L'ÀNSIA ( Novel·la tèbia per no dir eròtica) [3a Entrega]

Encara no passà dues setmanes, que es trobaren ja de nou, tot passejant per la freqüentada rambla. A la invitació de poder-la acompanyar i preguntar-li si disposava de temps suficient, en Jan, no sospitava pas que rebria un sí com a única resposta.
Varen enfilar un carrer perpendicular al passeig i entraren a un bar que trobaren atraient i poc concorregut, degut possiblement per ser la primera hora d'un vespre d'un dimarts d'un mes de gener.

Seieren en un lloc reservat, on des del qual, i un xic esbiaixat solament podien veure el cambrer darrere la barra, quan aquest havia de preparar algun entrepà. Sense buscar-la doncs, obtingueren una intimitat que no esperaven i que en Jan va voler aprofitar adequadament.
Es prohibí ell mateix de treure com a tema de conversa, el de la seva discòrdia familiar i es dedicà exclusivament a atraure's més encara l'amistat de la Paula.

-Avui Paula m'agradaria que no parléssim de les nostres quotidianitats i ens dediquéssim únicament a nosaltres. -Posà llavors les seves mans damunt de les d'ella com volent-les acariciar però, de seguida notà el rebuig femení. Malgrat desitjar-ho interiorment, no volia arriscar-se a ser vista en públic amb una actitud tan afectuosa. -Com deus haver notat, Paula, quan et trobo i puc estar amb tu, no em veig la cara, però dedueixo que em canvia profundament l'expressió, i és que hi estic tan bé al teu costat.... i per què no dir-ho... m'agrades molt.

La Paula no se sorprengué gens de rebre una afirmació tan agosarada del Jan, però el que més temia era no saber fins on es limitarien les impetuositats del seu company, que de segur continuarien produint-se, sinó físicament, sí verbalment. Aviat va saber però on s'arribaria.

La presència en aquell moment del cambrer, va interrompre per uns instants, el diàleg recent encetat per la parella. Un cop feta la comanda, s'allunyà, per satisfacció dels peticionaris, amb la mateixa celeritat com la que va aparèixer.

-Saps que feia molt de temps que no em sentia tan atret per una dona, com me'n sento ara? Em dec haver enamorat de tu. Et veig, no ho sé.... tan diferent a totes les demés dones! De debó, tens alguna cosa especial que et distingeix de la resta que conec. Et noto molt sensible, extremadament bonica i femenina, atraient, absorbent. Te trobo realment excitant, dolça, única. En una paraula: sublim! Et sembla que pot ser, això?
-Però quines coses dius? No exageris per favor!. Què vols que et respongui?- Comprenc, Jan, que pugui agradar-te com a dona i que sentis un certa atracció, però has d'entendre i tenir molt clar, que entre nosaltres solament hi ha d'haver una amistat, gran si tu vols, però única i exclusivament amistat.
-Però és que no t'agrado gens, jo?- Li preguntà immediatament.
-Sí que m'agrades, Jan, però, com amic i res més. Entén-ho.
-Així doncs, què represento per a tu, Paula?
-Ai no ho sé ara! ... Què t'agradaria que et digués? -Vacil·là per uns segons- ... Suposo que una vivència nova... maca, interessant. Una il·lusió potser, no?
-Sents, de veres, res per mí?
-És clar que sí, home! Però, sisplau, ara prou de preguntes, eh? Comentà una mica seriosa i aparentant un cert atabalament per tanta consulta intimista, intentant frenar d'aquesta manera, el caire progressivament engrescador que estava prenent la conversa.
-Si et demanés un petó me'l donaries? .
Ella, contenint-se com podia l'emoció que li suposà l'encís d'aquella commovedora petició, ja no va saber pas què argumentar i va haver de fer un esfoç per no donar un sí com a única alternativa.
-No em facis respondre, sisplau. -Se li acudí finalment.

En Jan va agafar aquella resposta imprecisa, com un sí velat. Va estar-se uns segons mirant fixament els ulls de la Paula, sense dir-li absolutament res. La mirada sols, ja era prou expressiva del què ardorosament desitjava. Ella, es notava en el seu interior un neguit especial, però fascinant, pel què intuia anava a succeir. Ningú no els podia clissar. Cada vegada s'escurçava més, la distància que separava els llavis d'ell, dels de la companya. Aquests, finalment s'uniren mútuament sense oferir els d'ella, la més mínima resistència. Fins i tot, la llengua de la Paula féu un recorregut sensual per tota la cavitat bucal del seu amic.
En Jan, que no recordava quasi com era aquesta sensació, notà que li havia fet regalimar del seu gland unes gotes de líquid lubrificant, sense arribar però a produir-li una total erecció. Aquesta vegada no li ho va comentar, ni insinuar tan sols com féu la darrera ocasió al Celler. Un martini blanc i un refresc de cola foren doncs, els únics testimonis d'aquell primer bes profund, i del parell que més tard prosseguirien. La Paula no se'n va deixar fer més, per temor del posterior remordiment. Volia tornar tranquil·la a la seva llar, però així i tot, comentà en veu baixa i amb els ulls desconcertats:

-Què vols que m'ho notin a casa? No ho veus que m'atontes?
-I què creus que em passa a mi? Clar, que en el meu cas, es diferent. No m'importa que m'ho noti la Diana. Més li noto jo quan ella torna d'estar amb companyia.
-Ah! per cert, no n'hem parlat abans, i no tenia altre cosa al cap. Com us va tot?
-Sisplau Paula, no vulguis esguerrar ara aquest moment tan encisador.

