L'ànsia (IIa part) (Novel·la tèbia, per no dir eròtica)

II

Estrenat ja el nou any, al bell mig encara del període vacacional i entre el brogit comercial d'aquelles dates, la Paula i en Jan van ensopegar-se en varies ocasions per la rambla principal de la ciutat.
Els carrers estaven plens de gom a gom. Els comerços no donaven l'abast. Les targes de crèdit semblaven no voler parar llur activitat. Qui més qui menys se'l veia amb algun paquet entre mans.
Després de saludar a la Paula -amb el bes de rigor- i cerciorar-se cada vegada, de l'absència masculina adient, en Jan va aprofitar d'anar-la acompanyant a totes les botigues que entrava o en les que el reclam de llurs aparadors la feien aturar del plaent passeig. No se n'adonava que d'aquesta manera, aconseguia que entre conversa i conversa, hi havia un motiu que obligava a interrompre-les, cosa que la Paula, si bé amb un cert enuig, agraïa, per així no engrescar-s'hi i sentir la morbosa necessitat d'haver-les de prosseguir.

Llevat de les dues primeres trobades, que ambdós van considerar completament fortuïtes, a partir de la tercera, mútuament recelaven ja de la casualitat i restaven convençuts que els primava més la incògnita de si es trobarien, que no pas l'afany de comprar o tan sols de donar un tomb, sense més.

* * *

S'inicià ja el nou període acadèmic i en Jan com tenia per costum, assistí puntual les primeres setmanes seguint l'horari flexible (bàsicament cap al vespre) que el mètode avançat d'ensenyament individual, audiovisual i interactiu del centre, li ho permetia.

Però aquella regularitat inicial, fou cada vegada més minsa, i la Paula, malgrat no pertànyer al level on en Jan estudiava, va arribar a assabentar-se de les continuades faltes del seu novell amic.
Malauradament, n'intuïa la causa, pels precedents que li avançà en les passades vacances.
Era divendres. En veure que no podia ja concentrar-se en el que la pantalla i els walk-mans li estaven oferint, en Jan determinà al quart d'hora d'haver entrat a classe, deixar-ho tot i sortir-ne, no sense abans, preguntar a la secretaria, l'Angie, a quina hora plegava la Paula el darrer dia de la setmana.
L'Angie, que molts cops coincidiren amb en Jan als sopars que gairebé mensualment organitzava l'esmentat centre, (La Paula no tenia per costum d'assistir-hi), li respongué amb el to amical de sempre i aquesta vegada conscientment, amb un somriure sorneguer, que si s'esperava uns deu minuts, la veuria sortir.

- L'esperaré al carrer- va replicar en Jan, i en haver dit això, l'expressió rígida que havia tingut fins aleshores, se suavitzà de tal manera que l'Angie, no va estar aliena a aquest canvi.

Poc després la silueta de la Paula, es deixava entreveure darrere el vidre entelat de la porta.

- Hola Paula, com va? Vull parlar amb tu. Tens una bona estona avui, per petar una xerradeta com cal?- Digué en Jan tot just veure-la, i besar-la com és obvi, sense gaire bé donar-li opció a reaccionar. Un cop refeta de la sorpresa, va respondre-li a la salutació.

-Avui m'agafes bé, perquè tinc a l'home i el nen a casa d'uns amics celebrant un aniversari, i com sempre, suposo que vindran ja mig sopats.
-Anem doncs a donar un tomb, o millor encara, a prendre alguna cosa calenta. Et sembla?
-Em sembla molt bé.

No els importà caminar una estona fins passar davant d'algun establiment o cafeteria que els semblés prou acollidor i que els garantís un ambient agradable, per no dir, íntim. Eren al barri antic, i optaren per entrar al "Celler Romàntic", un local situat als baixos d'una de casa de pedra datada dels principis del segle XIX, amb columnates i decorada amb llums artístiques, imitant torxes. L'únic vestigi modern a la vista, eren els estris propis per a poder atendre el públic, l'espai destinat al disjockey i els llums d'emergència. El mobiliari era de fusta, propi de l'època de construcció del lloc.
El "Let it Roll" de George Harrisson que sonava llavors a la sala, fou com l'himne de benvinguda, que els acompanyà fins a trobar un seient adequat.
S'assegueren un enfront de l'altre. Al mig dels dos, un estil de tamboret que ben just podria albergar un cendrer i els previsibles gots de la consumició, però sí permetia que els respectius genolls poguessin trobar-se i recolzar-se mútuament. A cap dels dos els molestava el contacte recíproc de les seves articulacions, ans el contrari.

