L'amor no s'oblida mai

Un relat de: ploma/Núria S.

M'agradaria saber
que ha estat de la teva vida
després de tantes llunes.

Com t'ha tractat.
Qui t'ha estimat?
Si encara m'estimes.

El temps cicatritza ferides
però en deixa records,
a cops bons, a cops no tant.

Avui has estat present,
se m'ha esvalotat el cor
i el pensament.


Comentaris

  • Dacord[Ofensiu]
    Josoc | 01-10-2007

    M'he sentit identificada amb el que expressa el teu poema... tot i que en el meu cas el que ens va separar va ser la mort. la poesia és una tan bona eina per expressar sentiments, oi?

  • Les cicatrius de l'amor.[Ofensiu]
    Avet_blau | 11-09-2007 | Valoració: 10

    la cicatriu que deixa l' amor
    malgrat el temps, la pluja i el vent,

    Sovint les cicatrius molesten ,
    piquen quan canvia el temps...
    ...i els record's de l'amor tambe tornen,
    en les tardes tendres, plujoses i tristes.

    La vida no m'ha sigut diferent,
    com tothom estic en la recerca eterna,
    omplint-me de il.lusions i amargors,
    i tinc el cos ple de cicatrius, també .

    Avet_blau

  • mai no s'oblida...[Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 11-09-2007 | Valoració: 10

    Es veritat que "el temps cicatritza ferides", però no n'esborra el record.
    Que bonica l'ultima estrofa.

  • mai no s'oblida...[Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 11-09-2007 | Valoració: 6

    Es veritat que "el temps cicatritza ferides", però no n'esborra el record.
    Que bonica l'ultima estrofa.

  • és maquisim[Ofensiu]
    Sardaukar | 05-09-2007 | Valoració: 9

    aiss m'he quedat pensatiu
    m'hi he vist molt identificat, i més encara avui (casualitats de la vida).

    Bé, sempre agrada saber que algú ha gaudit amb una obra teva, doncs aquí en deixo la prova! : )

  • El record de l'amor[Ofensiu]
    RATUIX | 04-09-2007 | Valoració: 9

    quan apareix així, sense control ens trasbalsa.
    Es com un cop de puny que ens arriba impensadament.

  • Antoni Casals i Pascual | 04-09-2007 | Valoració: 10

    De vegades, quan algú que estimàvem reapareix, sigui en presència o en pensament, tot se'ns trasbalsa.
    És el contrari de la famosa dita, que passaria a ser: ell (o ella) marxa, però l'amor queda.
    Quan som capaços de recordar amb tanta tendresa, segurament és perquè com molt bé dius, les ferides cicatritzen, però ens queda el record.
    Encara que jo, que sóc més aviat pessimista i melancòlic potser, si fos el meu cas, hauria escrit:
    El temps cicatritza els records
    però en deixa les ferides.

    Una visió més dura i pessimista que la teva, que destil.la tendresa per arreu.
    Una abraçada,

    Antoni

  • Concisió i encert![Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 30-08-2007 | Valoració: 10

    Hola de nou, poeta!!! En primer lloc, gràcies un cop més pel teu comentari, que resulta, sempre i per descomptat, enriquidor!!!

    En segon lloc, dir-te també que trobo magnífic aquest poema. Tants pocs versos i tant de contingut. Perquè efectivament no es tan senzill com classificar els records en bons o dolents. Hi ha una gran varietat de matisos. I la virtut d'aquest poema és tenir-los a tots en compte en tan poc espai.

    Els has il·lustrat fent referència a les sensacions que t'ocasionen, i mitjançant una darrera i molt breu estrofa d'allò més sensacional:

    Avui has estat present,
    se m'ha esvalotat el cor
    i el pensament.

    Enhorabona un cop més, company, i gràcies per tot!

    Salut i lletres,

    V

  • dolç[Ofensiu]
    Cau de lluna | 30-08-2007

    m'ha fet pensar, m'ha agafat per sorpresa en un moment que tenia tantes coses al cap!
    m'agradaria donar-te les gràcies.

  • Arbequina | 30-08-2007

    Molt dolça, molt bonica, molt real... m'ha agradat molt aquesta poesia.

    Una salutació.

    Arbequina

Valoració mitja: 9.4

l´Autor

Foto de perfil de ploma/Núria S.

ploma/Núria S.

14 Relats

70 Comentaris

19480 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
Com les aus canvio el plomatge tot sovint, per això algunes vegades els meus relats son plomissol, altres ploma gran.

Espero que us agradi o us distregui el que escric, si més no, gràcies per la visita.

Qui sóc?
Potser un dia ho sabré, de moment us diré que m'hagués agradat ser POETA professional. Mentrestant sóc aprenent de la vida i de la lletra.

Què m'agrada?
Llegir relats vostres en aquesta pàgina, escoltar els vídeos del fòrum, llegir a Martí Pol i llibres que m'intriguin fins al final. Escriure el que em passa pel cap i penjar-ho aquí al web, llevar-me de bon humor al matí - que a vegades no és gens fàcil - oblidar-me dels mals de cap, tenir feina, fer vacances, sortir a menjar amb amics i un munt de coses més.

Què faig amb el meus relats o poesies?
Guardar-los en un recull i enregistrar-los al Registre de la Propietat Intel·lectual per si més endavant en faig un llibre. Mai se sap!