L'aigua no pot ser una obsseció

Vet aquí un gos, vet aquí un gat aquesta història ha començat.
En una ciutat anomenada Rubí. Davant de l'escola Pau Casals, hi vivia un malefici, vull dir un nen, un nen que estava obssessionat per l'aigua, abans de començar a dinar, ja s'havia acabat l'aigua de tota la gerra.
Era un nen d'aquells que si es colen a la cua de la font del pati, ja et pots anar despedint de la font per uns minuts. A l'assignatura d'informàtica, la professora, ens va dir, que com estem fent el projecte de l'aigua, busquessim experiments sobre l'aigua, així ho vam fer.
La professora d'informàtica, la Mireia, era una noia de cabells rossos, llargs i llisos, amb un llaç. Portava ulleres.
A l'hora de dinar, vaig seguir on anava, em feia molt mala espina l'expressió que feia quan llegia un llibre de l'aigua. Vaig caminar hores rere ella, i la vaig seguir fins a un turó de Can Oriol. Va treure aquell llibre, i va dir un conjur que va fer aparèixer una escombra. Però l'errada que va cometre, va ser que li va caure el llibre a mig camí. Ja no podia tornar enrere.
Van passar un o dos mesos, i la professora ja sospitava de mi. Sense el llibre no podria continuar sent bruixa de l'aigua. Llavors va ser quan vaig obrir el llibre, només sortien fotografíes de l'aigua. Vaig posar el llibre davant del Sol, perquè feia calor i no em volia torrar la pell. Es van començar a veure unes lletres.
Vaig passar pàgines, i en una, hi havia un riu molt sec, em sonava molt. Va començar l'estiu, el tercer i últim trimestre s'acabava.
Vam anar de colonies a una masia al costat del riu Erbre. El noi de la boca seca es va ajupir i va veure molta aigua. Per la nit , vaig sortir de la masia, i vaig obrir el llibre,que l'aguantava la llanterna que il.luminava les lletres.
Vaig obrir el llibre per la pàgina marcada per un punt de llibre oblidat, posava:
-Si vols que el riu s'alliberi de sequera digues això lletra per lletra-.
Potser l'havia de detrellegar, si, en efecte; el nen de la boca seca es va adormir i va deixar de veure aigua del riu.
Al dia següent, quan va veure que el llit estava tan mullat, li va donar per no veure aigua.