El cinc d'en Jordi

Al Jordi li hagués agradat nàixer el 5 del 5 del 55, un any de cincs, d'aprovats totals. Però no, no hi va nàixer i no em pregunteu perquè li hagués agradat una cosa tant estrafolària, doncs si li preguntaven ni ell ho tenia del tot clar.
De fet, ja de ben jove, el cinc sempre va estar el seu número predilecte, deia que amb el cinc anava a tot arreu, podia permetre's ser ni molt bo ni molt dolent, era i prou, sense aparences.
El quatre per exemple, ja se li feia curt, doncs li semblava minvà i el set li era estressant perquè ja l'obligava a desitjar un vuit i llavors un nou i un deu i, això ja l'encarrilava dins d'una carrera frenètica d'avançar altres vuits, nous o deus...
La vida el va ensenyar que no tots aquells que tragueren millors notes quan anàvem a la Universitat, van ser els més agraciats en la seva vida professional o personal.
No penseu que no va ser un home sense inquietuds i creieu-me si us dic que va haver de superar molts obstacles, tampoc era d'aquells que movia el cap dient:
-Que hi farem! Ni molt menys! Ell com la majoria va perseguir números sense parar-se a pensar, fins que un dia ho va fer i va decidir tornar al seu estimat cinc.