L’activisme, en primera persona, a “Obertament”

Congrés d’ENTER Mental Health: PARTICIPACIÓ DELS USUARIS. Un element essencial per a la millora efectiva de la salut mental en el segle XXI.

16 i 17 de Juny de 2014. Hospital del Mar. Barcelona.
16 de Juny: Sessió paral•lela III: ESTIGMA (Aula 61.S02 Campus Mar – EN ESPAÑOL).

Traducció al Català.

---

L’activisme, en primera persona, a “Obertament”

---

Sóc activista d’Obertament des de l’any 2012, quan vaig assistir a la presentació del projecte i em vaig interessar en participar en el mateix.

Contestí un formulari de preguntes en la pàgina d’internet d’Obertament i els envií un escrit de 13 pàgines, que titulí “Denuncia o mor”, en el que em desfoguí narrant experiències de discriminació que he patit al llarg de la meva vida. Veig que m’escoltaren, perquè fou seleccionat per realitzar la formació.

A ser activista d’Obertament es pot arribar des de varis llocs, essent internet la forma més àgil, però haig de dir que gràcies a la publicitat que s’ha vingut fent, Obertament és més coneguda ara que quan comencí, pel que juntament al telèfon, els contactes amb associacions o clubs socials o el boca a boca també funcionen a l’hora d’arribar a interessar-se per Obertament.

La missió d’Obertament és molt clara: “Lluitar contra l’estigma i la discriminació que pateixen les persones per raó de tenir alguna problemàtica de salut mental, fent que siguin protagonistes del canvi”. Hi ha, també, una visió i uns valors, molt dignes, mitjançant cinc línies de treball:

• Campanyes de comunicació.
  
• Formació de col•lectius específics.
  
• Intervenció sobre missatges i pràctiques estigmatitzants o discriminatòries.
  
• Foment de projectes comunitaris.
  
• Empoderament de les persones amb problemes de salut mental.
  

Férem la 1ª edició de la formació entre setembre i desembre del 2012. Hi havia molta expectació el primer dia, donat que érem 30 persones escollides entre uns 80 candidats. Posteriorment s’han fet varies formacions més en altres llocs del territori. Actualment s’està realitzant la 3ª edició a Barcelona.

Pel Gener de 2013 començarem a funcionar amb els 3 equips pels que fórem entrenats: el d’Alerta Estigma, el de Sensibilització-Formació i el de Portaveus. Aviat vam començar a tenir reunions quinzenals en les que teníem assignades unes tasques rotatives, que havíem de repartir-nos entre els integrants de cada equip i que tenien a veure amb fer anar el correu electrònic, la realització d’actes o la redacció d’un butlletí a nivell intern, per exemple.

Decidí integrar-me en dos equips: Alerta Estigma y Sensibilització-Formació, estant pendent del que succeïa a Portaveus a la vegada, ja que m’interessava tot el què fes referència a Obertament en general.

Em convertí en activista, quasi sense donar-me compte, ja que no sentí en principi que estava realitzant tasques pròpies que fa qualsevol activista d’altres naturaleses, ja sigui activisme polític, ecologista o a favor del col•lectiu homosexual, per exemple.

Vull, ara, recordar 3 principis que tenen a veure amb l’activisme i que se’ns va fer saber en la formació: L’activisme…

• És una tasca col•lectiva que busca el bé comú.
  
• És una tasca educativa basada en el respecte a l’altre.
  
• És una tasca gradual.
  

Sí, m’havia convertit en activista per la salut mental. La qual cosa implicava que lluitaria contra l’estigma i la discriminació per raons de salut mental, en tots els àmbits, ja siguin aquests els mitjans de comunicació o en qualsevol pràctica o manifestació pública, on es percebés algun indici en forma de connotació negativa o positiva que parlés de salut mental. Però al mateix temps, intentant posar en pràctica els coneixements de parlar en públic en una xerrada de sensibilització que donarem amb una companya d’equip davant de 40 estudiants. També, tractant de donar una imatge fidedigna de les persones amb trastorn mental en un diari, aquesta vegada com a portaveu. No obstant, m’he mantingut fidel a l’equip Alerta Estigma, amb el que em sento més identificat.

