La sorprenent arribada de l'home a la Lluna

Han transcorregut molts anys des d’aquell dia però encara tinc la imatge gravada a la memòria. Recordo amb tota mena de detalls la cara atònita del pare i la mirada esporuguida de la mare mentre contemplàvem com aquell home sortia de l’astronau. Jo, que encara era molt menut, no acabava de ser conscient de la importància de tal esdeveniment.

Equipat amb un voluminós uniforme blanc, aquell home feia una passejada pel sòl lunar. Acte seguit descendia una altra persona de la nau espacial i entre els dos clavaven una bandera a la superfície com a símbol de la conquesta. Malgrat que temps enrere havien enviat algunes naus especials robòtiques dissenyades per realitzar mesures d’investigació científica, aquella era la primera vegada que un humà trepitjava la Lluna.

Mai de la vida podré oblidar aquell dia històric. És impossible d’aconseguir-ho, tenint en compte que allò va ser el que va ocasionar que la meva espècie i jo emigréssim cap a Mart per tal d’evitar ser descoberts pels humans. Tot feia presagiar una colonització humana de la Lluna en un període no massa distant.

Instal·lats des de llavors al planeta vermell, mai hem gaudit d’una tranquil·litat absoluta. Han sigut nombroses les sondes que ens han enviat els humans amb l’objectiu d’estudiar el planeta. Malgrat tot, estic convençut que mai han trobat cap indici de la nostra existència, som extraordinàriament cautelosos. Ara bé, sempre vivim amb la por al cos, pendents que els capritxosos terrícoles no s’entestin en voler arribar personalment a Mart igual que van fer abans a la Lluna. Per sort, l’arribada de l’home a la Lluna ens va servir d’experiència i ara ho tenim tot a punt per si, arribat el cas, cal realitzar una fugida d’emergència. De ben segur que quan això succeeixi no ens agafarà de sorpresa.