L'ART DE LES PARAULES

Un relat de: Joana Llor Serra
Aquest taller d’escriptura, està suposant per a mi tota una descoberta. Però també estic experimentant certes contradiccions. Si, per a mi fins ara el meu dietari era el meu mirall. Les meves formes, les meves paraules per a reflectir el meu jo més íntim. La possibilitat d’emprar mots més acurats em semblava trair el meu estil “casolà”.
L’Assum ens ha recomanat llegir “Octubre” de Miquel Pairoli. Ja feia uns dies que l’havia anat a buscar a la biblioteca, però no trobava el moment de començar-lo.
Avui la Caterina i la Teresa tenien una festa i la possibilitat de disposar de dues hores només per a mi, m’ha semblat un luxe gairebé insultant. No he volgut tornar a casa, portava el llibre a sobre i només necessitava d’ un lloc tranquil on compartir la lectura amb un cafè. He començat a llegir de forma pausada amb la mirada atenta per a cercar l’essència que ha de contenir un dietari. Llegir és tot un ritual perquè et submergeix en un mon particular, només compartit per l’autor i el lector. Amb el recolliment d’aquesta intimitat quasi mística, el temps ha fugit juganer.
He tancat el llibre, tot i que encara disposava d’uns minuts abans d’anar a buscar les nenes. Amb el regust amarg del cafè vorejant els meus llavis, m’he sentit lleugera pel gaudi de fruir d’una lectura plena de matisos. La combinació justa i perfecta d’un llenguatge fresc i proper amb algunes paraules totalment noves pera mi. I em sento atrapada per un vocabulari ric, elegant i ple de matisos. En aquest moment em sento com una nena quan fa la descoberta de les seves primeres paraules i se sent poderosa perquè és conscient que pot comunicar-se. Apercebo la possibilitat de fer us de la llenguaamb més precisió. Comprenc, aleshores que he d’assolir l’excel•lència, pot semblar una mica vanitós, però no ho és. Em refereixo a l’excel•lència referida a un mateix, al propi aprenentatge, a l’afany de superació personal.
No deixo de rumiar en una frase d’en Pairolíque em ressona com un dolç repicar “Dominar el llenguatge i esforçar-se en la bona direcció”.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Joana  Llor Serra

Joana Llor Serra

30 Relats

18 Comentaris

21583 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Vaig nèixer a Barcelona al 1965, des del 1998 visc a Girona, i he de reconèxer que és una ciutat feta a la meva mida. Em recordo de sempre escrivint dietaris, cada etapa de la meva vida sobre un paper. Fa tres anys em vaig separar i vaig entendre que a vegades s’ha de morir per tornar a néixer. Va ser un procés lent i dolorós, però el que jo en aquell moment no sabia és que era una pas necessari per començar un nou camí. Retrobar-se amb un mateix pot fer por, però sens dubte és una feina engrescadora.. I amb aquesta intenció vaig començar a escriure un nou dietari. Descobrir-me ha estat tota una aventura, recuperar la meva vida, les meves filles, els meus paisatges, absolutament tot el que m’envolta se m’apareix amb força i no vull deixar passar aquesta nova perspectiva. Arribo a “relats en català” de la mà del meu amic Lèvingir. I en aquesta web m’he sentit com a peix a l’aigua per què com a aprenent d’escriptor aquí he trobat un espai on poder transcendir i compartir. Aquí trobareu part del meu dietari però també d’altres experiments de narrativa creativa. Gràcies els que us atureu i em llegiu, els que opineu i als que no ho feu. M'agraden les crítiques per què sens dubte és la única manera de millorar. En qualsevol cas per a mi ja és un plaer i un privilegi, compartir aquest espai amb vosaltres.