El jardí de tulipes

Un relat de: crohnic
Els ulls se li van il·luminar i el cor va començar a bategar-li de manera accelerada quan la va veure per primera vegada. Aquell somrís amable i aquells cabells enrinxolats el van captivar.

Durant molts dies la va estar seguint d’amagat, sense atrevir-se a fer el pas definitiu. Van haver de transcórrer tres setmanes fins que va va ser capaç de vèncer la por que el reprimia i es va plantar al seu davant. Tot va anar bé, inclús millor del que s’esperava. Des de llavors no s’han separat més. Ell la cuida tan bé com sap: li prepara els àpats més selectes, l’afalaga amb flors i bombons, li fa l’amor a diari i inclús li recita poemes que ha escrit pensant en ella. És tan intens l’amor que sent per aquesta jove que fins i tot li ha confessat els seus secrets més íntims. Aquesta vegada, a diferència de les anteriors relacions que ha mantingut, vol que la cosa funcioni.

Avui es compleixen dos mesos des de què estan junts, però alguna cosa no va bé. Els seus sentiments ja no són els mateixos que a l’inici, ha deixat de tractar-la com a una reina i fins i tot les paraules boniques s’han convertit en insults. Ella ha perdut el somriure i la bellesa que l’havia seduït. Tal vegada aquella sensual mulata d’ulls verds que ha conegut darrerament hagi tingut alguna cosa a veure en el seu canvi d’actitud.

Apesarat, ha decidit acabar amb la relació. Abans d’acomiadar-se per última ocasió de la noia dels cabells enrinxolats, visiblement neguitós, surt per la porta del darrera de la casa. Contempla embadalit com el jardí de tulipes ha arribat al seu punt òptim de floració. Lamenta haver de desarrelar-les de nou. Malgrat patir un nou revés sentimental, no defalleix i continua confiant en l’amor. Està convençut que la mulata d’ulls verds no acabarà enterrada sota el jardí de tulipes com els ha succeït a les tres noies anteriors. Decidit torna a entrar dins l’habitatge per tal de cometre l’homicidi i poder planificar amb minuciositat el proper rapte.

Comentaris

  • Deu ni do...[Ofensiu]
    AVERROIS | 24-02-2014 | Valoració: 10

    ...la llàstima és que indiviuus així existeixen de veritat i no és gaire fàcil de enxampar-los. Centes de noies desapareixen cada dia i ningú sap a on han anat a parar. La línea entre amor i odi és tan fina que algú es pot equivocar i pensar que la persona que té al davant és tan sols per ell.
    Bon relat de folia humana.
    Una abraçada.

  • Amor bèstia[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 21-02-2014 | Valoració: 10

    Redéu, quin final, quina por! M'has ben enredat amb aquestes darreres líniews. Ja veia que si en dos mesos la cosa no anava bé és perquè no tenia gaire paciència o que l'amor no tocava. Però d'aquí a segresstos i assassinats, ÇDéu ni do! Sigui com sigui la teva prosa magnífica m'ha atrapat de bon principi. Emoció en blanc i negre, amb un toc vermell... Una abraçada.

    Aleix

  • Un dia o altre...[Ofensiu]

    Un dia o altre ha d’arribar a la conquesta definitiva. M’has ben enredat amb aquest relat sentimental. A cada paràgraf vas desgranant el canvi de pensament del protagonista fins arribar al seu desenllaç, desenllaç que m’ha sorprès. Esperem que el personatge deixi de ser un tastaolletes que si no...
    —Joan—

l´Autor

crohnic

43 Relats

273 Comentaris

191911 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Potser seria hora que actualitzés la biografia ja que no la tocava des del dia que vaig començar a penjar relats...
Nascut als 80 i aficionat al bon cinema, la música (els meus gustos són variats, tant m'agrada la música heavy com els cantautors catalans), el Barça, la muntanya,... Enamorat de Girona i d'escriure (llàstima que no sempre es disposa del temps necessari per fer-ho) i orgullós de ser català...
Però bé, continuo pensant que parlar de mi no és important, prefereixo que parlin els meus relats... De totes maneres, amb major o menor mesura, crec que els relats sempre et donen algun indici per saber com és la persona que els ha escrit...
Gràcies per llegir-me i comentar-me...
Salut i relats!!