Cercador
L’ENCONTRE DELS EXTREMS
Un relat de: jomagi- Compartir:
Al cafè de la cantonada, on el temps es beu a glops amargs, l’Alfa va seure amb una tassa fumejant. Portava els cabells com una aurora despentinada i les mans plenes de llavors sense sembrar. L’Omega, amb un vestit de vellut fosforescent i ulls de foscor acumulada, es va asseure al costat. –Sembles el meu reflex oblidat-, va dir-li, trencant un sucre que mai no es va dissoldre.
Les paraules es van enganxar a l’aire com mel de temps. Quan els seus dits es van tocar, els rellotges del local es van aturar, i per les escletxes del sostre van començar a caure fulls de calendari vell: dates de naixements que coincidien amb morts futures. L’Alfa va riure, i el riure va fer créixer una vinya al voltant de la seva cadira; l’Omega va sospirar, i el sospir va convertir la vinya en cendra.
Abans de separar-se, van intercanviar un objecte sense nom dins d’un sobre de paper. Quan el cambrer es va apropar, només hi havia una hora de sorra blanca i negra, fonent-se com sucre al fons d’una tassa buida.
2025
Comentaris
-
Suggeriment. [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 30-04-2025
Hola, bona vesprada Jomagi:
L'últim relat que t'he llegit és editat el 24-04-2025 i els altres, tal com "Enyor", que encara no t'he llegit, ho has editat el dia 25. Un dia entre els dos. I el de "Psi-Caps", està editat el 27. No és molt correcte editat molt prompte, perquè, t'ho suggereix que ajornes més els relats. Així no tindràs molts comentaris en els anteriors.
Si et ve de gust l'últim relat que editat, pot ser que t'agrade.
(Ens parlem de tu, que és millor).
Cordialment.
Perla de vellut.
-
EL SUCRE QUE NO ES DISSOL. [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 29-04-2025 | Valoració: 10
M'he meravellat amb aquest relat, entre l'Alfa i l'omega. Ho he llegit dues vegades m'imagino com s'enfronten l'Alfa i l'Omega.
Un relat exemplar per la seva originalitat.
I un somriure m'has tret.
Enhorabona, Jomagi.
(Tens un pseudònim molt original).
(A la millor ets Josep?). Ha, ha, ha...