-Bé Jan, tu diràs que és això que necessites tant dir-me-, mentre demanava al cambrer que se li apropà per ajudar-li a acabar de treure's l'abric, una infusió de menta.
-A mi posi'm un cafè ben llarg, sisplau- sol·licità en Jan, mentre posava pel seu compte la seva caçadora recolzada al seient.
-T'agrada aquest lloc, Paula?. T'hi sents bé?
-Oh sí, sí. Per ara, molt. Feia temps que no hi entrava a un local així, saps?. Pensa, que estic molt obligada i a penes em queden hores per anar a esbargir.me. -Semblà excusar-se sense necessitat de fer-ho.
-Mira Paula, recordes tot el que et vaig dir aquella nit de xerrameca i tu vaticinares que passaria amb la Diana?, doncs això és ja una realitat. Quasi cada dia, a l'hora de sopar, entre mig i mig de cada plat, el "meu amic" advocat li truca i queden per sortir. Hem de parlar, em comenta, tota sèria abans d'arreglar-se.
-Potser vol ser sincera amb tu, i abans d'enganyar-te, vol tenir la plena seguretat de si vol fer algun pas decisiu, estar-ne ben convençuda, i vet ací la seva necessitat de diàleg.
-Voldria creure que fos així, però penses tu, que no es premonitori d'un diàleg "especial" el que cada vegada que s'arregla, després de la trucada, es buida pel cos mitja ampolla de "Clear Matine", engega tot un concert d'sprays, i com a postres es passa una bona estona en escollir quina de les seves calces la poden afavorir més? Ah, i evidentment, sense demanar-me'n l'opinió!
-Deus tenir algun motiu convincent per sospitar d'una cosa així, no? - Li preguntà tota interessada- Veus si s'emporta preservatius, o es pren la píndola, posem per cas? La notes neguitosa i contenta alhora? Quan torna a casa, canvia de conducta? Notes que fa olor a home?
-No. Cap d'aquestes coses. Però la veritat, és que ara no m'hi puc pas apropar, ni tan sols per a olorar-la.
-I no et diu de què parlen o què fan durant la sortida?
-Sí i no.
-No t'entenc, Jan.
-Veuràs, crec que perquè puguis copsar realment, l'estat d'ànim del nostre matrimoni, voldria explicar-te amb més detall, com funcionàvem com a parella des del punt de vista sexual, ja que penso que aquesta ha estat la clau de la nostra crisi. Et sembla bé o et fa cosa, que t'ho expliqui?
-I per què vols dir-m'ho a mi, tot això?

Finalitzà aleshores la peça musical, que els anava acompanyant en aquests darrers minuts, i es pogué oir a la sala, les primeres notes de la següent. La llum era tènue, que incitava encara més al recolliment.

-Psssst!. Escolta. -Comentà en Jan, fent un gest brusc amb la mà com volent silenciar-ho tot.

Malgrat no estar concebut com a sala de ball, el Celler Romàntic, disposava d'un petit espai, apte solament per a unes tres parelles. En aquell moment, havien començat a sentir-se els primers acords d'un rovellat so procedent de la guitarra d'en Mark Knopfler en la seva cançó: "You and your friend". En Jan, que li encantava aquella cançó dels Dire Straits, instintivament volgué que fos la "seva cançó", i sense donar resposta a la pregunta que li formulà abans la Paula, l'agafà del braç i la convidà quasi violentament a ballar aquella nostàlgica balada.
Eren l´única parella de la pista, i en Jan, va tenir col·locades ben aviat i estratègicament, les mans entorn aquell cos elegantment femení, i sorprès encara. Ella no va dir res, però tampoc va dissimular que li agradà la manera sobtada i bruscament agradable que va tenir en Jan de fer-la bellugar.
En fer els quatre primers passos, en veu baixa i a cau d'orella, a fi de provocar-li un tènue pessigolleig que la fes fiblar, en Jan li digué:

-No parlis ara, seguim ballant, escoltem fins que s'acabi la cançó i deixem, mentre, que el so d'aquesta guitarra, ens transporti cap un món imaginari, amb tu i jo com a úniques ànimes.

