Ofensiu]
    Ness | 29-01-2022 | Valoració: 10

    Caram! Impressionant! Aquest és el teu fort, poemes d'amor, i aquí m'has desbordat.
    Com poden brollar tants versos i d'aquesta manera, fresca i musical? Felicitats!

    (Ah! Gràcies per felicitar-me pel Sant. I per comentar el meu últim relat.)

    Una abraçada.

  • Que bonic[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 29-01-2022 | Valoració: 10

    M’ ha agradat molt, escribí aixi ho fas molt be
    Gracies per llegir

  • Rapsòdia i harmonia.[Ofensiu]
    SrGarcia | 27-01-2022

    Impressionant rapsòdia; sota el ritme ràpid de les semifuses i l'escalfor de la melodia s'hi endevina una harmonia que és la que dona tot el sentit a aquesta poesia tan llarga.

    Envejo la facilitat que teniu per escriure; una poesia així, m'hagués costat tot un any anar-la pujant, però alguns teniu prou fecunditat per escriure molt i bé; uns altres hem de pujar escrits amb molta parsimònia.

  • de l'amor[Ofensiu]
    Atlantis | 27-01-2022

    Escriure sobre l’amor és el teu do. Un amor que sembla infinit i no sé perquè em recorda a poemes de San Juan de la Cruz. En aquest poemari he trobat una combinació d’amor en el sentit més líric però també barrejat en accions quotidianes i coses concretes: mandolina, guitarra, pentagrama, magrana, ulleres...i sobretot amb les semifuses.
    No entenc gaire de solfeig , però sembla que la semifusa es la nota que menys temps sona...No sé perquè has elegit la semifusa per què sigui la clau del poemari. M’ho imagino com gotetes de temps ràpid que van esquitxant les paraules. Potser podries explicar una mica el perquè l’elecció de les semifuses, quin sentit li dones tu, que a mi se m’escapa.
    No sé si també és un poemari que has portat en algun concurs.

    Ple d’harmonia i de belles imatges. Un cant a l’amor que sembla infinit i dolç.

    He tardat a comentar-te perquè no és fàcil comentar uns poemes tan llargs.

  • Excel·lent ![Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 26-01-2022 | Valoració: 10

    Excel·lent !

  • Fuses i negres[Ofensiu]
    kefas | 25-01-2022

    Xalo amb la música i, tot i que m’he guanyat la vida gràcies a freqüències i amplituds, desconec les notacions de la melodia, l'harmonia i el ritme. Les fuses i les negres tenen, per a mi, més connotacions nàutiques que musicals

    De la teva poesia el que més m’agrada és l’alegria i la lleugeresa amb que voleies per sobre les paraules.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de PERLA DE VELLUT

PERLA DE VELLUT

145 Relats

2649 Comentaris

112809 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Soc Rafael Molero Cruz. Vaig nàixer a Cuevas de San Marcos (Màlaga), el dia 22 d'agost de 1953.
M'ha agradat sempre llegir molt i compondre poesia.

llamprmc@gmail.com


Rafael