Cercador
LA VELLA TEIXIDORA
Un relat de: jomagi- Compartir:
A l’ombra del poble, la vella Sió vivia en una casa de pedra freda. Les finestres, sempre closes, exhalaven olor de terra humida. Els veïns xiuxiuejaven: “Desapareguts, sempre homes sols, sempre de nit”.
Un crepuscle, un foraster va trucar. La vella, d’esquena corba i pells com una teranyina, el va rebre amb un somriure delerós. Quan ell va veure fils platejats lligant-se als seus turmells, ja era tard. Vuit potes deixaren embolicat i embastat al pobre desgraciat.
Al matí, només va quedar un capoll buit al llindar. La vella amb agulles de teixir, somreia.
2025
Comentaris
-
Agraïments [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 11-04-2025
Hola, Jomagi: Gràcies per llegir-me el meu poema "Amb els meus records" i per dir-me que soc un bon poeta.
Bona nit i fins a l'altra.
Cordialment. -
Una vella desitjosa. [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 11-04-2025 | Valoració: 10
Vaja, m'ha fet el cor un toc desagradable. El terror de la vella es nota que va embolicada com a teranyina, amb un somriure.
Molt bon microrelat, Jomagi.
Enhorabona.
El que no és clar que públiques un relat en pocs dies.
No tindràs més comentaris en els anteriors. A veure si ho entens. Bo, és que he vist que pocs dies publiques un relat darrere un altre.
Ara el tinc om ha preferit, Sí així és.
Salutacions cordials.
