Cercador
LA VELLA PORTA
Un relat de: jomagi- Compartir:
Desencadenar el verb? El verb adequat que subtilment surt del gemec de tu, porta envellida i refregada...
Per què? Si d’aquí pocs jorns seràs fusta podrida...
Cal adjectivar més el teu infinit destí després de tant obrir-te i tancar-te?...
Deixem que et fonguis amb l’oblit corrupte i alhora net com els milers de mans que t’han donat vida amb duresa o dolçor...
Ja mai més seràs solejada ni xopa, ans seràs vanament recordada quan la llum de llevant, tot i cercant-te no et trobarà...
A tots ens passarà...
Per què? Si d’aquí pocs jorns seràs fusta podrida...
Cal adjectivar més el teu infinit destí després de tant obrir-te i tancar-te?...
Deixem que et fonguis amb l’oblit corrupte i alhora net com els milers de mans que t’han donat vida amb duresa o dolçor...
Ja mai més seràs solejada ni xopa, ans seràs vanament recordada quan la llum de llevant, tot i cercant-te no et trobarà...
A tots ens passarà...
Comentaris
-
Prou bé | 07-01-2023
Sempre em fas pensar i, a més a més, aquesta vegada amb belles imatges de la vella porta!
Amb total cordialitat -
OH !!! Si paressin ...[Ofensiu]Gardenia | 05-01-2023 | Valoració: 10
Les velles portes dels corrals, de les cases velles i dels magatzems... Si elles parlessin ..., les coses que ens contarien... trobades amoroses, arramblades inesperades, petons furtius.... La màgia esta servida...
Salut Jomagi -
El tacte de la fusta[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 05-01-2023 | Valoració: 10
La fusta és un element de tacte, de molt tacte. Veus una cosa de fusta i la vols tocar, constatar la duresa, la rugositat, l'escalfor, etc. I si a més, aquesta fusta t'acull per sempre, doncs millor; encara que aquesta no la volguem tocar. Una forta abraçada.
Aleix