Si ella va formular aquesta pregunta era per sobreposar-se, un cop més, davant la conducta del seu amic. Ja té per costum haver-ho de fer sempre que s'hi troba acompanyada, car la presència d'en Jan la destarota del seus actes i tem perdre el seu comport. I això, per una dona casada com és ella, fa que s'hi jugui molt, i vol intentar sobre manera que no se li noti, malgrat haver ja cedit en aquesta ocasió.
No insistí, doncs, en el tema de la crisi entre la Diana i en Jan, i forçà un altre tipus de conversa per no encoratjar més l'esperit incisiu d'aquell home tan ardent i seductor alhora.
Tot plegat, ja es va fer l'hora de tornar-se'n cap a casa, i com sempre a disgust dels protagonistes, van haver de separar-se, com és costum des del darrer dia, molt abans de la residència d'ella.
Des d'aleshores, la sovintesa en les trobades al carrer, sospitosament fortuïtes, varen anar succeint-se amb molta més regularitat, si bé cuidant de no avançar esdeveniments que ambdós (ell forçat per la Paula), es prometeren no fomentar ni fer res per incentivar a caure-hi de bell nou.

* * *

Eren tres quarts de deu del vespre, i el calendari penjat al passadís del pis d'en Jan senyalava Març i dissabte. La Diana, feia mitja hora que havia sortit de casa deixant-li damunt del llit una nota manuscrita:

"Apreciat Jan:
Me n'he anat de casa. Sóc amb en Santi a celebrar el seu aniversari. Saps molt bé que el flirteig entre ell i jo no te l'havia amagat mai i n'has estat sempre al corrent, però penso que la buidor que hi ha entre tu i jo, és millor no fer-la durar i aprofito l'avinentesa del seu natalici, per agitar-me amb ell i continuar, a partir d'ara, restar al seu costat. Demà vindré a recollir la resta de coses i objectes personals. Ja hi haurà temps per parlar dels papers. En Santi ens ho posarà fàcil per ser un expert en la matèria.
Ho sento molt, Jan, de debò. No pensis pas, que han estat uns anys perduts ni dolents i t'agraeixo moltíssim tot el que has intentat fer per mantenir la nostra unió, però d'haver-nos entestat a continuar-la, s'hagués degradat encara més, t'hauria d'estar enganyant contínuament i hagués estat pitjor. Deixem-ho així doncs, no? Pensa que a partir d'ara tens la mateixa possibilitat i a més la llibertat, de poder cercar la persona que et doni la màxima felicitat, com jo confio ara, haver-la trobat.
No et mereixes altra cosa Jan, que ser un home feliç i amb mi no ho haguessis estat. Et desitjo el millor. Sort i Adéu. Diana"

No per temuda, la cruel i sincera realitat, va caure-li a en Jan com una llosa i amb prou penes va saber refer-se. Va dirigir-se al telèfon i va provar de contactar amb la Paula, per trobar un consol immediat a aquella nova situació. Abans però de teclejar el número corresponent, volia dominar-se i pensar a l'ensems, quina excusa donar, en el supòsit de respondre-li el seu marit, però l'arpegi telefònic s'avançà al raonament, i sentí el primer truc. No arribà a sonar el tercer que sortosament en Jan va oir la veu de la seva esperada interlocutora i s'omplí de joia, deixant-li de tremolar les cames.

- Hola Paula, perdona que et truqui a aquestes hores però necessito parlar amb tu. Estic desfet.
- Hola Jan, què et passa? -Comentà amb veu d'estranyesa.
- Hi ha el teu home per aquí a prop?
- No, per què? Durant dos dies no hi serà. Ha marxat a un dels seus congressos durant el cap de setmana, i el nen el tinc al llit, a punt de dormir-se.
- Millor, millor, així podrem parlar força estona. Saps quina me n'ha passat?
- No, digues, estic impacient.
- La Diana se n'ha anat amb l'advocat.
- I això et ve de nou?, no és pas la primera vegada, no?
- Sí, però ara ha estat diferent.
- Com vols dir?
- Ara ha estat sincera, i m'ho ha dit clar, se n'ha anat amb ell al llit, i el que és pitjor, sembla que demà ja em deixarà i s'endurà les seves coses per sempre. Estic desesperat i enfonsat, Paula. No sé què fer.

Es féu un silenci de tres segons a cada extrem del fil telefònic, que es trencà quan la veu mig ennuegada de la Paula digué:
- Vine!