Més enllà de subdividir les nostres accions en 3 equips, hi ha la voluntat individual, de cada integrant, en voler participar, activament, de qualsevol de les propostes que s’han fet des que comencí tot.

Els professionals d’Obertament, permeteu-me que els recordi, han sigut de gran ajuda en la nostra tasca de lluitar contra l’estigma, ja que gràcies a ells i elles, ens han fet sentir als activistes com els veritables protagonistes del canvi.

Encara que sigui un canvi utòpic. Encara que sigui poc el que fem, té un significat molt especial per les persones amb trastorn mental, ja que Obertament permet a gent que potser no hagi tingut l’oportunitat de donar un discurs com aquest, a donar-lo. Permet que a gent que li feia il•lusió sortir a la premsa, els portaveus, a sortir en un reportatge de 2 pàgines en un diari d’àmbit nacional, per exemple. Permet que a gent que vol expressar com es viu o com és un trastorn mental, a dir-ho en públic davant de diversos grups d’estudiants universitaris de treball social, per exemple. S’ha donat l’oportunitat de parlar i no callar-se, ni amagar-ho per cap motiu. Això em sembla, senzillament, meravellós.

Desitgem un canvi en les societats, em refereixo a elles en plural expressament. Hem de lluitar contra la discriminació que existeix allà fora i hem de fer partícips a totes aquelles societats, sense excepció. Ja que només així, aconseguirem la nostra missió.

En els temps que corren, passen molt desapercebudes les experiències personals de molta gent que es queda sense feina o sense la possibilitat d’accedir a un treball digne, per raó de la seva salut mental, ja siguin població activa o inactiva. En canvi, s’escolten crits en moltes manifestacions públiques, com en premsa, televisió o internet relatives a temes de salut mental, en les quals pocs perceben com d’ estigmatitzants arriben a ser, no obstant, ho són i molt. Tot aquest estigma va calant, calant…. i calant endins la nostra ment, fins que quan ens n’adonem, estem al marge d’una crisis o brot, per culpa d’anar assumint aquella concepció de nosaltres mateixos, que som poc més que persones trastornades, sense molt més que fer o esperar en la vida. Això, jo ho anomeno: Autoestigma.

És a dir, els missatges aparentment sense importància, però que porten una certa càrrega d’estigma, entren per una orella i surten per l’altra. Però estem segurs que es així? No es tractaria d’una cosa semblant a la publicitat subliminal que a base de repetir-se i repetir-se ens empeny a escollir aquell producte quan anem al supermercat? Estem parlant del mateix. Si s’obstinen en què els mal anomenats “psicòtics” (entre cometes) són assassins en sèrie i t’ho van repetint o deixant-ho anar de tant en tant, acabaràs creient-ho, sense qüestionar-te per quina raó i això repercutirà en el teu entorn, tard o d’hora.

Quelcom ha de funcionar malament quan es continua parlant de “manicomis” en espectacles super-vendes com circs,… inclòs en títols de llibres; o de “psicòtics” en restaurants on donen una imatge passada de moda, llòbrega i tètrica per servir els menús. Sempre queda bé adornar un titular amb les paraules “esquizofrènia”, “esquizofrènic” o “esquizoide”, perquè dona la sensació que son cultismes, que pocs entenen, encara que aquestes noticies no parlin de salut mental, però la imatge del col•lectiu queda malmesa perquè se li atribueixen a aquests conceptes una negativitat, per ella mateixa, estigmatitzant.

Ser activista, en contra dels prejudicis entorn la salut mental, significa per mi quelcom més que una mera col•laboració puntual amb una campanya, ja que aquesta ambiciona molt més. Nosaltres ambicionem integrar-nos de ple en les societats, incloure’ns en elles, sense haver de sentir-nos víctimes de la nostra sort, per haver desenvolupat un trastorn mental aliè a la nostra voluntat, per tenir una vida plena i satisfactòria com els altres:

• Amb els nostres drets i obligacions.
  
