L'amor que perdura

L’Alzheimer arriba de manera silenciosa, com una ombra que es va estenent sense que ens n'adonem del tot fins que ja és gairebé impossible d’aturar. A poc a poc, va esborrant les memòries, les veus, els noms. Però hi ha una cosa que aquesta malaltia no pot desfer: l'amor. L’amor que és arrelat tan profundament en els nostres cors que, fins i tot quan les paraules i els rostres es difuminen, segueix viu. L'amor que ens uneix, que ens dóna forces per seguir, encara que sembli que tot s’estigui enfonsant a la nostra volta.

A tu, iaia, l’Alzheimer et va robar moltes coses. Va començar amb petits oblits, noms que es feien difusos, records que s’esfumaven com la boira del matí. Però el més dolorós va ser veure com les teves mans, que un dia van cuidar-me amb tanta tendresa, van començar a perdre força. Com la teva veu, que em cantava cançons i em donava consells, va començar a desfer-se en silencis. Però mai vas perdre l’amor. Mai vas perdre les arrels que vas plantar al nostre cor.

Perquè l’amor que has sembrat en nosaltres és immortal. I sé que, fins i tot si els teus ulls ja no em reconeixen, seguiràs sent la meva iaia. Les arrels que vas sembrar en la nostra família són tan profundes que cap malaltia les pot arrencar. El teu amor va ser un fonament sòlid sobre el qual vam créixer. Un amor que ens va ensenyar a estimar-nos, a cuidar-nos, a ser-hi els uns per als altres, a ser una família.

El que no es perd mai és això. Les arrels que creixen al cor, els llaços invisibles que uneixen els que estimem. La teva tendresa, les teves paraules d’encoratjament, les teves mans oferint-nos consell i consolar-nos quan fèiem mal. Potser no recordes tot això, iaia, però nosaltres sí. I el teu amor és el que ens manté junts, malgrat el dolor, malgrat la pèrdua.

Sé que sempre seràs la meva iaia, perquè el que no es perd mai és l'amor ni les arrels que has plantat al cor de tota la família. Fins i tot quan tot sembli difús, fins i tot quan el teu rostre ja no sigui el mateix, l'amor que ens has donat és una flama que no s’apaga mai. I aquesta flama continuarà guiant-nos, continuarem sentint-te aquí, dins nostre, en cada gest de bondat, en cada record que tenim de tu.

I això és el que perdura. L’amor.