En sentir aquella invitació, amb un escarit: "Fins ara", en Jan penjà l'aparell, i de forma immediata emulant la conducta de la ja no tan seva Diana, es va despullar i es dirigí nu al bany, agafà el telèfon de la dutxa i es féu un repàs amb aigua tèbia, solament pels genitals, descobrint-se profundament el gland per eliminar tota sospita de restes de la darrera micció. S'imaginà mentre s'anava posant la nova muda que trobant-se sola la Paula, amb el fill ja dormit, podria p
assar de tot, i per això s'alegrà que els pantalons de pana verds, tinguessin cremallera per no trigar tanta estona a cordar-se'ls i pel contrari, descordar-se'ls si arribava l'ocasió. No es posà samarreta per tal de guanyar uns segons i sí un jersei de color de gos com fuig, gruixut i de coll alt.
No es va entretenir a donar dos tombs al pany de la porta del pis, com tenia per costum, i la tancà bruscament. L'ascensor era avall de tot i preferí baixar corrent per les escales. No es podia permetre un temps preciós esperant-lo, ans preferia gaudir-lo en companyia de la seva amiga.
Cregué veure tots els semàfors verds i el destí va voler que en aquella hora nocturna, el trànsit escassegés i ningú s'interposés en la seva ruta.
Més que anar a refugiar-se de les seves penes, estava segur que anava enfurismat a apagar el foc interior que li esclatà des que va sentir la cordial invitació de la Paula.
En arribar al domicili de la seva amiga, pitjà discretament el timbre del porter automàtic, com pensant reduir així l'estrèpit que provocaria, i tot intentant no despertar al fill, que hores d'ara deuria estar ja somiant en fer-se gran i poder lligar-se a una companya del col·legi a l'endemà.
En arribar a aquell replà per primer cop, una petita escletxa de llum va permetre saber quin era el pis de la Paula i sols li va caldre empènyer la porta amb suavitat i delicadesa.
Ella s'hi esperava al darrera, i tot just veure com s'obria, es posà l'índex als llavis, convidant al visitador nocturn a fer silenci fins què arribessin al saló-menjador. Un cop allí, seieren en sengles butaques, per indicació expressa de l'amfitriona, evitant d'aquesta manera fer ús del sofà i malmetent les aspiracions d'en Jan de poder estar el més junts possible.
La Paula, coneixent sobradament la manera d'ésser del seu amic, va voler rebre'l vestida de carrer, ja que quan ell li trucà anava amb una camisa de dormir semitransparent i una bata fent joc que deixaven entreveure a la perfecció la seva essència femenina. Apagà aleshores, el televisor i seleccionà el millor dial que tenia pre-memoritzat en el seu aparell d'àudio. L'encert en la selecció musical fou un element escaient per aquella nit. Va anar en busca d'una cervesa i serví unes pastes.

- Bé Jan, així què ha passat doncs? De fet ja t'ho esperaves no, una cosa així?
-La veritat és que sí, però mai volia que arribés aquest moment.
-Ho entenc
- No sabré què fer a partir d'ara. Temo tant la solitud, i em fa tanta falta tenir una dona al costat! Ara se'm desmunta tot.
-No pateixis, jo t'ajudaré en tot allò que pugui. Si creus de debò en l'amistat, aquí tens una amiga pel que necessitis.
-T'imagines Paula? Jo aquí plorant-te les meves desgràcies, i la meva esposa fent l'amor amb el seu amiguet. És molt dur que la teva pròpia muller et digui a la cara, que el seu cos, des d'ara ja no et pertany i sí en canvi al seu nou company.
- Però és que només hi ha anat pel seu físic, doncs?
- Quasi dedueixo que sí, perquè pel que fa a tot l'altre, de mi no en pot tenir pas cap queixa. Però penso que l'advocat aquest, déu tenir uns atributs sexuals més poderosos que els meus i vet aquí la desgana que tenia amb mi pel sexe.
- No. No ho déu fer això, home. No t'acomplexis ara. No recordes que te la vaig notar ben ferma aquell dia que vam ballar? Quan festejava, mai li havia notat a l'Aleix, com et vaig notar la teva llavors. Per tant, estiguis tranquil per això.
- Palpa-me-la ara, Paula! -Li suggerí, agafant la mà d'ella i fent-se-la venir al damunt del seu bony perquè notés l'engrescament que li produí l'agradable remembrança.
- Per favor, Jan! -Contestà rebutjant-li bruscament el gest.
- Perdona'm. Perdona'm. Ja m'he tornat a encendre. No, ...si a aquest pas, no canviaré mai, no.

La necessitat de desfogar-se d'en Jan i després d'aquella disculpa, va fer que la Paula s'entendrís, i el va convidar aleshores a seure vora d'ella. Li agafà les mans per mostrar-li el seu suport i en solidaritat del sofriment que estava patint. Posteriorment sense dir res, recolzà el seu cap damunt de l'espatlla d'ell. En Jan aprofità l'avinentesa per, amb l'ajut de la seva mà dreta, fer-se apropar més el cos de la seva amiga. Deixaren que passessin uns minuts en silenci, i ambdós els hi vingué a la memòria aquell diàleg tàcit que van tenir quan ballaven al so de la guitarra del Knopfler. Llavors, en Jan, sense trencar aquell mutisme, procurà suaument alçar la carona de la Paula i cercà aquells llavis tendres, per unir-los als seus. La Paula fou, qui demanà una pausa per poder renovar l'aire que li absorbia la boca assedegada del seu interlocutor.

Conscient en Jan, que potser s'havia excedit, i no volent espatllar l'estona de consol que generosament estava rebent, va procurar en aquesta ocasió no ser més agosarat del costum, malgrat els preparatius físico-mentals que s'havia apariat abans de sortir de casa.

Deixaven passar els segons i continuaven optant pel silenci verbal. Els dos cossos restaven junts, abraçats. Les mans, de tant en tant, s'unien i s'intercanviaven noves sensacions digitals. La música suau que sorgia del petits baffles era un xiuxiueig nocturn que afavoria encara més a entendrir l'entorn. Semblava, talment, que el realitzador de l'emissora fós coneixedor de l'esdeveniment al procurar-los un ambient propici. La llum era tènue, indirecta, l'adequada. I així entre petó i petó i abraçada i abraçada, van estar més d'una hora, amb les úniques interrupcions de la Paula, per vigilar que el seu fill estes descansant bé, aliè completament a la fogositat que es respirava en aquell sofà.

