Anar fent, com deia en Met de Ribes mentre se l'enduia el corrent...

t'animo a ser-ho sempre que vulguis, perquè aprenent-ne en gaudeixes. I des d'RC, aprenent-ne també permets que els altres en gaudeixin.

I anar fent, en efecte, com deia el Met de Ribes! Un poema ple d'imatges i comparacions, la majoria d'inspiració marina, molt ben trobades per definir una situació que, en el fons, no és altra cosa que el triomf (en molts casos afortunadament derrotable) de la rutina i d'un ritme de vida amb massa poc temps per a nosaltres i per a compartir.

De fet, l'última estrofa il·lustra a la perfecció aquesta sensació de pesadesa i d'apatia.

"Amb mandra a voltes ens
preguntem:
Com anem? I sabedors
de la resposta ens contestem:
Anar fent..."

I amb aquests versos no només clous sinó que també resumeixes tot el poema. ¿Què més pot demanar un lector o lectora quan, a més de gaudir de tot el poema, pot trobar-ne resumida la idea al final, cosa que facilita tenir present durant més temps a la ment la reflexió plantejada per l'autor?

Gràcies, company, per brindar-me la possibilitat de conèixer-te a través d'aquest poema, i si s'acaba la tinta... espero que la ploma sigui recarregable!!!!

Una abraçada, POETA!

V.

es adonar-se'n i seure per parlar-ne, massa cops la gent prefereix "anar fent".
Molt ben trobat.
Una abraçada

Mil petons!!

no volia pas posar-te un 1, sinó un 9,

He tocat una tecla equivocada. PERDONA'M, sisplau!!!!!

una abraçada......................

m'ha fet molta il.lusió rebre'l. Molt agraïda, ploma!

per una banda és trist i molt real (per desgràcia) Perquè "anar fent" pot ser que expressi l'aborriment i la incapacitat per trobar camins de creació com ara escriure.

Tu i jo, pel que sembla, intentem trobar "oxigen" , oi?, llavors, si podem, trobem la cara divertida del relat...Si no la hi trobes, perdona'm, perquè la intensió és bona.

tens una gran capacitat d'expressió i de captació de matisos, t'estimo ploma, ja ho saps. Compartim, en part, la gravetat del problema comú.

T'estimo, i recorda, si et sembla, que la gent (de casa i de fora de casa)no entenenaquest problema i et pots sentir incompresa, però tu, estic segura, tens FORÇA per tirar endavant i perdonar la incomprensió. Una abraçada!!