No necessità, d'emparar-se amb la foscor d'aquell petit racó, per voler cada vegada més i més encaixar-se al màxim amb aquella atractiva i púdica anatomia amb l'ajut de les seves inquietes i agosarades mans.
La pista concreta del CeDé, aviat va fer el seu curs, i el seguí una de "country" que no fou de l'agrat de cap dels dos.

-Bé, seiem? Li suggerí en Jan a la seva recent estrenada parella de ball.
-Sí.
-T'ha agradat la peça?
-Sí, molt, però m'ha agradat més el diàleg silenciós i compenetrable que hem mantingut durant aquests minuts.

Si en Jan ja estava prou esverat pel continu contacte del seu membre, amb la dansaire i suau pelvis de la Paula, la intencionalitat d'aquella frase fou prou determinant, com per després d'acompanyar-la altre cop a la taula, excusar-se per anar als serveis i poder, amb la màxima discreció possible, sortir-ne ben relaxat.
De retorn, sense malpensar del que podia haver estat fent en Jan, la Paula tenia fixats els ulls en l'entrecuix del mascle, per si es delatés alguna cosa. Va quedar decebuda pensant que deurien ser uns calçotets molt ajustats, els que dissimulaven l'erecció que ella va notar-li tota l'estona mentre ballaven.
-Buff! Que apurat havia arribat!
-Si que t'ha fet efecte aquesta quantitat minsa de cafè -Replicà la Paula.
-No ha estat tan sols el cafè el que m'ha omplert la bufeta, saps? Ja te'n déus haver adonat mentre ballàvem, no?
-Què vols dir...? -Preguntà amb un to burleta.
-No res, no res.... Continuem?

Evidentment, no va caldre que en Jan s'explicités més per descobrir la Paula, que la infusió del seu company, acabà a l'exterior del seu cos amb el seguici assistit d'una bona
dosi de secreció genuïnament masculina. Preludi excel·lent per recordar una vegada més, de què tractaria la continuació de la conversa que la música obligà a interrompre. Tot i esperant amb curiositat les intimitats que rebria del seu amic, ella va voler sobreposar-se per no semblar afamegada pel tema.

-On ho havíem deixat abans? -Es preguntà en Jan a sí mateix, mentre cridà al cambrer que li servís un conyac. Necessitava d'un estimulant per a buidar-se el pap. - Ah sí! He d'explicar-te la nostra vida sexual com a matrimoni, i sabràs el perquè de tota aquesta crisi.
-Si et trobes violent, Jan, no cal que em diguis res, però si creus que et serveix per desfogar-te vull que m'ho expliquis tot, encara que no t'ajudi massa, el que jo conegui els teus problemes.
-Si vull dir-t'ho tot Paula, és perquè mai havia trobat ningú que em sabés escoltar amb tanta predisposició i amb tantes ganes d'ajudar-me, com ara tu. Amb això ja em considero suficientment compensat dels meus patiments, i més encara al saber que comparteixes ja des d'ara la meva sofrença.

La Paula volgué en principi, fer-li veure al seu acompanyant, que exagerava en expressar-se així. Finalment decidí no fer cap comentari al respecte, per intentar veure fins on era capaç en Jan, d'exterioritzar tots els seus secrets sexuals. Més tard (en el seu interior) podria contrastar les experiències narrades amb les viscudes per ella i l'Aleix, donada la similitud d'ambdues parelles, llevat és clar, del moment actual de crisi, de la qual cosa, se n'alegrà de no haver-la de compartir, al menys de moment. Presagiava que més endavant podria passar de tot amb en Jan. Començava a sentir-se atreta per aquell noi tan intrèpid, suggestiu i extremadament fogós.
El brandy fou servit puntualment amb un do afegit de l'oportunitat que el degustador agraí a betzef, sense a penes exterioritzar-ho. Prengué un primer gran glop. L'escalfor produïda per la dosi d'alcohol semblà dilatar-li les rescloses verbals de bat a bat.