La Paula no va poder dissimular sengles badalls que denotaven l'acceleritat del pas nocturn de les hores. El darrer i més efusiu bes, doncs, fou el que serví de comiat d'aquella nit que en Jan mai més oblidarà.
Reiterà la Paula el seu oferiment, que com cal suposar no incloïa (per ara) el sexe, que era del que en Jan més n'estava necessitat i ja enyorava amargament.
* * *

III

En Jan, tret de dormir sense companyia, i haver-se de desfogar diàriament en solitari, estirat com sempre nu damunt del seu volgut tàlem, fet que li suposà un increment notable en el consum elèctric i de detergent de la seva rentadora per la continuada muda dels llençols, la vida que duia en la seva nova etapa no es diferencià massa de l'anterior, i d'això tothom se'n va poder adonar, sobre tot en els cercles on ell més es movia. Res, feia notar doncs, la seva darrera dissortada experiència.

Feia unes setmanes que l'Angie s'havia reconciliat amb la seva parella, i ansiosa de voler fer participar d'aquesta alegria a la seva amiga Paula per l'ajut que va rebre d'ella en els pitjors moments de desavinences, va voler obsequiar-la al seu apartament amb un sopar íntim, al qual, -li digué amb certa sornegueria- hi podria assistir en companyia de qui volgués. La resposta de la convidada fou positiva.

L'Angie sabia que dient-li això a la seva companya d'acadèmia, li propiciava una ocasió única per a poder desentendre's una nit del seu marit i viure per una vegada a la vida, una aventura amb la persona que sabia que li unia una gran amistat, que se'n sentia atreta i que a més estava necessitada d'afecte.

Un dijous de maig, abans de sortir del centre, en Jan va ser cridat per l'Angie.

-Jan, que faràs demà al vespre?
-Demà? Que som demà? Ah sí, divendres! -Pensà per uns segons, sense cap necessitat d'haver-ho de fer, per respondre:
- Demà.... no, no tinc res, que recordi.
Del que sí podia estar segur, en Jan, era que, llevat d'agitar-se i desfogar-se genitalment com cada dia, no tenia res més anotat en la seva agenda particular.
- Mira, com que aquest mes no hi ha programat el sopar del centre, i demà en faig un a casa, m'agradaria que vinguessis, i així no trenquem la cadena. Què em respons?
-Bé però, amb motiu de què?
-Què importa el motiu? Sé que has tingut problemes familiars, i penso que et convé ara sortir per airejar-te una mica, no?
-I qui seríem?
-No t'ho vull dir, però el que sí t'asseguro és que et sentiràs ben acompanyat. -Recalcà amb un somrís entremaliat- Vindràs o no?
-Home...doncs, si és així, accepto. I tant!

L'endemà al vespre com manava el calendari, es respirava una temperatura ideal que convidava a anar vestit com si és tractés ja d'una nit de ple estiu.
La Paula, expressament per l'ocasió volgué lluir una de les poques minifaldilles que guardava en la calaixera (en contra del parer del seu espòs, que alhora s'estranyà de no ser-hi convidat). Coneixent com era en Jan, sabia que solament en veure-la tremparia com una mànega d'alta pressió, i sentia curiositat, per saber com s'ho faria, per relaxar-se durant el sopar. No es va posar, conscientment, mitges, encara que li encanta dur-ne, per no entretenir-se massa, en el supòsit de ser dolçament atacada pel convidat. De calces, després de pensar-s'ho més d'un cop, decidí finalment posar-se'n, per allò de no donar una imatge de dona casada massa lleugera. Recordava haver sentit parlar molt de les festes que es muntava l'Angie amb els seus amics de torn, però pensà que en aquesta ocasió essent quatre: l'Angie amb el seu últim company més estable, ella i en Jan, la cosa no aniria tan lluny.

Tots menys en Jan, es trobaven ja a l'apartament de l'amfitriona. Un vuitè pis amb ampla terrassa, on s'albirava la part alta de la població i els principals edificis singulars, fantàsticament enllumenats. Una lluna minvant però suficientment clara, se'n cuidava d'il·luminar la resta de la ciutat.
La taula estava a punt, (era un sopar fred) i els tres comensals asseguts al sofà tot esperant que sonés el timbre per veure aparèixer en Jan i la cara de sorpresa que faria en descobrir que, qui compartiria el sopar amb ell, seria la seva ansiada Paula.

A dos quarts de deu en punt en sonar el
timbre, l'Angie s'alçà per obrir la porta de l'entrada primer i la del pis després, mentre la Paula aprofitava per seure's astutament al sofà de forma que des del mateix cancell del vestíbul, amb una simple mirada recta, el seu amic es sorprengués de veure-la i a l'ensems, li pogués endevinar amb generositat per sota la faldilla, el color blanc de l'única peça íntima que duia aquella nit.

En adonar-se de la presència de la seva inesperada amiga, i sentada d'aquella manera, per primera vegada en sa vida, en Jan va notar que no es ruboritzava com solia passar-li en aquests casos, perquè tota la sang disponible que havia de fluir-li a la cara, se li dirigí sàviament al seu òrgan masculí. La Paula que n'intuïa la situació s'hi va voler fixar bé i notà com ràpidament se li alterava el volum de l'entrecuix, pel qual motiu, no va poder reprimir un lleuger somriure, que el seu amic interpretà innocentment com de salutació i benvinguda.

