Prínceps, princeses i gripaus

La primera en fer públic el seu enllaç va ser la princesa Elionor. L’escollit va ser un formós príncep de mirada encisadora. La seva cosina, la princesa Margarita, va ser la següent. En el seu cas va elegir un príncep de rostre harmoniós i de somriure irresitible. La princesa Blanca tampoc va ser menys, el seu futur marit es distingia, a banda de per un tors escultural, per la seva elegància. Fins i tot la princesa Maria, rondinaire i poc agraciada, va contraure matrimoni amb el príncep més atent i bondadós que havia trepitjat mai aquelles terres. D’aquesta manera, en pocs mesos, es van anar esposant la resta de joves princeses de la contrada.

Desconcertada per l’increment de casaments, la princesa Beatriu es moria de curiositat per saber d’on havien aparegut aquell reguitzell de prínceps d’alta categoria. Per despendre’s d’aquell neguit, va decidir que faria una visita a la princesa Elionor amb la intenció d’esbrinar on havia conegut aquell adonis. Elionor, en un acte de sinceritat i després de demanar-li discreció absoluta sobre el tema, va confessar-li que tan el seu príncep com el de les altres sobiranes eren simples gripaus convertits gràcies a un petó.

A partir d’aquell dia, Beatriu es va posar a besar de manera compulsiva amb l’esperança que aquell encanteri també li donés bon resultat. Va efectuar tota mena de petons: apassionats, llefiscosos, innocents, melosos, sensuals, inacabables, de cargol, robats... Inclús, com a mesura desesperada i molt a contracor, es va atrevir amb un petó negre. Però tots els intents van ser infructuosos. La pobra princesa Beatriu estava condemnada a passar tota la vida al costat del seu rabassut i malcarat príncep. Malauradament, Elionor no havia pensat a explicar-li que l’encanteri mai funcionava al revés.