La dona dels cartrons

Un relat de: ploma/Núria S.

Si l'haguéssiu vist anys enrere! - deia la gent
Havia estat una dona corrent, però arregladeta feia molt de goig: la seva perruqueria setmanal, bonics vestits. Venia de bona família i s'ho podia permetre.
Si be és cert, que gairebé sempre havia d'anar sola a tot arreu, doncs s'havia casat amb un artista que sempre tenia una excusa per marxar de casa sense ella, ho portava prou be, ja s'hi havia acostumat a aquella vida i, no semblava que la molestés gens.
Crec que va ser als setanta anys quan va fer el tomb, els que l'havien conegut de jove i els veïns començaren a veure coses rares i a sentir-li a dir que no tenia diners.
Començà a no arreglar-se els cabells, després a descuidà altres parts del seu físic i a relacionar-se poc. Al cap d'un temps va començà a sortir cap als capvespres com una ànima en pena, amb una pinta gairebé irreconeixible, arrossegant uns espardenyots vells. A vegades algú li preguntava si es trobava be, però ella s'esmunyia fent veure que ni el veia o sentia.
Vagava pels carrers per recollir cartrons i endur-se'ls a casa, fins i tot l'havien vist barallar-se amb altres recol·lectors més joves per una peça o per un piló de diaris bruts. El mal vocabulari la va anar acompanyant a partir de les hores i, de dia es deixava veure ben poc, sinó era a la botigueta del barri a comprar un tall de cansalada i uns cigrons cuits.
El marit que no entenia el canvi o tan li era, cada cop va anar allargant més les seves escapades i ella gairebé acabà vivint amb la companyia de totes les runes que acumulava.
La cosa va durar gairebé deu anys, fins que ella ja no pogué arrossegar aquells farcells de papers i cartrons. Va desapareixe dels carrers i quedà enclaustrada al llit, fins que un dia el marit decidí ingressar-la a una residència i al seu historial hi aparegué aquest curiós nom: "S. Diogenes".

Comentaris

  • sensibilitat[Ofensiu]
    llacuna | 11-10-2008 | Valoració: 9

    Cal espantar-se pel canvi de vida de la dona o per la progressió nefasta de l'home?

    Molt bonica la història.:)

  • Sembla ben bé[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 22-08-2007 | Valoració: 10

    la primera part d'alguna història força més llarga... amb intrigues i interrogants de tota mena...

    O potser no, perquè entesa la referència final al Síndrome de Diògenes, el relat queda ja molt ben tancat, i per tant no necessàriament ha de tenir continuïtat. De fet, és molt bo cloure'l amb la constatació d'una curiosa casualitat (nom de la pacient versus síndrome o malaltia versus circumstàncies que envoltaren la pobra senyora els últims anys de la seva capacitat de raonar).

    M'ha agradat, de debò. Crec que l'hauries de treballar una miqueta més (qüestions de forma i d'estil: algun accent [bé], llegir-t'ho amb calma per trobar la puntuació més correcta...) i el resultat podria merèixer algun tipus de premi o reconeixement (no sé si estàs molt familiaritzat/da o t'interessa el tema dels premis literaris: a la pàgina web del Dept. de Cultura trobaràs una magnífica base de dades dels premis literaris que es troben en curs).

    Salut i, de moment, el reconeixement a La dona dels cartrons és la meva humil admiració.

    Fins una altra,

    V.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de ploma/Núria S.

ploma/Núria S.

14 Relats

70 Comentaris

18879 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
Com les aus canvio el plomatge tot sovint, per això algunes vegades els meus relats son plomissol, altres ploma gran.

Espero que us agradi o us distregui el que escric, si més no, gràcies per la visita.

Qui sóc?
Potser un dia ho sabré, de moment us diré que m'hagués agradat ser POETA professional. Mentrestant sóc aprenent de la vida i de la lletra.

Què m'agrada?
Llegir relats vostres en aquesta pàgina, escoltar els vídeos del fòrum, llegir a Martí Pol i llibres que m'intriguin fins al final. Escriure el que em passa pel cap i penjar-ho aquí al web, llevar-me de bon humor al matí - que a vegades no és gens fàcil - oblidar-me dels mals de cap, tenir feina, fer vacances, sortir a menjar amb amics i un munt de coses més.

Què faig amb el meus relats o poesies?
Guardar-los en un recull i enregistrar-los al Registre de la Propietat Intel·lectual per si més endavant en faig un llibre. Mai se sap!