-Què hi fas aquí, Paula? -Va preguntar tot sorprès i emocionat.
-No et va dir l'Angie que estaries ben acompanyat? O penses que no ha estat encertada la iniciativa de convidar-me?
-Ha estat la millor decisió que hagués pogut prendre.

Sense més preàmbuls i després de presentar a en Jan, el seu company, l'amfitriona va convidar a seure tothom a taula, disposant que cada membre de la parella estes un enfront de l'altre.
L'amic de l'Angie va encetar un "Raimat" collita del 94 i servint primer a les fémines, comentà en arribar al seu col·lega:

-Té noi, beu-ne una mica que estàs molt esblanqueït.

En Jan no podia estar d'altra manera, doncs cap gota de sang va voler defugir d'aquell receptacle a la que estaven ja tan avesades.

El sopar va transcórrer en un ambient amable, distès, relaxat (llevat, és clar, del membre del Jan). Aviat arribaren a les postres. Una variada gamma de licors servits en mig d'una llum violàcia que l'amic de l'Angie encengué aleshores en detriment de la resta dels llums del saló-menjador, els hi donaven una fluorescència original, i creaven un ambient propici i acollidor, que convidava que a poc a poc abandonessin la taula i cada parella es dirigís vers a distints habitacles on poder expressar-se les seves intimitats amb el caliu més adient per cadascuna d'elles.

L'Angie i el seu company, potser per a variar de la rutina de la cambra gran, i per propiciar un encontre més íntim per als seus amics especials, es dirigiren en aquesta ocasió a l'habitació de convidats, on sols entrar i sense contemplacions ni pròlegs van anar ja a per feina.
Malgrat ajustessin les portes, un apartament com el de l'Angie, permetia que àdhuc en una nit sense massa silenci, "es podia sentir com follaven les xinxes" -en argot militar-, amb la qual cosa, la parella Paula-Jan , no van poder estar aliens a la disbauxa sexual que s'originà tan a prop seu.
Un xic cohibits per la situació ambiental creada i pel temor de què en Jan, suggerís també passar a l'acció sobtadament, la Paula, s'avançà a trencar el silenci dialogant que l'altre dúo, els abocà per l'escàndol.
-Si que estan acalorats aquests dos, no creus? Clar, que de fet és normal, ja que són parella. Penso que tu i jo no hem vingut pas aquí pel mateix, no?
-I ara! Per qui m'has pres, Paula. -Exclamà hipòcritament maleint haver de respondre d'aquella manera, i prosseguí: -Jo, tot just et volia dir si vols que passem a l'habitació principal on podrem seure més tranquils i un xic més allunyats dels sospirs i espasmes d'aquests dos enfurismats amants.
La Paula assentí, i va permetre ésser acompanyada fins a vora del llit agafada, això sí, de la mà dreta del seu amic.
El dial, que tan meticulosament havia seleccionat aquella nit l'Angie per a música de fons, es convertí com l'acció més ineficaç i inútil d'aquella estona, fins que la parella de plena activitat sexual, van donar per acabat el seu acte amorós amb els seus corresponents bisos. Mentrestant, la Paula i en Jan, asseguts damunt d'una vànova setinada rosa, havien estat contemplant i comentant la panoràmica nocturna de la ciutat, que s'albirava des del finestral, sense que les respectives mans es desunissin en cap moment, i procurant en Jan de continuar així durant el màxim de temps possible. Estava convençut que com més duraria, més garantia tindria que la Paula acceptaria anar més lluny, a pesar de l'advertiment inicial que li féu abans de seure's al catre.
Poc o molt però, l'aldarull de l'altra habitació, els afectà interiorment malgrat que no en fessin cap comentari afegit, tret de l'expressió sorpresiva mútua del principi.
En Jan, que se n'alegrà que en el decurs del sopar va poder dissimular tota l'estona, a l'estar assegut, el seu estat de plena fogositat, ja no li importà gens que se li notés l'alteració del seu perfil inferior, però no en féu cap comentari al·lusiu, ni tampoc la Paula comentà res al respecte, doncs entenia molt bé, l'estat físicoanímic del seu company.
Passà una estona en què, a punt d'esgotar-se els temes de conversa intranscendents, en Jan no va poder resistir-se més i fent un primer assalt a l'aguant demostrat per la Paula, s'inclinà sobre el llit, es féu venir la mà que continuava unida a la d'ella, damunt del seu membre i amb la mà esquerra, que incomprensiblement no sabia perquè encara la tenia lliure, s'obrí amb delicadesa la cremallera dels seus pantalons. Introduí les dues mans enllaçades, per sota de la peça de cotó albina semioculta, de manera que l'extremitat femenina fós la que contactés amb l'encesa i desafiant, empremta baronívola.
La Paula no s'hi va oposar gens i va permetre continuar la fal·laç maniobra. Per fi, doncs, va saber com en Jan recobraria el seu estat natural, i amb el concurs del seu mocador personal, l'ajudà en silenci i sense massa convulsions, que aquell cotó quadriculat i brodat restés moments després, ben impregnat de l'abundant i calenta secreció masculina. Aparegué en el rostre del recent immolat, un clar somriure de felicitat, alhora que deixava anar una bafarada de satisfacció.
Agraït per la immensitat d'aquell plaer, en Jan no va poder més que incorporar-se i restà assegut al darrera del cos d'aquella dona que l'havia fet sentir tan feliç. Havent observat d'antuvi que no hi duia cap peça a sota, li arremangà el necessari del jersei. Posà les seves mans entorn als lliures i notables pits de la Paula, amb la qual cosa, la femella notà com aquelles dues grapes masculines es convertiren en els sostenidors més anatòmics i sensuals que mai hagués pogut provar.
Ella mig enterbolida pel tracte que rebia, hi afegí per sobre la vestimenta, les seves pròpies extremitats, iniciant-se així una interminable i conjuntada harmonia a quatre mans, sentint-se com a única exclamació sonora entre sospir i sospir:
-Deixa'm, Jan. No continuïs, sisplau. Deixa'm, deixa'm.
Potser per justificar-se una mica i no semblar massa frívola, però evidentment no desistia pas d'aquell ritme eròtic, ans el contrari, encara hi pressionava més fins gaire bé arribar a sentir un dolor plaent que mai el seu home li havia fet notar. Alhora, va percebre també com la seva vagina havia arribat ja a un cent per cent d'humitat. S'esforçà a no emetre cap gest de complaença, per no donar més ànims al seu iniciat amant, no fos cas que s'envalentonés a tirar pel dret, coneixent la facilitat d'ereccionar que tenia.
Reposaren per una estona de les agitacions pectorals, i tombats ara ambdós frontalment abraçats, volgueren fusionar els seus respectius llavis, en un dels intercanvis de sensacions voluptuoses i silencioses viscudes mai pels protagonistes, que solament va interrompre en Jan un sol cop per dir des del més profund del seu cor: -T'estimo, Paula.
Aleshores fou quan ella tingué el seu primer orgasme extramarital, que silencià expressament perquè en Jan no se n'adonés. Es va sentir estimada de debò per primera vegada, doncs mai sense penetració i amb tant sols amb els preliminars d'un home tan sensible com el seu preat magrejador, havia pogut arribar a un èxtasi com aquell.
Per a en Jan, semblava que res d'especial li hagués passat a la seva parella, però ella, en tant sols aquella estona de jocs inicials, ja duia comptat un orgasme i es notava com la seva vagina li regalimava en excés, per la satisfacció i excitació contreta.
Això l'esperonava encara més, però no en volia fer gala, perquè desitjava que fos el mascle que per un cop, deixés estar la seva racionalitat i fent ús dels seus instints més primaris, olorés el zel abundant de la seva femella, i prengués ja posició, que ella estava disposada a obeir-lo instantàniament.
L'efecte però, d'aquella vagina mig oberta de desig masculí, fou desconcertant.
En Jan, no va voler, o més aviat, no va saber prendre la iniciativa com sol succeir en la majoria d'aquests casos, perquè al no adonar-se de la impetuositat (expressament silenciada) de la seva companya, temia que si de sobte tirava pel dret, sense que ella li hagués insinuat clarament que la seva delera era aleshores, la de ser posseïda, la pogués defraudar i preferí doncs continuar amb les seves carícies i petonejos.

