La transformació del Che

En Fidel era advocat i en Che metge, potser això no és suficient per a explicar que d'entrada no eren professionals de la mort, però s'entén com és que acaben matant fent un seguiment de la seva transformació. El que sí sembla és que en Fidel té bones dots d'estratega i persuasió i en Che molta tenacitat i voluntat de superació fins i tot de l'asma que l'esclavitza.
Com és tot a l'inici? En Fidel als primers enfrontaments amb tropes enemigues els ofereix de rendir-se, també atent els ferits i deixar anar presoners. El Che si fa alguna actuació sempre minimitza el que ha fet. També en els primers moments en Che fa reflexions com que combatre no és el seu desig sinó tant sols una necessitat, però de mica en mica el combat esdevé una font de satisfacció i orgull i els personatges es van transformant. En Che en una exploració es troba un casc de l'exèrcit batistià i el porta amb tot orgull. I arriba el moment en que com a tot enfrontament armat, mata un home, aquesta primera mort l'observa des dels seus coneixements de mèdic i la descriu com un home que després de rebre el dispar de bala al pit va manifestant progressivament els primers símptomes de rigidesa cadavèrica, més endavant les valoracions mèdiques que segueixen a les morts desapareixen. De totes formes també sembla que per exemple en el cas del Che no perd tot el que ha aprés en els llibres llibertaris i en moltes ocasions es dedica a alfabetitzar altres companys i companyes.
De les observacions i comentaris veiem cap a on evolucionarà el Che, li impressionen profundament els homes posseïts per una causa i sembla que les persones ens acabem convertint en allò que tant ens impressiona perquè d'alguna manera no sé si conscient o inconscientment caminen cap allà. Així ens trobem amb un Che que de veure's marginat a les primeres reunions de les guerrilles va prenen cada cop més protagonisme. Al començament també es relata que va ser molt desagradable trobar-se que havien de matar els primers delators o desertors, i en els primer casos a un li van donar una ampolla de ron perquè s'emborratxés i patís menys o fins i tot amaguen la seva identitat a la resta del grup.
Tampoc al començament el plantejament ideològic sembla estar gaire madurat, i així d'entrada sembla que només es pretén l'eliminació de la dictadura i que els camperols hi estan majoritàriament d'acord amb aquests canvis,per tant sembla que el bé, serà un bé pel poble, o si més no així ho entenen els camperols.
El canvi radical del Che es produeix quan es transformat en comandant de la segona columna de l'exèrcit guerriller i això fa que se senti per un dia l'home més orgullós de la terra. I veiem un Che que defensa els camperols com a persones més febles del sistema però no les persones en general, ja que a la guerrilla pren vital importància per a ell que tots els components siguin excepcionalment competitius i forts, així ja es troba defensant els més forts en un moment de conflicte per a lluitar per un fi pels més febles. Contradiccions de la vida. Així intenta alliberar de la guerrilla els combatents menys capaços, quan allí tots els que havien arribat ho havien fet amb la mateixa il·lusió que ell.
El Che es pren amb absoluta responsabilitat el seu nou lloc de poder, se'l fa seu i ordena com un comandant. Deixar de ser un jove aventurer fins arribar a fer por, així es veu com un adolescent de la guerrilla es sorprèn un dia que veu com el Che té una mascota, un ratolinet blanc que porta carregat a la motxilla, se sorprèn d'un home que d'entrada sembla tant dur. Tot això em fa pensar en com és d'horrible que la gent es cregui un paper determinat a la vida i les coses terribles que fa en el nom de la seva nova reputació, i reflexiono sobre el procés de rigidesa que de mica en mica anem patint.