- Mira Paula, ja des d'un principi et parlaré sense embuts. Jo, abans em considerava un home de costums clàssics, educat en un ambient familiar, tradicionalista, de sentiments religiosos bastant arrelats, i això, noia, marca molt. Tant és així que vaig voler arribar verge al matrimoni, com manaven aleshores els canons. Des dels divuit anys, tot i haver freqüentat els ambients de prostitució i consultades les tarifes i ofertes de les senyores anomenades de moral distreta i reputació més que sospitosa, tant les nacionals com les de fora del país en les distintes escapades estiuenques, mai vaig arribar a fer ús d'aquests serveis femenins. Amb això però, i malgrat la meva apetència sexual i l'escassetat de contactes matrimonials, m'he mantingut sempre igual. La Diana, no ho era de verge; saps?, per tant no hi va haver "estrena" com Déu mana. Somiava doncs amb la nit de noces per tenir la meva primera experiència. -Féu una pausa i begué d'un altre glop la resta de conyac que quedava a la copa. La Paula l'observava amb gran atenció i esperava amb impaciència que continués la dissertació. -No hi hagué tal nit, Paula. L'atabalament de la boda li repercutí en una neuràlgia bucal tremenda durant els tres primers dies, i com és evident també, durant les tres primeres nits seguides. Et suposes com em devia sentir durant la passejada, oi? Si vols que et digui la veritat, no recordo pas, quan va tenir lloc la primera penetració. Penso que deuria ser ja un cop incorporats a la nostra nova llar. -Tambalejà el cap amb la mirada baixa en direcció al terra, per repetir lacònicament per dos cops- Ja ni ho sé.
- Però en dir això Jan, m'estàs dient que fins aleshores ignoraves el que era una relació sexual, com Déu i els instints manen?
- Fixa't que et parlava de la primera penetració. No obstant això, contactes, carícies i masturbacions, sí n'havíem experimentat abans del matrimoni, però mai vàrem arribar al coit. També com t'he dit, crec que ni durant el viatge de noces.
Estranyada i afamegada pel descobriment intimista del seu company volgué encara esbrinar molt més fins arribar a escorcollar-lo del tot.
-Aleshores sí devíeu al menys practicar sexe oral, no?
En Jan es posà vermell. La foscor del lloc però, no el delatà gens. -Vergonya em fa dir-ho, però hores d'ara i aquestes alçàries, encara no he provat el sexe oral. La Diana no en va voler mai, ni al principi ni més tard i bé que jo ho intentava. Però quan hi havia l'ocasió i abans de que se'n penedís de fer sexe, desistia de la meva petició buco-genital, i així al menys, podia permetre'm una penetració com cal.
-O sigui, encara ets verge sexoralment parlant?-
Li gosà preguntar tot acudint-se-li un mot nou per incloure'l dins del seu propi i particular diccionari sexològic.
-Tu ho has dit, però no te'n mofis d'això.
-No, perdona, no t'ho agafis així. Vull dir-te amb això, que no estant la teva dona massa enamorada de tu, com me dónes a entendre, no és fàcil, que consentís de fer sexe oral. Pensa que gairebé passà dos anys des que el meu home i jo ens vam decidir, millor dit, jo vaig acceptar de fer-ne. Pesaven molt els tabús d'aleshores, i a més, ho trobava una cosa bruta i barroera. Ara però, i això sí, quan em ve de gust, m'entusiasma.
- Me n'hauràs d'ensenyar doncs. En tinc moltes ganes.
- Però, que estàs dient Jan ?
-Perdona'm, perdona'm. No volia dir això. Mereixes més respecte Paula. Sóc un bèstia quan parlo d'aquest tema, però és que al dir que t'entusiasmava... ja m'ho he imaginat tot i m'he posat calent de sobte.
- No, disculpa'm tu, per fer-te esverar. Comprenc com et sents, però això sí, no em demanis aquestes coses. Pensa que sóc una dona casada.
- No pateixis. No t'ho demanaré i no passarà més.- Féu un curta pausa i prosseguí lacònic- ...mentre tu no vulguis.

Aquest darrer comentari d'en Jan, el trobà inoportú i fora de lloc, però se'n guardà prou de reprotxar-li, en previsió que en el supòsit d'arribada l'ocasió sí ho volgués, no fos cas, ell tingués aleshores arguments per a retreure-li.
La Paula mirà el seu rellotge, i s'enfurismà al veure que arribaria a casa a una hora massa tardana i que necessitaria d'una convincent coartada.
Pensà que li aniria bé excusar-se dient que va sortir amb l'Angie per poder-li fer costat en el recent batibull emocional que havia tingut amb el seu darrer company sentimental.
En Jan pagà la consumició i a corre-cuita van sortir en direcció a casa d'ella. A una illa de cases abans però, la Paula s'aturà i demanà per simple prudència acomiadar-se allí mateix. Els dos petonets de costum, serviren per aportar una mica d'escalfor a aquelles dues cares, gairebé gebrades per la corredissa.
Com és natural, no és citaren per cap data en concret, sinó fins a la propera trobada.