Ella, mentre les mans del Jan li començaren a acariciar les cames amb una dolçor notable i desmesurada, des dels turmells als genolls i d'aquests en direcció a l'encara desconeguda escletxa, suposadament envoltada de velló arrissat, i ignoradament inundada de líquid femení, i amagada darrera de la blonda florida i blanca que va poder observar-li en més d'una ocasió durant l'estona que duia en l'apartament i sobre tot al llit, lluitava entre fer-se respectar com a dona casada que era, i de pas, respectar també la decisió que prengué en Jan de no atacar-la directament, o bé esclatar d'una vegada, i baixant-se les calces mostrar-li a la descarada, tot l'esplendor del seu encès sexe, perquè fos finalment posseïda.
Abans però de donar-se resposta a sí mateixa al dilema, notà ja sobre els seus llavis majors, la pressió de la mà d'a
quell home inquiet, i què amb un hàbil joc digital, va saber arremangar-li lateralment el necessari de seva braga per la part del davant (l'excitava més que no pas baixar-li) per poder acariciar-li d'immediat aquella campaneta tan humida i turgent que demanava amb urgència ser tocada als quatre vents.
Així fou com durant una llarga estona, sense deixar la turgència i la lubrificació corresponents, va estar ben i ben revoltada, fent que els seus muts vaivens i balancejos, fossin traduïts per boca de la seva propietària (i ara sí, sense silenciar-los), a mode de forts brams i esglais d'enorme delectança.
Van ser diversos els orgasmes que la Paula va tenir mercès a l'agilitat d'en Jan en acariciar l'encesa i sensible protuberància d'aquella manera tan diligent.
Aleshores va poder comprendre aquella dona insatisfeta sexualment fins llavors, com és l'estat físico-anímic dels mascles quan tenen tanta estona llur membres tensos i túrgits com tenia ara ella el seu penis atrofiat, i precisen d'una bona i continuada remenada, per calmar-se'ls.
Era una lliçó nova de sexe, que amb els anys del seu matrimoni no va poder arribar a aprendre, doncs reconeixia del seu marit que sols trempar, exigia a corre cuita poder col·locar-la ja al foradet o buidar-la de seguida com fos, i no recordava pas que mai hagués pogut resistir una trempera tan continuada, com la del seu clítoris o la que havia notat d'en Jan durant el sopar o en el recordat ball del "Celler Romàntic".