• Amb l’aprofitament de les oportunitats.
  
• Amb les nostres habilitats i capacitats.
  
• Amb les nostres carències i defectes.
  
• Amb la nostra personalitat i el nostre grau d’implicació.
  

La qual cosa no només comporta una vida de penes i sacrificis, sinó l’alegria per un treball ben fet que redundarà en benefici dels propis afectats. Contribuir, d’alguna manera, al nostre propi progrés, junt a la comunitat en la que vivim és una de les raons per les que el col•lectiu de la salut mental lluita sense descans.

Si prescindim de l’estigma que es, sens dubte, innecessari, arribarem a ser més assertius i ens mostrarem més comprensius amb les diferències entre uns i altres. Respirarem millor, i això ens convé.

Fins la data hi ha hagut diverses trobades d’activistes d’Obertament, que no hem d’oblidar que som voluntaris, junt amb els professionals. Aquestes trobades estan programades per millorar la comunicació entre nosaltres o per a fer suggeriments que ens puguin fer més eficaços en aquesta lluita contra l’estigma. A més a més, els activistes d’Obertament són, freqüentment, cridats a participar en diversos àmbits de la vida pública o activitats organitzades amb la finalitat de fer soroll. Sí, soroll, per què se’ns escolti. Existim i per això fem soroll. Obertament pretén ser aquella eina amb la que donar presència i vigència a les nostres realitats i fer soroll per què es parli de nosaltres. Que no se’ns oblidi!!!

Així mateix, el passat 2013 vàrem rodar un espot publicitari amb les nostres aportacions, ho podeu trobar a “Youtube”, en el canal “Obertament Associació”:



Com que vaig firmar cedir la meva imatge per l’anunci, es va utilitzar, també, la meva imatge en un cartell que posteriorment es repartír per molts centres de salut mental i associacions de Catalunya, en la que es llençava una pregunta a l’aire: “Amagues que tens un problema de salut mental per por a que et rebutgin?” Si hagués de respondre jo ara, diria que no ho amago, efectivament, pateixo un problema de salut mental, com molta altra gent que no vol ser rebutjada per aquest motiu.

Moltes gràcies per la seva atenció.

DANI FERRER

---

llamp! pels companys de Relats en Català.

---

OBERTAMENT LOGO:


ENTER MENTAL HEALTH LOGO:


D’ESQUERRA A DRETA: ISARD, DANI I ALBA AL CONGRÉS D’ENTER:


CONGRÉS D’ENTER, SESSIÓ PARAL•LELA III: ESTIGMA. PONENTS, D’ESQUERRA A DRETA: MONTSE, JAUME, INO, ISARD, DANI I ALBA:


JUNY DE 2012. PRESENTACIÓ PÚBLICA D’OBERTAMENT. D’ESQUERRA A DRETA: RAMÓN, GRÀCIA I DANI:


ALGUNS DELS PROFESSIONALS D’OBERTAMENT. D’ESQUERRA A DRETA: NOELIA, MIQUEL, SANDRA I SOFIA:


TROBADA “COMUNITARIA” D’ACTIVISTES D’OBERTAMENT. FEBRER DE 2014:


CARTELL PUBLICITARI: AMAGUES QUE TENS UN PROBLEMA DE SALUT MENTAL PER POR A QUE ET REBUTGIN?

---

DÓNA LA CARA PER LA SALUT MENTAL

FES-TE ACTIVISTA D’OBERTAMENT

PARTICIPA A ALERTA ESTIGMA

NOTÍCIES D’OBERTAMENT: BLOG

FORMULARI D’INTERÈS

V CONCURS D’ESPOTS PUBLICITARIS. CONTRA LA DISCRIMINACIÓ EN SALUT MENTAL Inscripcions obertes fins: el 3 d’octubre de 2014.

QUI SOM?

---

CONTACTE:

Obertament
Associació Catalana de Lluita contra l’Estigma en Salut Mental
c/Nou de Sant Francesc, 42, baixos. 08002 Barcelona
Tel. 932 721 451
Correu electrònic: obertament@obertament.org