Cercador
El meu clàssic preferit
Un relat de: Maria12Avui vull parlar de tu, de l’home que porta la passió pels cotxes clàssics a dins de la sang. De tu, que quan en veus un els ulls se t’il·luminen com si fossis un xiquet petit davant del regal més esperat. De tu, que ets capaç de fotografiar-ne cada detall amb la delicadesa d’algú que no només en veu un cotxe, sinó que en sap captar la seva ànima.
I és que tu no només mires un clàssic, tu el sents. Quan en trobes un en mal estat, sé que el cor se’t trenca i fins i tot se t’escapen llàgrimes, perquè per a tu no és només un tros de ferro antic: és història, és art, és vida. I jo, quan et veig així, no puc fer més que admirar-te.
Si fos per tu, tindries mil naus plenes de cotxes, i cada nau seria com un museu obert al món. T’imagino caminant entre ells, explicant-ne cada detall, cada curiositat, com qui comparteix un secret amb orgull. I t’imagino feliç, perquè sé que el teu somni no és només posseir-los, sinó ensenyar-los, donar-los vida i fer que els altres els vegin com tu els veus.
I després hi ha tu amb el teu Mercedes, amb el teu 127… Quan els condueixes és com si el temps s’aturés. Et brillen els ulls, somrius sense adonar-te’n i és impossible no emocionar-me veient-te tan complet, tan tu mateix. En aquell moment no només condueixes un cotxe, condueixes un somni.
I jo, amor, babejo per tu. Per aquesta passió que et fa únic, que et fa immens. Perquè hi ha pocs homes al món capaços d’estimar d’aquesta manera: amb la intensitat que tu estimes els teus cotxes, la mateixa intensitat amb què estimes la vida… i amb què m’estimes a mi.
Per això avui et dic gràcies. Gràcies per deixar-me formar part d’aquest món tan teu, per deixar-me veure’t brillar cada vegada que et creues amb un clàssic, per ensenyar-me a mirar-los amb els teus ulls. Perquè potser jo no entenc tant de motors, però entenc de cor, i el teu cor està fet de passió i autenticitat.
I si algun dia tens aquelles naus plenes de cotxes, vull ser allí amb tu, caminant entre els teus tresors, veient-te explicar-los amb aquella il·lusió que em té captivada des del primer dia. Perquè jo no vull només compartir la teua passió: vull compartir tota la vida amb tu.
I és que tu no només mires un clàssic, tu el sents. Quan en trobes un en mal estat, sé que el cor se’t trenca i fins i tot se t’escapen llàgrimes, perquè per a tu no és només un tros de ferro antic: és història, és art, és vida. I jo, quan et veig així, no puc fer més que admirar-te.
Si fos per tu, tindries mil naus plenes de cotxes, i cada nau seria com un museu obert al món. T’imagino caminant entre ells, explicant-ne cada detall, cada curiositat, com qui comparteix un secret amb orgull. I t’imagino feliç, perquè sé que el teu somni no és només posseir-los, sinó ensenyar-los, donar-los vida i fer que els altres els vegin com tu els veus.
I després hi ha tu amb el teu Mercedes, amb el teu 127… Quan els condueixes és com si el temps s’aturés. Et brillen els ulls, somrius sense adonar-te’n i és impossible no emocionar-me veient-te tan complet, tan tu mateix. En aquell moment no només condueixes un cotxe, condueixes un somni.
I jo, amor, babejo per tu. Per aquesta passió que et fa únic, que et fa immens. Perquè hi ha pocs homes al món capaços d’estimar d’aquesta manera: amb la intensitat que tu estimes els teus cotxes, la mateixa intensitat amb què estimes la vida… i amb què m’estimes a mi.
Per això avui et dic gràcies. Gràcies per deixar-me formar part d’aquest món tan teu, per deixar-me veure’t brillar cada vegada que et creues amb un clàssic, per ensenyar-me a mirar-los amb els teus ulls. Perquè potser jo no entenc tant de motors, però entenc de cor, i el teu cor està fet de passió i autenticitat.
I si algun dia tens aquelles naus plenes de cotxes, vull ser allí amb tu, caminant entre els teus tresors, veient-te explicar-los amb aquella il·lusió que em té captivada des del primer dia. Perquè jo no vull només compartir la teua passió: vull compartir tota la vida amb tu.
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Els Reis que mai se’n van
- Quan el Nadal encara ens sosté
- A la Maria que encara no sabia que seria indestructible
- Carta a la meua mini jo
- Quan el cel torna a plorar
- Del fons del pou a la llum: el regal de viure
- El meu clàssic preferit
- “L’amor etern d’una tortosina per la Mare de Déu de la Cinta”
- Què és l’amor, si no és tot això?
- No estàvem preparats per al tsunami que ha saquejat la nostra vida.
- La llum que encara ets
- Carta a la vida
- L'amor que perdura
- AL FATASMA DE LA MEMÒRIA
- "El batec de la vida: amistat, amor i la quietud del mar"