Tement poder irritar-la de tants orgasmes, i perquè no dir-ho, per poder descansar de tant moviment vibratori que li produí agulletes als canells de les dues mans, en Jan va voler reposar estirant-se a vora de la companya i inundant-la de petons per tot aquell cos encara no del tot nu.
Ell, per un costat, es frenava per la prudència de no voler realitzar l'acte sexual com requeria la situació, en primer lloc per no haver pensat a proveir-se de condons, i en segon i més important, pel temor abans esmentat de perdre-la o decebre-la si ho intentava, doncs un clau seria segellar-la amb l'etiqueta de dona adúltera i això no encaixava massa en les seves conviccions. Si de cas, caldria que fos la Paula la que se'n responsabilitzés de la iniciativa, si aquesta s'escaigués.
Ella d'altra banda, pel possible remordiment de reconèixer que si li donés peu a ser penetrada, seria admetre oficialment per primera vegada la infidelitat al seu marit, la cosa no va avançar més enllà de les carícies corporals i de les recíproques fantasíes sexuals, la darrera de les quals, fou la més delitosa per la parella.
La Paula, sense haver-se tret del tot el jersei, però arremangat al màxim de manera que permetia albirar el volum d'aquelles dues precioses mamelles, la mini que sols s'aguantava per tres gafets que facilità ràpidament el poder desprendre-se'n i les calces extretes per un sol camal però que prestava el poder separar al màxim les dues extremitats femenines inferiors, obrint-se del tot el sexe i donar pas així a la boca sedegant de la seva parella, i ell, que prèviament observà àgilment la maniobra femenina, capgirat, amb els pantalons i calçotets per sota del genoll, aproparen llurs respectives llengües a cadascun del voraç destí, establint el més gran "diàleg" que jamai podien sospitar i sense intercanviar-se cap paraula, com era ja per costum en ells quan es trobaven ardorosament empegats. Solament s'oïen en l'ambient d'aquella habitació els continus xarrupejos i esglais sorgits d'aquells cossos immersos en el banquet respectiu de llurs sexes i lliurats completament l'un a la voluntat luxuriosa de l'altre.
El llavis d'en Jan van poder tastar d'immediat el sabor agredolç del fluix de la Paula que no parava de rajar per l'excitació del moment, mentre que aquesta, no podia entendre com encara no tenia aquell membre viril la posició impecablement requerida, atès que havia transcorregut tres quarts d'hora bons, des de l'ejaculació anterior, pel qual motiu, va haver de prestar tota l'atenció possible a aquell òrgan incomprensiblement gandulejat i dedicar-s'hi de ple amb l'ajut de les seves fructuoses carícies labials i successives i delicades estimulacions femenines. El bon art femellenc, no va trigar a saber fer-lo respondre de manera precisa, en una posició d'obediencia ferma, test com si d'un pal de vaixell es tractés. Aconseguit doncs el perfil desitjat i mentre notava la voràgine de la llengua del company pel bell mig del seu baix ventre, ella començà pel seu compte, a curullar de petons i llengotejades aquella massa de carn encesa, que s'anava empedreint i amoratant cada vegada més.
Així passaren una bona estona absorbits per la delectada missió, mentre l'altra parella de l'apartament, intentava reiniciar altre cop, una vegada refets de la seva darrera disbauxa, la tasca que fins feia poc els havia deixat extenuats.
Com l'objectiu, (d'acord als plantejaments respectius i coincidents altre cop) no era pas d'arribar a la penetració, en Jan va anant-se entretenint a explorar amb la seva papil·la gustativa la profunditat i raconets humits i delectants d'aquella cova, mentre que la Paula, sols frisava per fer realitat de bell nou, aquell consell que tantes vegades li havia donat sa mare de petita, recomanant-li prendre's abans d'anar-se'n a dormir, un bona tassa de llet calenta, tret que avui i per primer cop en sa vida, seria d'un altre tipus i recent munyida, (no en volgué tastar mai altra d'igual origen), i no fent falta beure-se-la pas aquesta vegada amb un bol com a casa, i confiant per damunt de tot, que li seria molt més agradable i profitosa, que la que es pren habitualment.

-Com et sents ara, Paula?- exclamà ell després d'haver-la obsequiat generosament amb totes les reserves seminals de què disposava.
-Exxhhaauusta!.... -Exclamà tot suspirant i fent una petita pausa-, Dolça i abundosament nodrida. M'ha agradat aquest nou tast, saps? I tu, com te trobes després d'això?
-Immensament feliç i embogit de plaer, maca. Jo també he pogut gaudir de la teva font amb abundància, Paula. Gràcies, amor meu! -Expressà espontàniament per primer cop des del fons del seu cor, i continuà tot bromejant- Penso que t'hauré deixat tan eixuta que a partir d'ara i durant molt de temps, quan vulguis fer l'amor amb el teu home, necessitaràs de l'ajut de bons lubrificants, o ell correrà el risc de malmetre el làtex del preservatiu o la pell del seu prepuci, si és que us ho féu sense.
-No serà tant, eh?
-És que m'he empapat de tu, ho entents?- Mormolà irònicament.

