L'art de mirar cap a l'altra banda

Un relat de: llamp!
La seva ment s'escindia, al temps que desviava l'interès
cap a la destemprança, com a principal element dissuasiu
del gest de mirar-te fixament als ulls i afirmar-te
el seu patiment. En veure's dividida l'opinió
i esbiaixada la seva versió dels fets
optaria per ser el tumult que s'alçaria.

En un obrir i tancar d'ulls ell té 40 anys
i un munt d'històries per explicar,
emmudides pel pas del temps i una colla de galifardeus
que li feien gràcies a cada acudit no rigut,
que l'obligaven a callar la seva desgràcia
i silenciar qualsevol proposta no contemplada.

En un vist i no vist ell ha desistit la lluita
per una vida millor, a canvi d'una vida regalada,
mentre se sent pres de la ignominiosa càrrega
del seu passat, inconclús, amb ressentiment
i una motxilla on té els dubtes existencials,
que persuadeixen tota il·lusió grandiloqüent.

En un anar i venir ell s'ha aturat a reflexionar
sobre la seva veritat, un i altre cop, sense actuar,
i es pregunta què succeiria si actués,
i si en fer-ho es restituiria la seva memòria,
perquè remoure el passat podria enfrontar-lo
als fantasmes i les emocions succintes en el subconscient.

En veure's entre l'espasa i la paret, analitza,
i estreny el cercle de la qüestió, i en treu
una conclusió, sotmesa al litigi d'apoderar-se,
que no és sinó que ha après a mirar cap a l'altra banda,
assumint que ell és la peça que conforma el sistema,
que li atorga el paper de ser dissident de la discòrdia.

En sentir-se assenyalat pel procés Kafkià,
desitja rebel·lar-se contra la pedra angular sistèmica,
aquella que el sotmet a un judici sumaríssim
per aniquilar tota versemblança del seu relat,
davant el qual ell no té més remei que dissentir,
i ajupir el cap, matisant una derrota anímica.

En resum ell no vol mirar on li diuen que ha de mirar,
sinó que ell mira tot allò que succeeix al seu voltant,
amb un pèl d'indiferència, però amb la convicció
de girar-se i observar l'altra realitat oculta,
aquella censurada per la mirada elitista d'una minoria,
poderosa i falsa, instaurada en el sistema.

En copsar el funcionament de tot plegat, decideix intervenir
per posar en ordre els seus pensaments i la seva vida,
apercebuda per la tristesa de sucumbir a les prerrogatives,
que li endossaven la difícil tasca de mantenir l'estatus quo,
a pesar de jugar-li a favor l'aspecte material,
però restant-li l'alliberament espiritual degut.

En acabat, va decidir emprendre la lluita ideològica,
en pro dels seus valors, incorruptibles, dels quals
no renegaria mai, i faria valer el seu temperament
per la consecució del seu principal objectiu,
que no és altre que deixar de mirar cap a l'altra banda,
per mirar-te de front als ulls i manifestar-se obertament.

Comentaris

  • Excel.lent: [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 04-03-2019

    Una vida molt valorada, d'aquest senyor que mira sense parar a l'altra part de la vida.
    Molt bé relat i amb molta qualitat, que en fa tindre desig innimaginable.
    M'ha agradat com ho descrius amb molta filosofia.
    Un salut
    Perla de vellut