Deixaren passar uns quants segons per estabilitzar els seus ritmes cardíacs. Més tard, lleugerament, separaren mútuament les respectives boques dels seus apreciats objectius, per poder parlar després amb millor fluïdesa i oxigenació.
-Què t'ha semblat aquesta pràctica, maca? -Digué en Jan, encara a batzegades pel cansament de l'exercici bucal.
-Única! - respongué ella amb el mateix to.
-Creus possible que d'ara endavant el teu home notarà aquesta experiència que has tingut?
-No, no ho crec, doncs la nova vivència d'avui ha estat tan excel·lent que la vull perpetuar com la millor de la meva vida, i no intentaré pas repetir-la o copiar-la amb ell. Penso seguir com fins ara, intentant fer una mica de tot, però sense dur-ho a aquest extrem.
-Reincidirem doncs, Paula? -Preguntà tot esperançat
-Això, xato, ja no ho sé. L'ocasió d'avui, ha estat molt bona, fascinant, encoratjadora... vivificadora, però pensa que jo tinc una realitat a l'entorn meu, que he de seguir mantenint i respectant..., -fent un petit encís digué amb un altre to- qui ho diria, no? -i proseguí tot seguit- però... és que no la puc, ni la vull pas posar en perill, saps?.
-Així, no ens veurem més com ara? -Li preguntà mentre intentava anar-se col·locant les peces de vestir al seu lloc adient, tret dels eslips i pantalons, per tal que ella anés escurant amb la delicadesa acuradament femenina que posseïa, la resta orgànica que regalimava encara per la superfície d'aquell penis en fase notablement minvant.
-És clar que sí home. Dilluns mateix si vols .... a l'acadèmia, però.
-No, crec que no m'has interpretat bé.
-Sí t'he entès, Jan, Sí! -Digué ja amb un to més seriós mentre s'anava separant, a pleret, del cos masculí- Però el que et vull dir ara t'ho dic de debò. Vull que quedem com a bons amics, mantenir viu aquest record d'avui que ha estat molt maco i prou. Si ens trobem per casualitat i anem a prendre quelcom i petem la xerrada, serà una cosa, però quedar expressament per a veure'ns i enrotllar-nos, n'és una altra, i això últim no vull fer-ho per ara.
Les calces, faldilla i jersei de la Paula, poc a poc van anar a parar al lloc d'on havien estat bruscament forassenyades.
-No m'has dit que m'estimes, Paula.
-Per què t'ho havia de dir? El fet que m'hagi donat quasi bé tota sencera a tu, necessàriament no implica que t'hagi d'estimar. És cert que, abans d'aquesta nit, sentia un apreci per tu que ha millorat sensiblement al coneixe't físicament, i penso que m'ho has fet millor que cap home tot i no haver-me penetrat, però això no és causa suficient per deixar d'estimar al meu marit, comprens?
La Paula tenia sort de què la hipocresia pogués dissimular-se tan bé. No sabia el què i com l'havia fet canviar el seu amic, però no volia altra cosa que poder-li dir que també l'estimava i que el desitjava més que al seu home. Que no havia sentit mai una passió com la viscuda moments abans i això no solament la va fer feliç aquella vegada, sinó que volia continuar sentint aquella felicitat d'ara endavant.
Les aparences manaven però i havia de continuar fent-se passar com la víctima d'una aventura espontània i prou.

-Però de debó no sents encara res per mi? -Insistí en Jan.
-Com t'ho he de dir que sí, però no el que tu et penses!

Abans de poder continuar amb el seu argument, les veus de l'Angie i el seu company, un cop extenuats de la seva da
rrera rebolcada, es van deixar sentir coordinadament, interrompent la conversa:
-Esteu ja? Nosaltres ens n'anem de retirada, que demà volem anar-nos-en de cap de setmana a la muntanya.
-Sí, sí, ara sortim. Deu ser tard, no? - Exclamà la Paula, mentre davant de l'espill i amb gestos bruscs i moviments de cap, procurava amb el seus dits convertits en improvisada pinta, posar en ordre aquella massa capil·lar de color castany, que en Jan tant va saber desorganitzar.
Acomiadats per la parella amfitriona, demanaren l'ascensor que els duria al replà del portal i abans de sortir tots dos al carrer, com si no s'haguessin de trobar mai més, s'uniren amb una forta abraçada i traient forces d'on els hi quedava, es besaren apassionadament durant una llarga estona.
-Què, deixem-ho així, Jan? - Soltà la Paula quasi bé sense alè.
-Com tu vulguis, però això no pot acabar d'aquesta manera.
Ella pensà el mateix, però se'n cuidà prou d'exterioritzar-ho.
Foren en recerca de l'"Ibiza" del Jan i aquest per no perdre el costum d'apurar al màxim l'estona de companyia de la tan apreciada amiga, va voler acompanyar-la en aquesta ocasió, fins a la mateixa porta de casa, doncs a aquelles hores de la matinada, no temien pas ser vistos per ningú que la pogués comprometre.

Igualment com la darrera vegada que l'acompanyà amb cotxe, s'avançà en obrir-li la porta perquè en baixar, i malgrat haver-ne pogut gaudir força estona abans, li pogués veure (aquest cop amb més claredat que en la primera ocasió per Nadal, i sense la necessitat d'un accidental moviment exquisidament femení per dur la mini), el color blanc de les seves calcetes. Així doncs i després d'un breu Adéu, en Jan va poder anar-se'n ben trempat cap al seu domicili, on sabia que l'esperava un llit solitari amb un joc de llençols, que a l'endemà segur, haurien de fer cap a la rentadora.


(... continuarà en una darrera entrega)